Psidium

gènere de plantes

Psidium és un gènere de plantes angiospermes de la família de les mirtàcies (Myrtaceae). Són plantes natives de Mèxic, Amèrica Central, Amèrica del Sud, amb la sola excepció de Xile i la part sud de l'Argentina. Actualment es cultiven varietats introduïdes a zones tropicals i subtropicals d'Àsia i Àfrica.[2]

Infotaula d'ésser viuPsidium Modifica el valor a Wikidata

Guaiaber Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMyrtales
FamíliaMyrtaceae
SubfamíliaMyrtoideae
GènerePsidium Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Calyptropsidium O.Berg
  • Corynemyrtus (Kiaersk.) Mattos
  • Guajava Mill.
  • Mitropsidium Burret[1]

Descripció

modifica

Són arbusts o arbres petits, les fulles es disposen de manera oposada, amb nervadura broquidòdroma. Les flors presenten hipant i acostumen a ser pentàmeres i amb pètals blanquinosos, poden ser sèssils o pedunculades. Les flors poden ser solitàries o agrupades en inflorescències en dicasi amb poques flors, de a a 7. L'androceu està format per un elevat nombre d'estams, entre 100 i 720, al gineceu l'ovari conté un nombre de lòculs que oscil·la entre 2 i 6, i entre 12 i 180 òvuls per lòcul. El fruit és una baia piriforme de color verd, groc o vermell, amb un nombre de llavors riniformes que va d'unes poques a més d'un centenar.[3]

Taxonomia

modifica

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4][5]

Etimologia

modifica

Psidium significa "magrana" en llatí),[6]

Espècies

modifica

Dins del gènere Psidium es reconeixen les 96 espècies següents:[2]

Ecologia

modifica
 
Psidium guajava florida

A algunes regions tropicals algunes espècies han esdevingut espècies invasores com per exemple P. littorale) a Hawaii. D'altra banda altres han esdevingut rares o prop de l'extinció com P. dumetorum a Jamaica.

Només unes poques espècies produeixen fruits mengívols, les varietats cultivars més habituals procedeixen sobre tot del guaiaber (Psidium guajava), també n'hi ha d'altres espècies com ara Psidium cattleyanum, Psidium guineense o Psidium friedrichsthalianum.[7]

Els arbres madurs de moltes espècies poden resistir temperatures de +5 °C cosa que no poden fer els arbres joves. Per això és dels pocs arbres tropicals que en zones temperades poden donar fruit cultivades com plantes d'interior.

Referències

modifica
  1. «Psidium». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 27-01-2009. [Consulta: 3 març 2010].
  2. 2,0 2,1 «Psidium» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 26 abril 2024].
  3. Nixon, Kevin C. Flora of North America (en anglès). vol. 10. via eFloras, Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria, 1977 [Consulta: 27 abril 2024]. 
  4. «Psidium L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 27 abril 2024].
  5. Linné, 1753, p. 470.
  6. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. III M-Q A-C. CRC Press, 2000, p. 2203. ISBN 9780849326776. 
  7. Beltrame et alii, 2021, p. 4795.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica