Viquipèdia

Premi P.C. Hooft

premi literari neerlandès

El Premi P.C. Hooft (nom oficial en neerlandès P.C. Hooft-Prijs) és un premi literari dels Països Baixos. S'atorga cada any alternant les categories de prosa, poesia i assaig. És uns dels premis literaris més prestigiosos del país.[1] És atorgat únicament a residents dels Països Baixos i els escriptors d'altres països de llengua neerlandesa en són exclosos. El 2018, a més de l'honor, l'import en metàl·lic del premi era de 60.000 euros.[2]

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi P.C. Hooft
Tipusguardó
seqüència d'esdeveniments de premi literari Modifica el valor a Wikidata
EpònimPieter Corneliszoon Hooft Modifica el valor a Wikidata
Vigència1947 Modifica el valor a Wikidata - 
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
EstatPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Gènereprosa Modifica el valor a Wikidata
Conferit perStichting P.C. Hooft-prijs voor Letterkunde (en) Tradueix i Estat Neerlandès Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Amoene van Haersolte (1947)
Arthur van Schendel (1947)
A. M. Hammacher (1948)
Gerrit Achterberg (1949)
Simon Vestdijk (1950)
Eduard Jan Dijksterhuis (1951)
Jacques Bloem (1952)
Ferdinand Bordewijk (1953)
Ludovicus Rogier (1954)
Adriaan Roland Holst (1955)
Anna Blaman (1956)
Pieter Geyl (1957)
Pierre Kemp, Per l'obra complete works (en) Tradueix (1958)
Victor E. van Vriesland (1960)
H.W.J.M. Keuls (1961)
Theun de Vries, Per l'obra complete works (en) Tradueix (1962)
Frederik van der Meer (1963)
Leo Vroman (1964)
Anton van Duinkerken (1966)
Lucebert (1967)
Gerard Reve (1968)
Gerrit Kouwenaar (1970)
Willem Frederik Hermans (1971)
Abel Herzberg (1972)
Simon Carmiggelt (1974)
Rudy Kousbroek (1975)
Remco Campert (1976)
Harry Mulisch (1977)
Cornelis Verhoeven (1978)
Ida Gerhardt (1979)
Willem Brakman (1980)
Hella Haasse (1983)
Hugo Brandt Corstius (1987)
Rutger Kopland (1988)
Jan Wolkers (1989)
Kees Fens (1990)
Anton Koolhaas (1992)
Gerrit Komrij (1993)
J. Bernlef (1994)
Albert Alberts (1995)
K. Schippers (1996)
Judith Herzberg (1997)
Frits Bernard Hotz (1998)
Arthur Lehning (1999)
Eva Gerlach (2000)
Gerrit Krol (2001)
Sem Dresden (2002)
H.H. ter Balkt (2003)
Cees Nooteboom (2004)
Frédéric L. Bastet (2005)
Hans Cornelis ten Berge (2006)
Jacobus Martinus Arend Biesheuvel (2007)
Abram de Swaan (2008)
Hans Verhagen (2009)
Charlotte Mutsaers (2010)
Henk Hofland (2011)
Tonnus Oosterhoff (2012)
A. F. Th. van der Heijden (2013)
Willem Jan Otten (2014)
Anneke Brassinga (2015)
Astrid Roemer (2016)
Bas Heijne (2017)
Nachoem Wijnberg (2018)
Marga Minco (2019)
Max Drenth (2020)
Alfred Schaffer (2021)
Arnon Grünberg (2022) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Lloc webliteratuurmuseum.nl… Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El premi es va establir el 1947, al commemorar-se el 21 de maig d'aquell any el tricentenari de la mort de l'escriptor Pieter Corneliszoon Hooft (1581-1647). Fins al 1955 es va concedir a una obra concreta. Des d'aleshores es va convertir en un premi d'obra i trajectòria. Inicialment es tractava d'un premi atorgat per l'Estat, fins a 1984 sobre la base d'una candidatura proposada part d'un jurat. El govern havia d'aprovar la proposta del jurat.

La relació entre l'Estat dels Països Baixos i el jurat es va embolicar el 1984, quan Hugo Brandt Corstius va ser nominat per al premi. El llavors ministre de Cultura, Elco Brinkman, del partit Crida Demòcrata Cristiana, es va negar a concedir-lo, perquè als seus ulls Corstius era massa negatiu en la seva crítica contra el govern del primer ministre Ruud Lubbers i Beatriu I.[3] El 12 de febrer de 1984 el ministre va anunciar als mitjans que no acceptava la decisió dels jurats.[3] Com a resultat d'aquesta rebel·lió ministerial, hi va haver una tempesta mediàtica i el jurat va dimitir. Com a protesta, la ciutat d'Amsterdam va atorgar el Premi Busken Huet a Corstius i el ministre de la cultura neerlandesa de Bèlgica, Marc Galle, va abandonar el seu seient al comitè executiu de la Unió de la Llengua Neerlandesa, aleshores presidit pel ministre Brinkman. Es va dedicar un debat al parlament neerlandès a l'incident. Una moció de l'oposició per a atorgar el premi no va ser acceptada, tot i que tres membres del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia, que feien part de la majoria al govern, la van aprovar.[4]

En conseqüència, durant tres anys, el premi no es va atorgar.[5] Corstius va replicar amb la seva ironia característica: «Sense dubte és força divertit. Evidentment, amb tot, el refús del premi és un honor major que rebre'l.»[3] Per sortir de l'atzucac, el 23 desembre de 1987 es va crear una fundació independent de l'Estat, la Stichting P.C. Hooft-prijs voor Letterkunde (Fundació del Premi P.C. Hooft de Literatura) que el 1987 va atorgar el premi a Corstius.[3]

Premiats modifica

F. Bordewijk (1953)
 
Premi 1956 per a Anna Blaman el 29 de maag de 1957 al castell Muiderslot
 
Marga Klompé abraça Anton van Duinkerken (1966)
 
Gerard Reve (1968)
 
Remco Campert (1976)
 
Hugo Brandt Corstius (1987)

Referències modifica

  1. ↑ «Over de P.C. Hooft-prijs» (en neerlandès). Fundació P.C. Hooft-prijs. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2019. [Consulta: 15 abril 2019].
  2. ↑ «P.C. Hooft-prijs» (en neerlandès). Fundació P.C. Hooft-prijs. Arxivat de l'original el 16 d’abril 2019. [Consulta: 15 abril 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Hofland & Veltman, 2013.
  4. ↑ «Een lid van een regeringsfractie dat vóór een motie van afkeuring stemt, gebeurde dat vaker?» (en neerlandès). Montesquieu Institut, 04-11-2016. [Consulta: 15 abril 2019].
  5. ↑ «Deze Dag Toen: Een (tijdelijk) einde aan de P.C. Hooft-prijs (Aquest dia antany: una fi (temporal) del Premi P.C. Hooft)» (en neerlandès). NPO Ràdio I, 12-02-2018.
  6. ↑ Backhuys, Kees-Jan «Niets deugt meer… P.C. Hooft of Sinterklaas» (en neerlandès). Vooys, 7, 1988-1989, pàg. 26-28.
  7. ↑ «P.C. Hooft-prijs per dichteres Anneke Brassinga» (en neerlandès). de Volkskrant, 16-12-2014.
  8. ↑ «Astrid Roemer wint P.C. Hooft-prijs 2016» (en neerlandès). Nu, 15-12-2015 [Consulta: 16 abril 2019].
  9. ↑ Truijens, Aleid «Bas Heijne wint P.C. Hooft-prijs per zijn beschouwend oeuvre» (en neerlandès). de Volkskrant, 13 decembr 2016.
  10. ↑ «Dichter Nachoem Wijnberg wint P.C. Hooft-prijs 2018» (en neerlandès). Nu, 12-12-2017.

Bibliografia modifica

  • Fens, Kees. Doorluchtig glas: vijftig jaar P.C. Hooft-Prijs (en neerlandès). Stichting P.C. Hooft-Prijs voor Letterkunde, 1997, p. 101. ISBN 9789021462370. 
  • Hofland, Edmond; Veltman, Femke. «P.C. Hooftprijs 1984» (vídeo) (en neerlandès). Andere Tijden. VPRO-NTR, 30-05-2013.
  • Meinderts, Aad. Stichting P.C. Hooft-prijs voor letterkunde (en neerlandès). Stichting P.C. Hooft-Prijs voor Letterkunde, p. 114. ISBN 9789072731067. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_P.C._Hooft&oldid=32106830»