Prat alpí
El prat alpí és el tipus de vegetació que es desenvolupa en l'estatge alpí (o subalpí).
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Pirineo_Ordesa_2.jpg/220px-Pirineo_Ordesa_2.jpg)
Als Pirineus l'estatge alpí amb la corresponent vegetació de prat alpí es troba entre els 2.300 i 3.400 metres d'altitud. Dins de la vegetació dels Països Catalans només hi ha vegetació de prat alpí a Catalunya, Andorra i la part nord de la Franja de Ponent.
La flora característica és la flora alpina i la part no arbòria de la subalpina.
Diferències i semblances entre prats alpins i tundra àrtica
modificaHi ha semblances i diferències amb la vegetació del bioma de la tundra àrtica, una diferència notable és que a l'alta muntanya no hi ha permagel, el sòl permanentment gelat que domina la tundra, l'altra diferència important és l'existència de pendents, solanes i obagues a la muntanya que creen un topoclima especial. A l'alta muntanya no hi ha els mesos de foscor absoluta ni els de llum continuada de la tundra. Com a similituds destaquen l'absència d'arbres i el domini de vegetació baixa i herbàcia que algunes espècies es troben en els dos biomes com per exemple el bedoll nan. En els dos biomes hi ha l'acció del gel i el desgel (criopertorbació) també en els dos casos el sòl és prim i en la muntanya sovint és rocallós.
Importància econòmica
modificaLa cobertura de la vegetació del prat alpí acostuma a ser contínua i sovint és aprofitada pels animals silvestres i els ramats dels humans encara que la pressió de la ramaderia ha disminuït al llarg dels darrers anys per resultar antieconòmic el transport dels animals (transhumància o transtermitància). Els prats alpins de les parts més baixes, de fet ja en l'estatge subalpí si s'abandona el pasturatge són envaíts per progressivament per arbusts i finalment s'hi farien els arbres. En la política agrària comuna de la Unió Europea com que molts d'aquests prats són dels ajuntaments es lloguen aquestes superfícies, a ramaders de la plana per a justificar documentalment el consum farratger.
Biodiversitat en els prats alpins dels Pirineus
modificaA continuació es fa esment d'algunes característiques adaptatives de la flora alpina
- Juniperus communis var nana, ginebró, planta llenyosa nana que gràcies a la seva resistència viu fins als 3.000 m d'altitud.
- Androsace vandellii, l'andròsace imbricada, fa un coixinet, té les fulles blanquinoses i plenes de petits pèls per a protegir-se de la insolació i no cremar-se.
- Sempervivum arachnoideum, fa un coixí carnós amb fins pèls blancs com una teranyina per protegir-se de la llum excessiva.
- Festuca gautieri, herba que habita en llocs rocosos i forma sòl amb les seves arrels subjecta el sòl
- Festuca eskia, herba i Nardus stricta, planta bulbosa de llocs molt humits com torberes.
- Dryas octopetala, planta rosàcia que també es troba als Alps.
- Saxifraga oppositifolia que es troba a l'Aneto.
- Un lligabosc de muntanya (Lonicera pyrenaica).
- Caltha palustris que viu al costat de les fonts.
- Salzes nans de muntanya: Salix pyrenaica, Salix herbacea o Salix reticulata, també protegeixen el sòl de les avingudes.