La proctitis, en medicina, fa referència a la inflamació rectal o inflamació del recte. Aquesta inflamació produeix dolor, molèstia i fins i tot hemorràgia. Aquesta inflamació també pot anar acompanyada de secrecions mucoses o pus.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaProctitis
Tipusmalaltia rectal, malaltia inflamatòria, rectitis (en) Tradueix i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomeshemorràgia Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
Patogènesi
Causat pergonococ Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10K51.2, K62.7, K62.8
CIM-9098.7, 556.2, 569.49
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0275036 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB25171
MedlinePlus001139
eMedicineemerg/487 med/2742
MeSHD011349 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0033246 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3127 Modifica el valor a Wikidata

Etiologia

modifica

Aquesta inflamació es pot desencadenar per diferents processos de l'organisme. Algunes d'aquestes causes són: malalties autoimmunitàries, malalties de transmissió sexual (MTS), substàncies externes a l'organisme i malalties infeccioses d'origen no sexual.[2]

Malalties autoimmunitàries

modifica

Les malalties autoimmunitàries poden desencadenar el quadre inflamatori del recte. Malalties com la colitis ulcerosa o malaltia de Crohn.

La poden provocar malalties com herpes simple virus 1 i 2, clamídies, gonorrea i limfogranuloma veneri.[3]

Infeccions diverses

modifica

Aquesta és la causa de proctitis en la majoria d'infants. És provocada pel mateix bacteri que desencadena l'amigdalitis estreptocòccica.

Simptomatologia

modifica

La proctitis es presenta amb un quadre clínic d'inflamació, molèsties anals i secreció de moc o pus en cas avançat. A més a més, hi ha altres signes i símptomes que acompanyen aquest quadre clínic. Símptomes com el tenesme, disquèzia (dolor en defecar), hemorràgia rectal (sang en femta), augment del peristaltisme intestinal.[4]

 
Imatge microscòpica de la proctitis

Diagnòstic

modifica

El diagnòstic d'aquesta patologia es fa mitjançant l'anamnesi, l'exploració clínica, i tota una sèrie de proves complementàries. Les proves complementàrie són coprocultiu, rectoscòpia, sigmoidoscòpia, anàlisis de sang i valoració de marcadors de malalties infeccioses.[5]

Complicacions

modifica

La complicació més freqüent, deguda a l'hemorràgia rectal i quan aquesta persisteix, és l'anèmia (una disminució dels glòbuls vermells a la sang). Els símptomes associats a l'anèmia són pal·lidesa cutània, cansament, debilitat, entre altres.[6]

Rarament es pot produir una fístula anal (que consisteix en una connexió anormal entre l'anus i el recte) o una fístula rectovaginal (entre recte i la vagina)[7]

Tractament

modifica

El tractament es basa a detectar la causa subjacent i iniciar el tractament farmacològic i no farmacològic adequat. Generalment, s'utilitzen antibiòtics per tractar la infecció i tractament complementari per controlar signes i símptomes, com analgèsia. Si la proctitis és causada per la malaltia de Crohn o colitis ulcerosa, el metge pot receptar el medicament àcid 5-aminosalicílic (5ASA) o glucocorticoides aplicats directament a la zona en forma d'ènema o supositori, o presos per via oral en forma de pastilles. En cas d'anèmia caldran suplements de ferro i si és molt important una transfusió sanguina.

Referències

modifica
  1. «Proctitis» (en castellà). Clínica Dam. [Consulta: 6 juliol 2015].
  2. «Proctitis» (en anglès). MedlinePlus, 15-04-2013. [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. «Acute Proctitis» (en anglès). Medscape. [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. «Proctitis Symptoms» (en anglès). Mayo Clinic. [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. «Proctitis Tests and diagnose» (en anglès). Mayo Clinics, 2012. [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. «Anemia» (en anglès). MedlinePlus, 24-02-2014. [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. «Fístula Anal» (en castellà). Hospital Quirón- Teknon. [Consulta: 6 juliol 2015].