El Nyanja o Chewa és un idioma de la família de les Llengües bantus parlat a Malawi, també conegut com a Chichewa o Chinyanja a Zàmbia o Nyassa a Moçambic. És l'idioma nacional de Malawi, on es diu chichewa per insistència del president Hastings Kamuzu Banda, i parlat principalment a la zona central i meridional del país.[2] És un dels set idiomes africans oficials a Zàmbia, parlat sobretot a la seva part oriental i per altres ètnies com els ngoni i els Kunda. Allí rep el nom més neutral de Chinyanja (llengua del llac, referint-se al llac Malawi). També es parla a Moçambic, especialment a les províncies de Tete i Niassa i a Zimbàbue on segons alguns estudis és la tercera llengua més parlada.[3][4] És una de les 55 llengües enregistrades en el disc d'or de les Voyager.[5]

Infotaula de llenguaNyanja
Chichewa, Chinyanja
Altres nomsChewa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants13.661.000 (2016)[1]
Parlants nadiusMalawi Malawi: 9.643.000
Zàmbia Zàmbia: 1.980.000
Moçambic Moçambic: 1.235.000
Zimbàbue Zimbàbue: 819.000
South Africa Sud-àfrica: 214.000
Tanzània Tanzània: 63.000
Swazilàndia Swazilàndia: 7.300
Oficial aMalawi, Zimbàbue (parcialment a Zàmbia)
Autòcton deRegió Central, Província de Niassa, Zambézia, Província de Tete, Província Central i Província de l'Est Modifica el valor a Wikidata
EstatMalawi, Moçambic i Zàmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ny
ISO 639-2nya
ISO 639-3nya
Glottolognyan1308 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere99-AUS-xa Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuenya Modifica el valor a Wikidata
ASCL9232 Modifica el valor a Wikidata
IETFny Modifica el valor a Wikidata

El nyanja o chewa pertany al mateix grup (Guthrie Zona N) com el tumbuka i el sena.[6]

HistòriaModifica

Els chewa eren una branca dels maravi que vivien a la província oriental de Zàmbia i al nord de Moçambic pel sud fins al riu Zambeze d'ençà el segle XVI o abans.[7][8]

El nom "Chewa" (en la forma Chévas) fou recollida per primer cop per António Gamitto, qui amb 26 anys en 1831 fou nomenat segon en el comandament d'una expedició des de Tete a la cort del rei Kazembe a l'actual Zàmbia. La seva ruta el va portar pel país del rei Undi a l'oest de les muntanyes Dzalanyama, a través d'una cantonada de l'actual Malawi i a Zàmbia.[9] Més tard va escriure un informe incloent algunes notes etnogràfiques i lingüístiques, i vocabularis. D'acord amb Gamitto, el poble malawi (maraves) eren governats pel rei Undi al sud del corrent Chambwe (prop del sud de l'actual frontera entre Moçambic i Zàmbia), mentre que els chewa vivien al nord del Chambwe.[10]

A part d'unes poques paraules registrades per Gamitto, el primer registre extens de la llengua chewa va ser fet per Johannes Rebmann en el seu Diccionari de la llengua Kiniassa, publicat el 1877 però escrit en 1853-1854. Rebmann era un missioner que vivia prop de Mombasa, a Kenya, i va obtenir la seva informació d'un esclau de Malawi, conegut amb el nom suahili de Salimini, que havia estat capturat a Malawi uns deu anys abans.[11] Salimini, qui provenia d'un lloc anomenat Mphande potser de la regió de Lilongwe, també va assenyalar algunes diferències entre el seu propi dialecte (que ell anomenava kikamtunda, l'idioma de l'altiplà) i el dialecte maravi (Kimaravi) que es parlava més al sud; per exemple, el maravi anomenava mombo per a l'arbre que ell mateix anomena kamphoni.[12]

La primera gramàtica, A Grammar of the Chinyanja language as spoken at Lake Nyasa with Chinyanja–English and English–Chinyanja vocabulary, fou escrita per Alexander Riddel en 1880 i es van fer traduccions parcials de la Bíblia a finals del segle xix. Entre les primeres gramàtiques i vocabularis hi ha A vocabulary of English–Chinyanja and Chinyanja–English: as spoken at Likoma, Lake Nyasa[13] i A grammar of Chinyanja, a language spoken in British Central Africa, on and near the shores of Lake Nyasa,[14] per George Henry (1891). La Bíblia sencera fou traduïda al dialecte de l'illa Likoma per William Percival Johnson i publicat com a Chikalakala choyera : ndicho Malangano ya Kale ndi Malangano ya Chapano en 1912.[15] Una altra gramàtica, concentrada en el dialecte chewa de Kasungu, va ser A Grammar of Chichewa de Mark Hanna Watkins (1937). Aquest llibre, la primera gramàtica d'una llengua africana escrita per un estatunidenc, era una obra de cooperació entre un jove estudiant de doctorat afroamericà i un altre estudiant africà, Hastings Kamuzu Banda, que el 1966 era de convertir-se en el primer president de la República de Malawi.[16][17]

La llengua canvia cada dia. Això es deu al fet que els parlants barregen paraules angleses amb chichewa.[18]

FonologiaModifica

VocalsModifica

El chewa té cinc vocals: a, e, i, o, u. A vegades es troba vocals llargues o dobles, p.ex. áákúlu 'gran' (classe 2), kufúula 'cridar'.[19] Quan una paraula cau al final de la frase, la penúltima vocal tendeix a allargar-se,[20] llevat en noms i paraules no chewa com Muthárika o ófesi, en el qual la penúltima vocal sempre és curta. Afegeix 'u' o 'i' en paraules prestades com láputopu 'laptop' o íntaneti 'internet' tendeix a ser silenciades i poc pronunciades.

ConsonantsModifica

En chewa les consonants a vegades són seguides per una vocal, algunes per w, i a vegades per y:

  • ba, kha, ga, fa etc.
  • mphwa, khwa, gwa, fwa etc.
  • thya, mya, fya, nya etc.

El lloc de bya és presa de la palatalitzada africada bza, i el lloc de gya és ocupat per ja. Algunes consonants poden ser precedides per nasal homorgànica:

  • mba, nkha, mfa, nsa, ngwa etc.

Les possibles combinacions de consonants es poden organitzar en la següent taula:

Tabla de consonants chewa
Sonora Plana Aspirada Sonora nasalitzada Aspirada nasalitzada nasal semivocal/ líquida
labial ba
/ɓ/
pa
/p/
pha
/pʰ/
mba
/ᵐb/
mpha
/ᵐpʰ/
ma
/m/
(ŵa)
/wᵝ/
bwa
/ɓʷ/
pwa
/pʷ/
phwa
/pʷʰ/
mbwa
/ᵐbʷ/
mphwa
/ᵐpʷʰ/
mwa
/mʷ/
wa
/w/
bza
/bzʲ/
pya
/pʲ/
psa
/psʲ/
mbza
/ᵐbzʲ/
mpsa
/ᵐpsʲ/
mya
/mʲ/
dental da
/ɗ/
ta
/t/
tha
/tʰ/
nda
/ⁿd/
ntha
/ⁿtʰ/
na
/n/
la/ra
/ɽ/
dwa
/ɗʷ/
twa
/tʷ/
thwa
/tʷʰ/
ndwa
/ⁿdʷ/
nthwa
/ⁿtʷʰ/
lwa/rwa
/ɽʷ/
dya
/ɗʲ/
tya
/tʲ/
thya
/tʲʰ/
ndya
/ⁿdʲ/
nthya
/ⁿtʲʰ/
velar/ palatal ga
/g/
ka
/k/
kha
/kʰ/
nga
/ᵑg/
nkha
/ᵑkʰ/
ng'a
/ŋ/
(ha)
/h/
gwa
/gʷ/
kwa
/kʷ/
khwa
/kʷʰ/
ngwa
/ᵑgʷ/
nkhwa
/ᵑkʷʰ/
ng'wa
/ŋʷ/
ja
/d͡ʒ/
cha
/t͡ʃ/
tcha
/t͡ʃʰ/
nja
/ⁿd͡ʒ/
ntcha
/ⁿt͡ʃʰ/
nya
/ɲ/
ya
/j/
labio-dental va
/v/
fa
/f/
mva
/ᶬv/
mfa
/ᶬf/
vwa
/vʷ/
fwa
/fʷ/
(vya)
/vʲ/
(fya)
/fʲ/
sibilant za
/z/
sa
/s/
nza
/ⁿz/
nsa
/ⁿs/
zwa
/zʷ/
swa
/sʷ/
nzwa
/ⁿzʷ/
nswa
/ⁿsʷ/
(zya)
/zʲ~ʒ/
sha
/ʃ/
africada dza
/d͡z/
tsa
/t͡s/
(ndza)
/ⁿd͡z/
(dzwe)
/d͡zʷ/
tswa
/t͡sʷ/

Literatura nyanjaModifica

ReferènciesModifica

  1. Chichewa a the Joshua Project
  2. Mchombo (2006).
  3. Chichewa a Ethnologue
  4. Malawian Writers and Their Country, edited by Bridgette Kasuka, published on Lulu.com, page 143
  5. "Voyager Greetings"
  6. Kiso (2012), pp.21ff.
  7. Marwick (1963)
  8. Newitt (1982).
  9. Marwick (1964).
  10. Marwick (1963), p.383.
  11. Rebman (1877), prefaci.
  12. Rebmann (1877) s.v. M'ombo.
  13. Woodward, M. E. 1895.
  14. Henry, George. 1891.
  15. The UMCA in Malawi, p 126, James Tengatenga, 2010: "Two important pieces of work have been accomplished during these later years. First, the completion by Archdeacon Johnson of the Bible in Chinyanja, and secondly, the completed Chinyanja prayer book in 1908."
  16. Watkins (1937), p.7.
  17. Wade-Lewis (2005).
  18. Batteen (2005).
  19. Atkins (1950), p.201.
  20. Downing & Pompino-Marschall (2013).

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

Hi ha una edició en Nyanja
de la Viquipèdia
Guia de viatges de Nyanja a Wikivoyage.