Prostaglandina I

compost químic

La prostaglandina PGI2, prostaglandina I2 o prostaciclina és una prostaglandina (greix de vint carbonis de llargada i amb un bucle de cinc) que produeix el cos humà i que té fórmula química C2OH32O5. El terme prostaciclina generalment es refereix a la PGI2, però pot fer referència a les PGI en general. La diferència és que la prostaciclina PGI2 prové de l'àcid gras omega 6 mentre que la PGI3 prové de l'omega 3. La prostaciclina PGI2 es produeix a les cèl·lules de l'endoteli quan hi actua l'enzim prostaciclina sintasa sobre la prostaglandina PGH2. L'enzim prostaciclina sintasa pot actuar sobre la prostaglandina PGH3, produint prostaciclina PGI3.

Infotaula de compost químicProstaglandina I
Prostacyclin2.png
Modifica el valor a Wikidata
Substància químicacompost químic, àcid carboxílic i Prostaglandina Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular352,224974 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂₀H₃₂O₅ Modifica el valor a Wikidata
Prostacyclin-2D-skeletal.png
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCC(C=CC1C(CC2C1CC(=CCCCC(=O)O)O2)O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CCCCC[C@H](O)\C=C\[C@H]1[C@H](O)C[C@@H]2O\C(C[C@H]12)=C/CCCC(O)=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

La prostaciclina va ser descoberta l'any 1976. Químicament és un prostanoide, com totes les prostaglandines i el tromboxà, i té massa molecular de 352,47 grams per a cada mol. La prostaciclina sintètica es diu epoprostenol.[1]

La prostaciclina és produïda per les cèl·lules endotelials que recobreixen l'aparell cardiovascular. Té efectes fisiològicament oposats al tromboxà A2:[1] és el més potent[1] inhibidor conegut de l'agregació de les plaquetes, i actua com a potent dilatador dels vasos sanguinis i dels bronquis. És una prostaglandina inflamatòria, que fa augmentar la inflamació dels teixits, l'envermelliment de la pell a causa d'això i del major flux sanguini i sobretot augmenta el dolor a les terminacions nervioses.

Altres prostaglandinesModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari enciclopèdic il·lustrat de medicina Dorland. Editorial Elsevier España, 2005. ISBN 8481747904 (castellà)