Protestes del Kazakhstan de 2022

protestes al Kazakhstan després d'un brusc augment del preu del gas liquat del petroli

Les Protestes del Kazakhstan de 2022 van esclatar el 2 de gener de 2022 al Kazakhstan després d'un brusc augment del preu del gas liquat del petroli (GLP) que, segons el govern kazakh, es va deure a l'elevada demanda i a la fixació de preus.

Plantilla:Infotaula esdevenimentProtestes del Kazakhstan de 2022
Imatge
manifestants a la plaça central d’Aktobé
Tipusprotesta
desordre civil Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps2 - 11 gener 2022 Modifica el valor a Wikidata
Data2022 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKazakhstan Modifica el valor a Wikidata
EstatKazakhstan Modifica el valor a Wikidata
Causaampliació preu
corrupció del Kazakhstan
autoritarisme
drets humans del Kazakhstan
brutalitat policial Modifica el valor a Wikidata
Morts19 policia (15 gener 2022)
 > 206 civil (15 gener 2022) Modifica el valor a Wikidata
Ferits748 policia (6 gener 2022)
 circa 4.500 civil (16 gener 2022) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de detinguts
Kazakhstan:  > 12.000 (12 gener 2022)
Rússia: 7 (5 gener 2022) Modifica el valor a Wikidata
Format per

ContextModifica

Fins a l'any 1991, Kazakhstan formava part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) sota el nom de República Socialista Soviètica de Kazakhstan (RSS Kazakhstan). Durant el procés de dissolució de l'URSS, la RSS Kazakhstan va ser l'última república a declarar la seva independència.[1] El 28 de gener de 1993 es va aprovar de manera oficial la Constitució de Kazakhstan.21 Nursultà Natzarbaiev, que en aquell moment era el Secretari del Partit Comunista de Kazakhstan durant els últims anys de l'URSS, va ser elegit president en unes eleccions on va ser l'únic candidat. L'any 1999 va fundar el partit Nur Otan, d'ideologia conservadora social[2] i liberal. Nazarbáyev va estar en el càrrec entre 1990 i 2019, sent succeït per Kasim-Yomart Tokáev, pertanyent també al partit Nur Otan.

Kazakhstan té una de les economies de major rendiment a Àsia Central, amb la producció de petroli representant un gran percentatge del seu creixement econòmic fins que els preus del petroli van disminuir a mitjans de la dècada de 2010. El país també tenia al voltant del 40% dels recursos d'urani del món. Segons Georgi Kantchev, periodista del Wall Street Journal, cap dels beneficis econòmics obtinguts del petroli i de l'urani es va compartir entre la població, amb un salari mínim baix i una desigualtat creixent.[3] El 2012, el Fòrum Econòmic Mundial i el Banc Mundial van assenyalar que la corrupció era un dels problemes més greus.26 El 2013, Aftenposten va citar l'activista de drets humans i advocat Denis Jivaga que afirmava que els «fons petrolier a Kazakhstan existeixen, però ningú sap com es gasten els ingressos».[4] El 2018, Credit Suisse va situar Kazakhstan en el lloc 169 de 174 països en distribució de la riquesa.[5] El 2022, els 162 kazakhs més rics tenien el 55% de la riquesa del país.[4]

Zhanaozen, una ciutat productora de petroli a la regió de Mangistau, els darrers anys s'ha trobat inmersa en una sèrie de vagues i manifestacions obreres. L'any 2011 van esclatar revoltes a la ciutat en relació amb el 20è aniversari del Dia de la Independència, que segons dades oficials, van acabar amb l'assassinat de 16 persones i hi va haver més de 100 ferits, amb forces de seguretat del Kazakhstan utilitzats foc real contra els manifestants que demanaven millors condicions laborals.[6]

El 2011, el preu del gas liquat de l'automòbil era d'uns 30-35 tenge i des de llavors ha augmentat diverses vegades. El gener de 2020 va tenir lloc una concentració de protesta a Zhanaozen, en la qual els residents de la ciutat van demanar una reducció dels preus del gas, que va passar de 55 a 65 tenge,[7] i el gener de 2022 va doblar pujant a 120 tenge (0,24 euros).[8]

Segons Eurasianet, el pic va ser causat per la política de transició gradual del govern kazakh a la comercialització del GLP en el mercat electrònic que va començar el gener de 2019 per a posar fi gradualment als subsidis estatals al gas i permetre que el mercat determinés el preu.[6]

FetsModifica

Les protestes van començar a la ciutat petroliera de Janaozén, però es van estendre ràpidament a altres ciutats,[9][10] inclosa la més gran, Almati.

En resposta, el president Khassim-Jomart Tokhàiev va introduir l'estat d'emergència en el districte de Manguistau i a Almati, vigent del 5 al 19 de gener.[11] En el primer dia de l'aplicació de la mesura, el govern liderat pel primer ministre Askhar Mamin va dimitir en bloc amb el vistiplau del Tokhàiev.[12]

En resposta a la petició de Tokhàiev, l'aliança militar en el que forma part el país, l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), va acordar un desplegament de tropes liderat per Rússia al país per «pacificar-lo».[13]

Reaccions internacionalsModifica

  •   Estats Units i   Rússia van fer una crida a la calma.[14]
  •   República Popular de la Xina - El portaveu del Ministeri d'Afers exteriors, Wang Wenbin, va expressar que la Xina i Kazakhstan comparteixen relacions amistoses i són socis estratègics i "espera que es restableixi aviat l'ordre públic" a Kazakhstan, i també va reiterar que l'assumpte és un "afer interior de Kazakhstan" i creï en la capacitat de les "autoritats kazakhs per a resoldre la qüestió adequadament". Wang va desitjar una ràpida estabilització de la situació.[15]
  •   Turquia - El president Recep Tayyip Erdoğan va dir a Tokhàiev en una trucada telefònica que Turquia se solidaritza amb el Kazakhstan.[16]
  •   Unió Europea - El 5 de gener de 2022, la Unió Europea va emetre una declaració en la qual deia: "Fem una crida a tots els implicats perquè actuïn amb responsabilitat i moderació i s'abstinguin de realitzar accions que puguin conduir a una major escalada de violència. Encara que reconeix el dret a manifestar-se pacíficament, la Unió Europea espera que continuïn sent no violentes i evitin qualsevol incitació a la violència".[17]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Carvajal, Guillermo. «Cómo durante 4 días Kazajistán fue toda la Unión Soviética» (en espanyol europeu), 14-06-2018. [Consulta: 14 gener 2022].
  2. «OSCE Yearbook 2019». , 2020. DOI: 10.5771/9783748906421.
  3. Kantchev, Georgi «Kazakhstan’s Elite Got Richer on Natural Resources. Then Came the Unrest.» (en anglès). Wall Street Journal, 07-01-2022. ISSN: 0099-9660.
  4. 4,0 4,1 «Observatører fra tidligere Sovjet jakter på valg-juks - Aftenposten», 03-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 gener 2022].
  5. «Global wealth report» (en anglès). [Consulta: 14 gener 2022].
  6. 6,0 6,1 Kumenov, Almaz; Lillis, Joanna «Kazakhstan explainer: Why did fuel prices spike, bringing protesters out onto the streets?» (en anglès). eurasianet, 04-01-2022 [Consulta: 5 gener 2022].
  7. «Жанаозенцы вновь пришли в акимат, требуя снижения цен на газ».
  8. «В Казахстане третий день подряд сотни протестующих выходят на митинги из-за роста цен на газ», 1641211140000.
  9. Lillis, Joanna. «Kazakhstan: Gas price hike fuels Zhanaozen protests» (en anglès), 03-01-2022.
  10. «Sharp Energy Price Hike Triggers Protests In Kazakhstan» (en anglès), 03-01-2022.
  11. «Президент Казахстана ввел ЧП в Алма-Ате и Мангистауской области» (en rus). RIA Novosti. [Consulta: 4 gener 2022].
  12. Press, Europa. «El Govern kazakh dimiteix en bloc», 05-01-2022. [Consulta: 5 gener 2022].
  13. Aranda, Quim. «Matança de civils al Kazakhstan, mentre Moscou envia tropes per sostenir el règim», 06-01-2022. [Consulta: 7 gener 2022].
  14. «Kazakhstan protesters seize airport amid anger over fuel price rise – follow live» (en anglès), 05-01-2022. Arxivat de l'original el 5 gener 2022.
  15. «China expresses hopes for early restoration of public order in Kazakhstan» (en anglès). ANI News Agency, 06-01-2021 [Consulta: 6 gener 2021].
  16. «Kazakhstan unrest: From Russia to US, the world reacts». AlJazeera, 06-01-2022.
  17. European External Action Service – EEAS. «Kazakhstan : Statement by the Spokesperson on the latest developments», 05-01-2022. Arxivat de l'original el 5 gener 2022.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Protestes del Kazakhstan de 2022