Publi Suil·li Rufus
Publi Suil·li Rufus (llatí: Publius Suillius Rufus) va ser un magistrat romà que va viure al segle i.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle I aC  |
| Mort | segle I Balears (Antiga Roma) |
| Senador romà | |
| Qüestor | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Família | |
| Fills | Marc Suil·li Nerulí, Suili Cesoní |
| Mare | Vistília |
| Germans | Cesònia, Gneu Domici Corbuló, Quintus Pomponius Secundus, Pomponi Segon, Orfitus (en)  i Glitius (en) |
Va ser qüestor de Germànic Cèsar. Durant el regnat de Tiberi va ser acusat d'acceptar suborns en la seva tasca de jutge i condemnat a desterrament a una illa. Més tard va poder tornar i va adquirir influència amb l'emperador Claudi que el va nomenar cònsol de Roma l'any 46.
Va usar els seus dots oratoris en atacar als seus contemporanis rics i els seus serveis s'havien de pagar molt cars. En el regnat de Neró, l'any 58, va ser acusat de diversos crims, condemnat i desterrat a les Balears.
Es va casar amb la filla de la tercera dona d'Ovidi. Era fill de la famosa Vistília, i era germanastre de Gneu Domici Corbuló, el famós general, i de Cesònia, amant i esposa de Calígula. Va tenir un fill, Marc Suil·li Nerulí, cònsol l'any 50.[1]
Referències modifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 677.