Obre el menú principal

Tete és una província de Moçambic. Té una superfície de 100.724 km² i una població el 2006 d'1.551.949 (que eren 1.144.604 el 2001). La capital és la ciutat de Tete. Com a lloc destacat de la província la resclosa de Cahora Bassa, construïda pels portuguesos. A Hefsiba, capital del districte d'Angónia, prop de la frontera amb Malawi, hi ha un centre tècnic de la influent Església Reformada a Moçambique (Igreja Reformada em Moçambique).

Infotaula de geografia política
Tete
Cahorra bassa.jpg

Epònim Tete
Localització
Tete Province in Mozambique 2018.svg
15° 30′ S, 32° 30′ E / 15.5°S,32.5°E / -15.5; 32.5
EstatMoçambic

Capital Tete
Població
Total 2517444 hab. (2015)
• Densitat 25,58 hab/km²
Geografia
Superfície 98.417 km²
Limita amb
Organització política
• Governador Paulo Auade
Identificador descriptiu
ISO 3166-2 MZ-T
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DemografiaModifica

Població de la província de Tete[1][2]
1980 1997 2007
780.081 1.038.047 1.783.967

Divisió administrativaModifica

HistòriaModifica

 
Mapa da província

Formà part de la capitania de Rios de Sena creada el 1752 a la vall del riu Zambeze o Zambesi i que fou coneguda també com a Zambeze. Galvão da Silva va viatjar per la regió el 1787 i 1788 per arranjar el pagament d'impostos pels indígenes que reconeixien la sobirania portuguesa. Va explorar la regió de Tete-Cabrabaca Maxinga-Chicorongo, recollint minerals i mostres botàniques. El governador de la capitania, Francisco José de Lacerda e Almeida (nomenat el 1797), es va destacar com explorador (1798). El juliol de 1821 hi van emigrar alguns grups procedents del sud. El 1858 la capitania va esdevenir el districte de Zambèzia. El 1913 fou dividit en els districtes de Tete i de Quelimane, però vers el 1915 es van tornar a unir en el districte de Quelimane, per tornar a separar-se més tard. El 1975 va esdevenir província de la república de Moçambic.

GovernadorsModifica

La província és dirigida per un governador provincial nomenat pel President de la República.

  • (2005-2010) Idelfonso Muanantapha[3][4]
  • (2010-2012) Alberto Clementino António Vaquina[4]
  • (2012-2013) Ratxide Abdala Ackyiamungo Gogo[5]
  • (2013-) Paulo Auade[6]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica