Gonocòccia
La blennorràgia o gonorrea o gonocòccia (col·loquialment purgació)[1] és una malaltia infecciosa de transmissió sexual, causada per Neisseria gonorrhoeae o gonococ, un bacteri diplococ gram negatiu. Segons les pràctiques sexuals, pot infectar els genitals masculins, els femenins, la faringe, l'anus i el recte. La gonorrea es troba entre les malalties de transmissió sexual més comunes del món. En les dones embarassades el gonococ pot transmetre's al fetus i causar oftàlmia neonatal en el nounat. El tractament curatiu és amb antibiòtics, tot i que cal que sempre siguin prescrits per un/a metge/metgessa, ja que un dels problemes més importants en el tractament d'aquesta malaltia en l'actualitat és l'alt índex de resistències de N. gonorreae a molts antibiòtics.
TransmissióModifica
La gonocòccia es transmet per contacte directe entre mucoses (genital–genital, genital–anal, oral–anal o genital–oral) durant les relacions sexuals si la parella està infectada. També es pot transmetre de mare a fill en el moment del part. El terme 'gonorrea' prové del grec γονόρροια (gonórrhoia) i significa literalment «flux de llavor»; en temps antics era incorrectament considerat que la descàrrega de pus associada a la malaltia contenia semen.[2]
Afectacions corporalsModifica
Neissèria gonorrhoeae és un patogen que afecta exclusivament als humans i que afecta predominantment l'epiteli columnar o cilíndric de la uretra i de l'endocèrvix, i també el del recte, la faringe i la conjuntiva ocular.
Els símptomes i signes de la infecció varien segons la seva localització. La freqüent coinfecció amb altres microorganismes també pot contribuir a la clínica del pacient.
Segons quin sigui el punt de contagi primari la infecció es pot localitzar a l'aparell reproductiu, a l'aparell urinari, a la faringe, a l'anus–recte o a la conjuntiva (conjuntivitis del nounat).
Símptomes[3]Modifica
La infecció gonocòccica pot cursar de forma asimptomàtica. Quan dona símptomes, aquests poden aparèixer entre els dies 2 i 21 després de l'exposició al bacteri i variaran en funció de la localització de la infecció.
En l'home aquest bacteri causa uretritis.
Uretritis: és simptomàtica fins al 90 per cent dels casos. El període d'incubació (des del contagi fins a donar símptomes) és generalment entre 2 i 8 dies (rang d'1 a 14).
La manifestació clínica és una secreció uretral purulenta, que pot anar acompanyada de disúria (dolor a l'orinar amb sensació de cremor a la uretra) en la meitat dels casos. Si hi ha afectació de la uretra posterior pot haver-hi tenesme (desig imperiós d'orinar), hematúria terminal i dolor uretral.
Les complicacions més importants, causades per la disseminació del bacteri per la uretra, poden ser:
- l'orquiepididimitis (inflamació combinada del testicle i de l'epidídim que el recobreix). Habitualment és unilateral,
- la prostatitis i la inflamació de la vesícula seminal, que poden cursar amb febre, malestar general, molèstia en la zona del perineu, tenesme, dolor suprapúbic, retenció o urgència miccional, hematúria i ejaculació dolorosa i poden evolucionar a una prostatitis crònica.
En la dona, aquest bacteri causa cervicitis.
Cervicitis: inflamació del coll de la matriu. És asimptomàtica en el 50 per cent dels casos. Quan dona símptomes, aquests apareixen als 10 dies de l'exposició al bacteri i poden ser: leucorrea mucopurulenta, disúria, dolor a hipogastri (la part inferior del ventre) i, amb poca freqüència, metrorràgia o menorràgia.
Com a complicacions pot haver-hi:
- Afectació de les glàndules de Skene i de les de Bartholino, causant abscessos, generalment unilaterals.
- En un 14 per cent dels casos no tractats, la infecció pot estendre's en sentit ascendent i originar una malaltia inflamatòria pèlvica, que inclou endometritis (inflamació de l'endometri), salpingitis (inflamació de les trompes de Fal·lopi) i peritonitis, causant leucorrea, metrorràgies, menorràgies, dolor hipogastri i febre.
- Afectació de les trompes de Fal·lopi, que en un 20 per cent dels casos, pot originar la seva obstrucció i en conseqüència, infertilitat o embaràs ectòpic.
En dones i en homes, aquest bacteri pot causar:
- Infecció anorectal. S'adquireix per relacions sexuals anals (en dones i en homes que tenen sexe amb altres homes) o en dones per l'afectació de l'anus a partir de secrecions vaginals contaminades, tot i que és poc freqüent en absència de relacions anals. Pot ser asimptomàtica en el 90 per cent dels casos i en el 10 per cent restant pot causar proctitis.
- Infecció orofaríngea. S'adquireix per contacte boca–genital. Acostuma a ser asimptomàtica, però ocasionalment pot causar molèstia a la gola.
- Conjuntivitis. Molt rara en les persones adultes. Pot anar acompanyada d'inflamació i exsudat purulent en un o en ambdós ulls.
- Complicacions degudes a la disseminació de la infecció per la sang. Molt rares. Hi pot haver febre, dolors i/o inflamació de les articulacions, afectació de la pell.
Ophthalmia neonatorum, és una conjuntivitis del nounat adquirida al seu pas pel canal del part infectat per gonocòccia, durant el naixement. Es manifesta entre el segon i el cinquè dia després del naixement, amb un exsudat purulent abundant en els ulls i inflamació de les parpelles.
TractamentModifica
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Té com a objectiu eliminar la infecció, evitar les complicacions i reduir el període amb capacitat de transmissió a les parelles sexuals i al nounat en dones gestants.
El sistema immunitari té seriosos problemes per a acabar amb Neisseria gonorrhoeae perquè presenta fímbries amb una alta taxa de variació antigènica.
D'ençà que a principis del segle XX es va introduir l'ús d'antibiòtics pel tractament de la gonorrea, Neisseria gonorrhoeae ha anat desenvolupant resistències a tots els emprats al llarg de la història[4] i ha obligat a modificacions freqüents de les guies terapèutiques a nivell mundial. Així, la British Association for Sexual Health and HIV ha emès recentment un esborrany sobre el tractament de la gonocòccia[5] i la International Union against Sexually Transmitted Infections, està en procés de revisió de les seves recomanacions.
Per tot això, es molt important realitzar el cultiu de Neisseria gonorrhoeae pel diagnòstic de la infecció, poder aïllar el microorganisme i fer l'antibiograma, ja que aquest ens permetrà monitorar les resistències als antibiòtics a nivell local.
Davant un quadre clínic compatible amb gonorrea cal agafar mostres (pel diagnòstic i el cultiu amb l'antibiograma) i iniciar ja el tractament de forma empírica amb ceftriaxona i azitromicina, a dosis que varien en funció de l'epidemiologia de resistència antibiòtica de l'entorn i de la tolerància gastrointestinal a les diferents dosis d'azitromicina.
L'administració dels antibiòtics sempre ha de ser prescrita per un/a metge/metgessa i en cap cas s'han d'adquirir sense la seva supervisió.
Si s'han agafat mostres i no s'ha tractat empíricament, la pauta antibiòtica dependrà del resultat de l'antibiograma
El tractament de la gonocòccia en persones coinfectades pel VIH no requereix una pauta diferent.[6]
SeguimentModifica
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Es recomana realitzar control microbiològic per verificar la curació sobretot en els següents caso: quan la localització de la gonocòccia sigui la faringe; si persisteixen els símptomes tot i el tractament; si s'ha donat tractament de segona línia (per exemple, en pacients al·lèrgics a la ceftriaxona); quan se sospiti que el pacient no ha pres bé la medicació prescrita o que es pugui haver infectat de nou, i si hi ha alguna probabilitat que la infecció s'hagi adquirit en zones geogràfiques d'alta resistència als antibiòtics, com és el sud-est asiàtic.
PrevencióModifica
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
- Primària. Utilitzar preservatiu amb totes les parelles sexuals noves i en tots els tipus de pràctiques sexuals (vaginals, orals i/o anals).
- Secundària. Anar a una consulta mèdica si es presenta d'aquests símptomes i comunicar-ho a totes les parelles sexuals recents (de les darreres 2-8 setmanes) perquè es posin en contacte amb la seva metgessa.
Es recomana abstenir-se de mantenir relacions sexuals fins a set dies després del tractament de la persona infectada i de les seves parelles sexuals recents.
En una persona diagnosticada de gonocòccia cal fer cribratge d'altres infeccions de transmissió sexual, especialment de clamídia, sífilis i VIH.
Una altra mesura preventiva és revisar l'estat serològic de les hepatitis víriques i actualitzar la vacunació de l'hepatitis A, l'hepatitis B i el VPH en població de risc.
ReferènciesModifica
- ↑ «GDLC - purgació». [Consulta: 27 juliol 2018].
- ↑ Definition of the term gonorrhea
- ↑ Barberá MJ, Serra-Pladevall J «Infección gonocòcica: un problema aún sin resolver». Enferm Infecc Microbiol Clin, 37, 7, 2019, pàg. 458-466. DOI: 10.1016/j.eimc.2018.12.008. PMID: 30732970 [Consulta: 12 agost 2019].
- ↑ Unemo M, Shafei WM «Antimicrobial Resistance in Neisseria gonorhoeae in the 21st Century: Past, Evolution and Future». Clin Mibrobiol Rev, 27, 3, 2014, pàg. 587-613. DOI: 10.1128/CMR.00010-14. PMID: 24982323 [Consulta: 12 agost 2019].
- ↑ Fifer H, Saunders J, SoniS, Tariq Sadiq S FitzGerald M «National guideline for the management of infection with Neisseria gonorrhoeae». Britis Association for Sexual Health and HIV, 2019 [Consulta: 12 agost 2019].
- ↑ Grupo de expertos de GESIDA, SPNS, GEITS, AEDV y SEIP «Documento de consenso sobre diagnóstico y tratamiento de las infecciones de transmisión sexual en adultos, niños y adolescentes». GeSIDA, 2017, pàg. 1-105 [Consulta: 12 agost 2019].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gonocòccia |
- «Gonocòccia». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
- Agència de salut pública de Barcelona. La gonocòccia. [Consulta: 07 setembre 2019]
- CDC (Centers for Disease Control and Prevention) Gonorrhoea (anglès) [Consulta: 07 setembre 2019].
- CDC Antibiotic-Resistant Gonorrhoea (anglès) [Consulta: 07 setembre 2019].
- Gonorrea: sintomas y tratamiento en SALUD PLENA (castellà)
- Gonorrhoea. NHS (National Health Service) (anglès) [Consulta: 07 setembre 2019]. (anglès)
- Gonocòccia Multirresistent. BASHM (British Association for Sexual Health and HIV). (anglès) [Consulta: 07 setembre 2019].
- BASHM (British Association for Sexual Health and HIV national guideline for the management of infection with Neisseria gonorrhoeae (2019) (anglès) [Consulta: 07 setembre 2019].
- WHO (World Health Organization ). The Gonococcal Antimicrobial Surveillance Programme (GASP) (anglès) [Consulta: 07 setembre 2019].
- Wi T, Lahra MM, Ndowa F, Bala M, Dillon J-AR, Ramon-Pardo P, et al. (2017) Antimicrobial resistance in Neisseria gonorrhoeae: Global surveillance and a call for international collaborative action. PLoS Med 14(7): e1002344. https://doi.org/ 10.1371/journal.pmed.1002344. (anglès) [Consulta: 07 setembre 2019].