Profecia de Sant Malaquies

profecia apòcrifa sobre els papes
(S'ha redirigit des de: Profecies de Sant Malaquies)

La profecia de sant Malaquies és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a Malaquies d'Armagh (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del segle xvi.[1] Cada lema correspon a un papa de Roma, des de Celestí II (1143-1144), fins a l'últim, que se sol interpretar com la fi del món.

Infotaula de llibreProfecia de Sant Malaquies

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autorvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí eclesiàstic Modifica el valor a Wikidata
PublicacióVenècia Modifica el valor a Wikidata, 1595 Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 1590
EditorArnold de Wyon Modifica el valor a Wikidata
EditorialGiorgio Angelieri Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temapapa Modifica el valor a Wikidata
Gènereprofecia i Pseudo-epígraf Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deProphecies of Saint Malachy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La llista va ser publicada per primera vegada el 1595 dins del llibre del benedictí Arnold Wion, Lignum Vitae, una obra amb biografies de benedictins famosos. Cap historiador contemporani accepta l'autoria de Malaquies.[1][2] Es considera com una obra pseudoepígrafa, escrita devers l'any 1590 per influir en la rivalitat entre França i Espanya per controlar el papat per raons políques pròpies[3] i promoure Girolamo Simoncelli, que finalment no va ser elegit.[4] Els comentaris que acompanyen els lemes fins a Urbà VII (1590) podrien ser d'Alfonso Chacón (Ciacconius).[5]

Història

modifica

Segons la llegenda, Malaquies hauria confegit aquesta llista en el seu primer viatge a Roma el 1139 i l'hauria lliurat al papa llavors regnant, Innocenci II (1130-1143).[4] El document va romandre inapercebut en els arxius vaticans fins que va ser publicat per primer cop el 1595 per l'historiador benedictí Arnold Wion, que el va incloure en el llibre Lignum Vitae en l'apartat sobre el benedictí i sant Malaquies.[6] D'aquest llibre imprés, avui en dia només se'n coneixen tres exemplars: a la Biblioteca Nacional de França,[7] a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Reial de Bèlgica.[8]

Val a dir que, malgrat els segles transcorreguts des de la publicació i la popularitat que ha assolit la profecia, l'Església no se'n ha pronunciat mai, ni a favor ni en contra, de la seva validesa. Molts autors posen en dubte l'autoria real de Malaquies, i l'atribueixen a algun autor del segle xvi, i n'és un dels més assenyalats Onofre Panvini (1529-1568), un altre historiador eclesiàstic i Alfonso Chacón.[5] Segons J.M. Iguartua, el document va ser escrit molt probablement entre el 1557 i el 1595.[9][10]

Conté 111 lemes de la profecia és de que es poden dividir in dues parts.

  • Els 77 primers, que són papats anteriors a la publicació del llibre de Wion, per als quals ja dona una interpretació, deguda a Alfonso Chacón (†1601). Es tractaria de papats ben coneguts per l'autor si és que va ser efectivament composta en aquestes dates i en aquest sentit seria una profecia a posteriori.
  • Els darrers, des del 78 fins al 111 descriurien els papes posteriors a 1595 i, per tant, són confegits sense cap dubte abans de conèixer-ne el futur, i serien les veres profecies. Les frases finals forsa enigmàtiques poden considerar com a lemes o no.

Text de la profecia

modifica

De Celestí II a Climent VIII

modifica
Núm. Nom Pontificat Lema Traducció
1 Celestí II 1143-1144 Ex castro Tiberis Del castell del Tíber
2 Luci II 1144-1145 Inimicus expulsus Enemic expulsat
3 Eugeni III 1145-1153 Ex magnitudine montis De la grandesa de la muntanya, del mont Magne
4 Anastasi IV 1153-1154 Abbas surranus L'abat de Suburra
5 Adrià IV 1154-1159 De rure albo Del camp blanc
6 Víctor IV (antipapa) 1159-1164 Ex tetro carcere De la presó tètrica (fosca, negra)
7 Pasqual III (antipapa) 1164-1168 Via trans-Tyberina Camí a l'altre costat del Tíber
8 Calixt III (antipapa) 1170-1177 De Pannonia Tusciae De Panònia (Hongria) a Túscul
9 Alexandre III 1159-1181 De Ansere custode De l'ànec custodi (vigilant)
10 Luci III 1181-1185 Lux in ostio Llum a la porta
11 Urbà III 1185-1187 Sus in cribo El porc al garbell
12 Gregori VIII 1187 (55 dies) Ensis Laurentii L'espasa de Llorenç
13 Climent III 1187-1191 De schola exiet Sortirà de l'escola
14 Celestí III 1191-1198 De rure bovensi Del camp de bous (llaurable)
15 Innocenci III 1198-1216 Comes signatus El comte de Segni o assenyalat
16 Honori III 1216-1227 Canonicus ex latere Canonge de Laterà
17 Gregori IX 1227-1241 Avis ostiensis L'au d'Ostia
18 Celestí IV 1241 (17 dies) Leo sabinus El lleó sabí
19 Innocenci IV 1243-1254 Comes laurentius El comte de Llorenç o llorejat
20 Alexandre IV 1254-1261 Signum ostiense El signe d'Ostia - Segni d'Ostia
21 Urbà IV 1261-1264 Hierusalem Campaniae Jerusalem a la Campània
22 Climent IV 1265-1268 Draco depresus El dragó abatut, capturat
23 Gregori X 1271-1276 Anguineus vir L'home de la serp
24 Innocenci V 1276 (5 mesos) Conciunator gallus El predicador francès
25 Adrià V 1276 (38 dies) Bonus comes El bon comte
26 Joan XXI 1276-1277 Piscator tuscus El pescador toscà
27 Nicolau III 1277-1280 Rosa composita Rosa ordenada, ben arreglada
28 Martí IV 1281-1285 Ex telonio liliacei Martini De l'administració de Martí, el dels lliris
29 Honori IV 1285-1287 Ex rosa leonina De la rosa del lleó
30 Nicolau IV 1288-1292 Picus inter escas Pica-soques entre aliments
31 Celestí V 1294 (5 mesos) Ex eremo celsus Enlairat des d'ermità
32 Bonifaci VIII 1294-1303 Ex undarum benedictione Eixit de la benedicció de les ones
33 Benet XI 1303-1304 Concionator patareus El predicador eloqüent (o de Pàtara)
34 Climent V 1305-1314 De fessis aquitanicis De les feixes (terres cultivades) d'Aquitània
35 Joan XXII 1316-1334 De surore osseo Del sabater (o sargidor) d'ossos
36 Nicolau V (antipapa) 1316-1333 Corvus schismaticus Corb cismàtic
37 Benet XII 1334-1342 Abbas frigidus L'abat fred
38 Climent VI 1342-1352 Ex rosa Atrebatensi De la rosa d'Arràs
39 Innocent VI 1352-1362 De montibus Pammachii De les muntanyes Pammaqui
40 Urbà V 1362-1370 Gallus vicecomes Vescomte francès
41 Gregori XI 1370-1378 Novus de virgine forti El nou (per obra de) la verge forta
42 Climent VII (antipapa) 1378-1394 De cruce apostolica De la creu apostòlica (o dels apòstols)
43 Benet XIII (antipapa) 1394-1424 Luna cosmedina Lluna de Cosmedin
44 Climent VIII (antipapa) 1424-1429 Schisma Barcinonum El cisma de Barcelona
45 Urbà VI 1378-1389 De inferno praegnante De l'infern prenyat
46 Bonifaci IX 1388-1404 Cubus de mixtione Galleda de mescla
47 Innocenci VII 1404-1406 De meliore sidere D'un astre millor
48 Gregori XII 1406-1415 Nauta de ponto nigro Mariner de Negro-ponto (Mar Negre)
49 Alexandre V (antipapa) 1409-1410 Flagellum solis El flagell del sol
50 Joan XXIII (antipapa) 1410-1419 Cervus sirenae El cérvol de (o per a) la sirena
51 Martí V 1417-1431 Corona veli aurei La corona del vel d'or
52 Eugeni IV 1431-1447 Lupa Coelestina La lloba Celestina (celeste?)
53 Fèlix V (antipapa) 1439-1449 Amator crucis L'amador de la creu
54 Nicolau V 1447-1455 De modicitate lunae De la petitesa de la lluna
55 Calixt III 1455-1458 Bos pascens El bou que pasta
56 Pius II 1458-1464 De capra et albergo De la cabra i l'alberg
57 Pau II 1464-1471 De cervo et leone Del cérvol i el lleó
58 Sixt IV 1471-1484 Piscator minorita Pescador minorita (franciscà)
59 Innocenci VIII 1481-1492 Praecursor Siciliae El precursor de Sicília
60 Alexandre VI 1492-1503 Bos Albanus in portu El bou Albanus al port
61 Pius III 1503 (26 dies) De parvo homine De l'home petit
62 Juli II 1503-1513 Fructus Iovis iuvabit El fruit de Júpiter agradarà
63 Lleó X 1513-1521 De craticula Politiana De la graella de Politià
64 Adrià VI 1522-1523 Leo Florentius El lleó de Florència (o de Florenci)
65 Climent VII 1523-1534 Flos pilei aegri La flor de la llibertat malalta
66 Pau III 1534-1549 Hyacinthus medicorum El jacint dels metges
67 Juli III 1550-1555 De corona montana De la corona muntanyosa
68 Marcel II 1555 (22 dies) Frumentum floccidum Blat marcit
69 Pau IV 1555-1559 De fide Petri De la fe de Pere
70 Pius IV 1559-1565 Aesculapii pharmacum El fàrmac d'Esculapi
71 Pius V 1566-1572 Angelus nemorosus Àngel dels boscos
72 Gregori XIII 1572-1585 Medium corpus pilarum El cos enmig de les esferes
73 Sixt V 1585-1590 Axis in medietate signi Eix enmig (en el centre) del signe
74 Urbà VII 1590 (13 dies) De rore coeli De la rosada del cel
75 Gregori XIV 1590-1591 Ex antiquitate urbis De l'antiguitat de la ciutat
76 Innocenci IX 1591 (63 dies) Pia civitas in bello Ciutat piadosa en guerra
77 Climent VIII 1592-1605 Crux Romulea La creu de Ròmul

De Lleó XI a Benet XVI

modifica
Núm. Nom Pontificat Lema Traducció
78 Lleó XI 1605 (27 dies) Undosus vir Home ondulat, ondulós
79 Pau V 1605-1621 Gens perversa Poble, gent perversa
80 Gregori XV 1621-1623 In tribulatione pacis En la tribulació de la pau, pacífic
81 Urbà VIII 1623-1644 Lilium et rosa Lliri i rosa
82 Innocenci X 1644-1655 Jucunditas crucis Exaltació, alegria de la creu
83 Alexandre VII 1655-1667 Montium custos Vigilant de les muntanyes
84 Climent IX 1667-1669 Sidus olorum Astre, estrella dels cignes
85 Climent X 1670 -1676 De fulmine magno Del gran riu
86 Innocenci XI 1676-1689 Bellua insatiabilis Bèstia insaciable
87 Alexandre VIII 1689-1691 Poenitentia gloriosa Penitència gloriosa
88 Innocenci XII 1691-1700 Rastrum in porta Rastell en la porta
89 Climent XI 1700-1721 Flores circumdati Flors en cercle (corona)
90 Innocenci XIII 1721-1724 De bona religion De la bona religió
91 Benet XIII 1724-1730 Miles in bello Soldat en guerra
92 Climent XII 1730-1740 Column excelsa Columna excelsa
93 Benet XIV 1740-1758 Animal rurale Animal rural
94 Climent XIII 1758-1769 Rosa Umbriae Rosa d'Umbria
95 Climent XIV 1769-1774 Ursus velox Ós veloç
96 Pius VI 1775-1799 Peregrinus apostolicus Pelegrí apostòlic
97 Pius VII 1800-1823 Aquila rapax Àguila rapaç
98 Lleó XII 1823-1829 Canis et coluber Gos i colobra
99 Pius VIII 1829-1830 Vir religiosus Home religiós
100 Gregori XVI 1831-1846 De balnes Etruriae Dels banys d'Etrúria
101 Pius IX 1846-1878 Crux de cruce Creu de la creu
102 Lleó XIII 1878-1903 Lumen in caelo Llum al cel
103 Pius X 1903-1914 Ignis ardens Foc ardent
104 Benet XV 1914-1922 Religio despopulata Religió despoblada
105 Pius XI 1922-1939 Fides intrepida Fe intrèpida
106 Pius XII 1939-1958 Pastor angelicus Pastor angèlic
107 Joan XXIII 1958-1963 Pastor et nauta Pastor i navegant
108 Pau VI 1963-1978 Flos florum Flor de flors
109 Joan Pau I 1978 (31 dies) De medietate lunae De la meitat de la lluna
110 Joan Pau II 1978-2005 De labore solis Del treball del sol
111 Benet XVI 2005-2013 Gloria olivae La glòria de l'olivera
112 (?) Francesc 2013
113 (?) Pere II[11] ?

Els paràgrafs finals

modifica

En la reproducció d'aquesta darrera part del text cal ser curosos, perquè la majoria de les versions que circulen no es corresponen amb el text de Wion de 1695 que, és l'únic que se'n conserva.[12]

«

Gloria oliuae
In p̲̲̲secutione.extre-
ma S.R.E.sedebit.
Petrus Romanus, qui
pascet oues in mul-
tis tribulationibus:
quibus transactis ci-
uitas septicollis di-
ruetur, & Judex tre
mēdus iudicabit po
pulum suum. Finis.

»
— Arnold Wion (ed.), 1695

Observacions tipogràfiques:

1. El text queda compost en línies molt curtes perquè en l'edició original va columnat amb els lemes anteriors, que estan disposats sobre la pàgina en tres columnes.

2. La "p" de Psecutione (3a línia) porta una ratlla horitzontal que talla el pal, cosa que indica abreviatura, normalment "per".

3. La segona "e" de tremēdus (penúltima línia) porta una ratlla al damunt que indica, segons les normes de l'època, que s'ha de llegir "en".

Aquestes precisions són importants perquè, segons com es transcrigui el text, pot quedar totalment alterat no sols el sentit (i per tant la traducció), sinó les possibles interpretacions. El primer que cal veure és que tot això clarament NO és un sol paràgraf, com sol dir-se en la majoria de les versions que circulen, sinó dos: una de les dues primeres línies i un altre la resta (In psecutione.. / Petrus Romanus...). També es pot interrogar sobre si això són dos lemes corresponents a dos papes més, dos paràgrafs finals a tall de comentari o conclusió, o bé un lema i una conclusió; d'aquí que es pugui considerar que el nombre total de lemes sigui 111, 112 o 113.

Intentem ara algunes traduccions possibles del primer paràgraf: com es veu, la paraula psecutione és una abreviatura, normalment cal entendre (i així ho fan la majoria de tractadistes) que la p amb una ratlla horitzontal que en talla el pal equival a per (persecutione), però també es podria entendre que equival a pro (prosecutione). D'altra banda, les sigles SRE poden equivaldre a Sancta Romana Ecclesia (en cas nominatiu) o bé a Sanctae Romanae Ecclesiae (en cas genitiu), que és la interpretació més habitual. Tot això dona lloc a almenys tres possibles traduccions, de significat òbviament ben diferent:

[Aquest papa] "regnarà en la darrera persecució de la Santa Església romana"

o bé:

"En la persecució final, la Santa Església romana regnarà"

o bé:

"En la continuació, regnarà la Santa Església romana extrema" (final?)

Pel que fa al segon paràgraf, la traducció ofereix menys dubtes:

"Pere el Romà, que pasturarà les ovelles entre moltes tribulacions, passades les quals la ciutat dels set turons [Roma] serà destruïda, i el jutge tremend jutjarà el seu poble. Fi.

Hi ha pràcticament unanimitat a creure que la paraula fi no correspon al text original sinó que va ser afegida per Wion per indicar la fi de la cita.

Interpretacions dels darrers lemes

modifica

El mateix Wion dona les interpretacions per als lemes 1-74, que són papes anteriors a la publicació del seu llibre. La majoria dels autors consideren el text com un frau.[3][5][11][4] Els que creuen que sigui una veritable profecia, prenen per prova la interpretació a posteriori dels papes recents.[cal citació] Tot i això, ningú va poder determinar a priori el resultat dels conclaves recents, basant-se en el text de Wion, el que hauria hagut poder fer si fos una vertiable profecia.

107: Pastor et nauta (Joan XXIII)

La paraula nauta apareix dos cops en la llista, al núm. 48 i aquí; i tots dos papes són relacionats amb Venècia: Gregori XIII hi era nascut, i Joan XXIII n'era patriarca en ser elegit (tanmateix, el recíproc no és cert: hi ha altres pontífexs relacionats amb Venècia sense que la paraula nauta aparegui en el lema; per exemple, Joan Pau I era també patriarca de Venècia en ser elegit). La figura de Joan XXIII com a pastor és una de les descripcions que més sovint s'han utilitzat, i de fet ell mateix va dir en més d'una ocasió que la seva inspiració era la figura del bon pastor. També s'ha proposat com a nauta el fet que donés un cop de timó a l'Església amb la convocatòria del concili Vaticà II.[cal citació]

108: Flos florum (Pau VI)

Aquest és un cas singular dins la llista que dona lloc a moltes argumentacions diverses. Molts autors l'expliquen per l'escut pontifici, que tenia tres flors de lis, la flor heràldica per excel·lència. Alguns han suggerit el seu interès en la col·legialitat dels bisbes: el papa seria el bisbe dels bisbes, la flor de les flors.[cal citació]

Un papa escul el seu escut pontifici un cop elegit. És una decisió personal, per tant; i és segur que tant el cardenal Montini com tots els altres cardenals que el van elegir al conclave de l'any 1963 coneixien la llista i sabien que el lema del qui anaven a elegir era precisament flos florum. Podria ser una profecia autocomplerta i alguns hi veuen una manera oficiosa de donar validesa a la llista.[cal citació]

109: De medietate lunae (Joan Pau I)

Malgrat que es tracta d'un dels pontificats més curts de la història, el nombre de circumstàncies que s'ha adduït per a acomplir aquest lema és realment important: el seu nom, Albino Luciani, remet directament la «blanca llum» de la lluna, era nascut en un poble de la diòcesi de Belluno (paraula d'origen cèltic que vol dir «fortalesa lluent») i el seu pontificat va durar exactament un mes, és a dir una lluna.

Però el més impressionant és que en les dates del seu naixement (17/10/1912), de la seva ordenació sacerdotal (7/7/1935), de la seva elecció com a bisbe del Vèneto (15/12/1958) i de la seva elecció com a patriarca de Venècia -l'últim càrrec abans de ser elegit papa- (15/12/1969), en totes aquestes dates la lluna es trobava en quart creixent. En canvi, en la data de la seva elecció com a papa (26/8/1978) i de la seva mort (28/9/1978) es trobava en quart minvant, amb la particularitat que en el moment de l'elecció s'havia produït el quart exacte unes poques hores abans.[cal citació]

110: De labore solis (Joan Pau II)

Una observació òbvia és l'oposició lluna-sol en dos lemes seguits, un cas únic en la llista, que podria suggerir alguna mena d'oposició o complementarietat entre aquests dos pontificats. Van triar el mateix nom, elegit el primer com a homenatge als seus dos immediats predecessors, i el segon per donar continuïtat a la mateixa idea.

Però també oposició: estem davant d'un dels papats més curts de la història i un dels més llargs; davant de dues personalitats absolutament diferents, afable i pacífic l'un, enèrgic, ultraconservador i actiu l'altre. Doctrinalment, han estat dos papes molt diferents, ja que mentre un era partidari de l'aggiornamento, concepte posat en circulació per Joan XXIII, Joan Pau II era molt conservador. També pel que fa a la mobilitat: l'un no va arribar a sortir del Vaticà, mentre l'altre ha estat el papa més viatger de la història, i ha fet diverses vegades la volta al món. No hi ha dubte que Joan Pau II ha treballat molt, tal com el sol treballa per donar vida a la Terra.[cal citació]

111: Gloria olivae (Benet XVI)

Alguns[Qui?] han relacionat el nom elegit amb l'orde dels benedictins també anomenats olivatenses, és a dir, relacionats amb l'olivera. També s'ha suggerit que atès que segons la llista aquest serà un dels darrers papes si no el darrer, és possible que el lema indiqui un pontificat gloriós, fent un paral·lelisme amb al triomf de Jesucrist el Diumenge de Rams just abans de la seva passió i mort.

En tot cas, sembla que l'elecció de Benet XVI és encara massa recent per poder donar una interpretació adequada del lema, si aquest ha de tenir una interpretació històrica, és a dir, relacionada amb fets rellevants del seu pontificat, i no una interpretació en clau personal.[Cal actualitzar] Una altra interpretació seria que en el moment de ser elegit papa, hi havia eleccions regionals a Itàlia, on el partit L'Olivera va aconseguir el control polític de moltes regions.[cal citació]

I el que queda...?

Estem completament en el terreny de la hipòtesi, i per tant cal ser molt prudent a l'hora de fer pronòstics sobre el significat real dels lemes que queden pendents.

1. En el text de Wion de 1595, després de Benet XVI hi ha dos paràgrafs i no un, com erròniament indiquen la majoria de les reproduccions posteriors; per tant, podrien ser fins a dos papes.[cal citació]

2. El lema "in psecutione" no té una lectura clara; segons això, la seva interpretació pot ser extremament diferent, i fins i tot alguns[Qui?] han suggerit que podria indicar un període de sede vacante.

3. El darrer paràgraf "Petrus Romanus", si és un lema, és força especial, tant per la llargada com per la concreció del que diu; s'ha suggerit[Qui?] que no es tracta d'un lema pròpiament dit (i, per tant, no correspon a cap papa) sinó d'un paràgraf descriptiu del que ha de passar.

4. «Petrus Romanus» s'ha interpretat habitualment com que el darrer papa portarà el nom de Pere II, però també podria ser simplement una apel·lació genèrica a tots els papes que, en tant que successors de Pere, són Petrus Romanus.[cal citació]

5. El darrer paràgraf ha estat considerat com l'anunci de la fi del món, o almenys de la humanitat. No obstant això, acabada la guerra freda i, per tant, passat el risc d'una guerra nuclear generalitzada, es pot llegir d'altres maneres menys terribles. Cal observar que el text diu que el Jutge Tremend jutjarà «el seu poble», la qual cosa podria no indicar tota la humanitat, sinó només una part (els catòlics?); si és així, cal suposar que el que s'està profetitzant no és la fi del món, sinó de l'Església catòlica o de la institució del papat tal com la coneixem.

6. El suggeriment que alguns han fet que entre Gloria Olivae i la fi de la llista de papes n'hi faltin alguns no sembla que tingui sentit, ja que aquesta és justament l'única dada de la profecia que és clara. D'altra banda, si acceptem la interpretació donada del lema 73 les dates són força coincidents.[cal citació]

7. En qualsevol cas, si aquesta profecia té algun valor, sembla que indica que la llista de papes s'està acabant, i en resten un o dos més, i després (a final del 2031?) s'acaba… alguna cosa. Des d'aquest punt de vista, el fet que els lemes tinguin una notable capacitat d'interpretació, però només a posteriori i no a priori, seria una manera d'indicar que la finalitat de la llista no és dir qui serà el proper papa, sinó avisar de quants en queden; per tant, la generació actual en seríem els principals destinataris.[cal citació]

Crítica

modifica

La qüestió crítica és: aquesta profecia: és veritable o és un frau? Descartades les posicions que demanen una petició de principi, l'única posició racional és veure si funciona, és a dir, si els fets s'adiuen amb la llista; si no s'hi adiuen, la podem descartar com a profecia i considerar-la com una curiositat històrica d'interès només per als historiadors de l'Església i els erudits en documents antics; per contra, si funciona, s'ha de prendre seriosament per molt que no sapiguem com explicar-ho. Molts autors al llarg dels segles han defensat les dues postures.[cal citació]

Per tal d'examinar la qüestió, només es prenen en consideració els lemes del 78 en endavant, ja que són els únics dels quals es pot afirmar amb tota seguretat que eren futurs en el moment de la seva redacció.

En la defensa de la posició favorable es considera que si la profecia existeix és perquè algú volia comunicar alguna cosa. S'ha simplificat aquesta qüestió prenent Déu com a inspirador del document, malgrat no ser una premissa científica o racional.[cal citació]

Arguments favorables

modifica
Tots els lemes s'han interpretat a posteriori

Si sempre ha estat possible interpretar el lema que corresponia a cada papa sense fer canvis d'ordre en la llista, és que la llista és vertadera. Si fos un frau, és molt improbable que mai no s'hagi donat el cas que no s'hagués pogut encaixar el lema en el papa corresponent.

Aquest argument és contrarestat per altres que es discuteixen en la secció posterior: els lemes sempre s'han interpretat a posteriori, i les interpretacions són sovint més o menys discutibles.

Els papes estan ordenats

Abunda en la raó anterior, ja que certament mai ha calgut suposar canvis arbitraris d'ordre per poder quadrar els lemes. Només pot ser discutible l'ordre en què apareixen els antipapes, cosa que és deguda al fet que no és possible representar bé en una llista lineal el que de fet és una ramificació; tanmateix, també s'hi pot trobar una regla: tots els successors d'una mateixa línia cismàtica van seguits i immediatament abans o després del papa contemporani amb el primer de la sèrie, segons si l'antipapa va ser elegit abans o després d'aquest.

La contraargumentació és la mateixa: no cal forçar l'ordre, perquè els lemes permeten una amplitud tan gran d'interpretació que és suficient per fer-los encaixar.

Les coincidències no poden ser fruit de l'atzar

No hi ha dubte que hi ha coincidències impressionants, com per exemple anomenar Ós veloç (n. 95) Climent XIV, el qual pertanyia a la família Ganganelli, que té en el seu escut un os corrent. Més encara, aquest escut figurava en pedra a la porta de la casa on va néixer el papa.

Situacions com aquestes són relativament freqüents en la llista, tot i que la seva quantificació dependrà molt del nivell d'exigència amb què es miri la llista. El que no es pot negar és que fets així n'hi ha, encara que la seva interpretació pugui ser discutible. Es pot argumentar que es tracta de meres casualitats, de profecies autocomplertes, etc.

L'Església no s'ha pronunciat sobre aquest text

Es podria defensar que el fet que l'Església no el condemni no vol dir que l'accepti, i que en tot cas caldria que l'aprovés expressament per poder aportar el seu testimoni a favor. Si bé és cert que mai no hi ha hagut una condemna explícita, tampoc no hi ha hagut mai una aprovació explícita i sí que hi ha hagut al llarg dels segles nombroses condemnes genèriques sobre el pretès do de profecia de molts que se l'atribueixen.

Un eix central en la profecia?

Una troballa interessant, tot i que discutible, fa referència al lema número 73, axis in medietate signi («l'eix enmig del signe'), que correspon a Sixt V.

La interpretació que Wion atribueix a Chacón, i que s'ha mantingut durant quatre segles, fa referència que en el seu escut hi ha una faixa que el travessa en diagonal, la qual s'interpreta com l'eix del lema. Diversos autors[Qui?] objecten aquesta interpretació dient que una banda diagonal difícilment es pot considerar un eix: seria un més dels lemes a què s'atorga una interpretació en clau personal, més o menys discutible. Però Igartua en proposa una altra més sorprenent.

Sixt V va ser escollit el dia 24 d'abril de 1585 i va morir el 27 d'agost del 1590; el punt central del seu pontificat, doncs, és exactament el dia de Nadal de l'any 1587. Celestí II, el primer papa de la llista, va ser elegit (no coneixem la data amb més precisió) a final de l'any 1143, és a dir, exactament 444 anys abans. I si hi sumem uns altres 444 anys, arribem al Nadal del 2031. Amb la informació actualment disponible, tant si es considera que després de Benet XVI hi ha d'haver encara un o dos pontífexs més, no sembla agosarat pensar que el final de la llista, sigui el que sigui, arribi precisament a final del 2031, que seria exactament dos mil anys després de la crucifixió de Crist. D'altra banda, el valor de les lletres en grec del nom de Jesús sumen precisament 888. Segons això, doncs, el pontificat de Sixt V seria l'eix, el punt central cronològic de la llista, que tindria una durada equivalent al valor del nom del fundador de l'Església.[cal citació]

Naturalment, es pot objectar amb raó que tot això no deixen de ser càlculs fets de forma més o menys arbitrària, fàcilment qualificables de jocs de mans matemàtics; a més, el pontificat de Sixt V és anterior a la publicació de Wion, de manera que si creiem que la llista ha estat feta a finals del segle xvi, es pot argumentar que les dades dels pontificats de Celestí II i Sixt V ja eren conegudes aleshores.

Però també hi ha altres dades que cal tenir en compte, començant pel fet que les dades del pontificat de Sixt V i que el seu centre sigui justament el dia de Nadal de 444 anys després de l'inici del pontificat de Celestí II no és pas res manipulable, sinó una dada històrica, i en tot cas una casualitat.

Evidentment, l'autor de la llista al segle xvi podia conèixer aquesta casualitat i aprofitar-la per fer la llista amb un final convenient. Això presenta un problema: des de l'inici de la llista fins a Sixt V hi ha 73 lemes, mentre que de Sixt V al final n'hi ha de 38 o 40, segons com es considerin els paràgrafs finals. Això vol dir que els pontificats posteriors a Sixt V haurien de ser de mitjana molt més llargs, gairebé el doble, que els anteriors; avui en dia aquesta consideració no ens sorprèn, atesos els impressionants avenços de la medecina moderna, però... és creïble aquest raonament en una persona del segle XVI? No seria més lògic que un suposat autor falsari hagués fet acabar la llista per exemple en el lema 144 (dotze vegades dotze)?[cal citació]

Arguments desfavorables

modifica

És científicament impossible conèixer el futur

modifica

L'argument parteix del fet que la ciència no coneix cap via per la qual hauria de ser possible conèixer esdeveniments del futur, i per tant no és possible científicament redigir una llista com aquesta.

Aquest argument, aparentment científic, no és cert del tot.[cal citació] Sens dubte, la ciència no coneix cap via per la qual sigui possible el coneixement del futur, però això està lluny de ser una demostració d'impossibilitat: el fet que la ciència no pugui explicar un fenomen només vol dir que si arribés a passar no sabríem com explicar-ho. Per tant, primer cal saber si el fenomen succeix realment.[cal citació] Certament no se sap si podria ser, i encara menys com podria ser, però cap científic solvent gosaria afirmar avui que això no és possible de cap manera.[cal citació]

És un frau des de l'origen, perquè és un document del segle xvi que pretén fer-se passar com del segle XII

modifica

Tot i que és molt probable, no és del tot segur que sigui del segle xvi, i la història del document amagat a la Biblioteca Vaticana durant quatre segles podria acabar sent certa. Però encara que fos així, què impedeix que sigui profètic en la seva part posterior? Com diria santa Teresa,[cal citació] de vegades Déu escriu recte amb ratlles tortes; perquè no s'ha de valer Déu d'un falsari per donar a conèixer un missatge?[cal citació]

Moltes interpretacions són enganyoses, falses o portades pels pèls

modifica

Aquesta és una objecció seriosa a l'autenticitat profètica: el fet que només sigui possible interpretar els lemes a posteriori, quan ja es disposa de tota la informació sobre el pontífex a qui correspon cada lema permet disposar d'una gran quantitat de dades, entre les quals no és difícil trobar d'una o altra manera una combinació que, degudament manipulada i disfressada per donar-li un valor simbòlic o poètic, permet confegir una explicació ad hoc per fer quadrar el lema i la persona.

Per analitzar aquesta objecció cal veure d'on surten les fonts d'informació que es fan servir per intrepretar els lemes, i sobretot si el seu ús és uniforme o no al llarg de la llista. Segons Igartua (1976),[13] hi ha només sis fonts d'interpretació personal per als lemes: el nom personal, el cognom familiar, el lloc de naixement, l'escut familiar o papal, el títol cardenalici i una funció eclesiàstica que hagi acomplert abans de ser cardenal. No tots els lemes s'interpreten, però, de forma personal, i en alguns casos són també susceptibles d'una intrepretació en funció de fets històrics ocorreguts durant el seu regnat. Cal reconèixer que el cabal de dades que resulta de tot plegat (i les seves combinacions) és notable i permet per tant una gran capacitat creativa. Davant d'aquesta objecció, Iguartua confronta l'ús de les sis fonts en la interpretació dels lemes coneguts per Wion (1-69) i els posteriors al seu llibre coneguts fins al moment que ho escriu Igartua[14], amb els resultats següents (els percentatges no sumen 100 perquè els lemes fan referència sovint a més d'una característica):

Font d'interpretació 1 a 69 78 a 108
Nom personal 7 (10,1%) 2 (6,5%)
Cognom familiar 21 (30,4%) 7 (22,6%)
Lloc de naixement 14 (20,3%) 5 (16,1%)
Escut 29 (42,0%) 10 (32,3%)
Títol cardenalici 19 (27,5%) 7 (22,6%)
Funció eclesiàstica 16 (23,2%) 4 (12,9%)
Lemes no personals 20 (29,0%) 6 (19,4%)

Es pot observar un notable paral·lelisme entre els percentatges de les dues sèries: de fet, la prova de Xi-quadrat aplicada a aquest cas dona una probabilitat de 99,91% que corresponguin a la mateixa distribució. Això és difícilment explicable només per atzar, tenint en compte que un hipotètic autor del segle xvi tenia a la vista tota la llista de la primera part i ho desconeixia absolutament tot de la segona.

D'altra banda, si aquests percentatges fossin el resultat natural d'una llista feta només a l'atzar, aleshores caldria provar que efectivament la primera redacció és del segle xii.

Els lemes són tan generals que sempre es poden interpretar d'una manera o altra

modifica

És difícil argumentar en contra d'aquesta objecció, perquè no disposem de cap forma objectiva de mesurar aquesta generalitat del lema; tanmateix, hi ha almenys uns quants lemes als quals sembla bastant improbable aplicar això: per exemple, el núm. 95 (ursus velox) o el 109 (de medietate lunae), i també en d'altres com ara el pelegrí apostòlic (Pius VI, núm. 96), el fet més destacat del qual fou que va ser el primer papa en tres segles a viatjar fora de Roma per raons apostòliques: concretament va anar a Viena a parlar amb l'emperador per impedir un cisma en l'Església; o l'àguila rapaç (Pius VII, núm. 97), que va ser desposseït dels Estats pontificis per Napoleó –el símbol del qual era una àguila– o, finalment, la religió devastada (Benet XV núm. 104), que coincideix amb les carnisseries de la I Guerra mundial i les primeres persecucions de cristians del comunisme naixent.

Mai no s'ha pogut anticipar el nou papa, només s'han interpretat a posteriori

modifica

Sempre que s'ha intentat endevinar coses sobre el nou papa a partir de la llista el resultat ha estat llastimós i les prediccions fetes, vistes a posteriori, més aviat fan riure. Aleshores, de què serveix una profecia que no sabem llegir fins que han passat els fets?

Segons aquest raonament, la finalitat de la profecia no és indicar qui són els papes, sinó avisar del seu final, i la nostra generació en seria el destinatari principal: el final de la llista és a prop (potser a final del 2031?), i pot significar la fi de la humanitat, la fi de l'Església catòlica o simplement la fi de la institució del papat tal com el coneixem. D'altra banda, és impossible amb uns lemes tan poc concrets esbrinar a priori quines persones podrien complir-los i com.

Es tracta de profecies autocomplertes

modifica

Aquest és un fenomen ben conegut per tots els estudiosos de qualsevol tècnica de prospecció del futur (no sols profecies, també des del punt de vista científic: prospectiva, econometria, anàlisi estadística, etc.). Essencialment, es tracta de profecies (o prediccions) que es compleixen perquè algú les expressat abans i no s'haurien complert sense aquesta premissa. En aquest sentit, és ben interessant el cas de Pau VI (núm. 108).

Segurament el fenomen es dona, però fora de Pau VI, són comptats els casos en què això es pot afirmar i sovint amb dubtes.[cal citació] Seria més o menys aplicable als lemes basats en decisions preses un cop elegit, com ara el nom triat o l'escut pontifici (casos de Benet XVI o de Pau VI). En els lemes basats en aspectes anteriors a l'elecció, implicaria que es va escollir la persona precisament perquè complia la profecia, cosa força dubtosa (seria el cas n. 95, os veloç). Que hi hagi uns quants casos en què això pugui ser cert, no invalida la llista general, amb almenys 34 casos.

Hi ha antipapes en la llista

modifica

Rere aquesta objecció, s'hi apunta el raonament que si realment ha estat inspirada profèticament, com és que s'hi inclouen els antipapes, per definició contraris a l'Església catòlica? Hi ha almenys dues contradiccions a aquest raonament: primer, si la llista ha estat efectivament inspirada per Déu, Déu fa el que vol i pot tenir uns criteris que no tenim per què compartir ni menys entendre. En segon lloc, tots els antipapes de la llista van ser en seu moment pastors, potser cismàtcs, però pastors, d'almenys una part important dels creients.

Hi ha hagut més antipapes dels que surten en la llista

modifica

Això es pot considerar cert o no, segons què entenguem per antipapa. És cert que en temps moderns hi ha hagut personatges que s'han autotitulat papes al marge de la línia oficial vaticana, com per exemple un Pius XIII (que viu als Estats Units i reclama per a ell el lema de Pastor et nauta) o Climent XV del Palmar de Troya mort el 2005. Però són comparables aquests antipapes amb els que figuren a la llista? Què tenen a veure aquests moviments absolutament minoritaris amb els del gran cisma d'Occident o els papes d'Avinyó? Per tant, l'objecció és literalment certa, però usa el concepte d'antipapa de manera probablement abusiva; no n'hi ha prou que algú es proclami papa per ser un autèntic antipapa, encara que tinguin alguns seguidors (quants antipapes hi deu haver hagut segons aquest criteri al llarg dels segles?). Cal que el cisma tingui una certa transcendència per poder-lo considerar com a tal; i amb aquestes condicions no n'hi ha hagut cap des del darrer que figura a la llista.[cal citació]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Malaquies - Máel Máedoc Úa Morgair». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 8 maig 2023].
  2. Casadevall i Camps, Jordi. «Cròniques papals (3): i si Sant Malaquies tingués raó?». Les aigües turbulentes. VilaWeb, 12-03-2013. [Consulta: 8 maig 2023].
  3. 3,0 3,1 Sieczkowski, Cavan «Saint's Eerie 12th-Century Prophecy Says Next Pope Will Be The Last» (en anglès). Huffington's Post, 14-02-2013 [Consulta: 8 maig 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 McHugh, Joseph «What is the prophecy of St. Malachy?» (en anglès). U.S. Catholic, volum 78, 9, 17-09-2013, pàg. 46 [Consulta: 9 maig 2023].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Prophetia de summis pontificibus». Catàleg general. Biblioteca Nacional de França, 30214-xxlat. [Consulta: 9 maig 2023].
  6. Wion, Arnold. «D Dunenses in Hibernia, sub Archiepiscopo Armacano [Dún Pádraig a Irlanda, sota l'arquebisbe d'Armagh]». A: Lignum vitae, ornamentum, & decus Ecclesiae in quinque libros diuisum : in quibus totius Sanctiss. Religionis diui Benedicti initia, viri dignitate, doctrina…explicantur (en llatí). volum 1. Venècia: Giorgio Angelieri, 1595, p. 307-311 [Consulta: 8 maig 2023]. 
  7. Wion, Arnold. Lignum vitae, ornamentum et decus Ecclesiae : in quinque libros divisum, in quibus totius sanctiss. religionis divi Benedicti initia, viri dignitate, doctrina, sanctitate ac principatu clari describuntur…. Venetiis: apud G. Angelerium, 1595. 
  8. «Lignum vitae Seu Religionis D. Benedicti initia autore Arn. Wion» (en neerlandès). Biblioteca Reial de Bèlgica. [Consulta: 8 maig 2023].
  9. Iguartua, 1976.
  10. Iguartua, 1978.
  11. 11,0 11,1 «profecies de Malaquies». A: Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdida. 
  12. Iguarta, 1976.
  13. Igartua, 1976.
  14. Igartua, 1978, p. 108.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica