Publi Suil·li Rufus
Publi Suil·li Rufus (llatí: Publius Suillius Rufus) va ser un magistrat romà que va viure al segle i.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle I aC  |
| Mort | segle I Balears (Antiga Roma) |
| Senador romà | |
| Qüestor | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Família | |
| Fills | Marc Suil·li Nerulí, Suili Cesoní |
| Mare | Vistília |
| Germans | Cesònia Gneu Domici Corbuló Quintus Pomponius Secundus Pomponi Segon Orfitus Glitius |
Va ser qüestor de Germànic Cèsar. Durant el regnat de Tiberi va ser acusat d'acceptar suborns en la seva tasca de jutge i condemnat a desterrament a una illa. Més tard va poder tornar i va adquirir influència amb l'emperador Claudi que el va nomenar cònsol de Roma l'any 46.[1]
Va usar els seus dots oratoris en atacar als seus contemporanis rics i els seus serveis s'havien de pagar molt cars. En el regnat de Neró, l'any 58, va ser acusat de diversos crims, condemnat i desterrat a les Balears.[2][3]
Es va casar amb la filla de la tercera dona d'Ovidi. Era fill de la famosa Vistília, i era germanastre de Gneu Domici Corbuló, el famós general, i de Cesònia, amant i esposa de Calígula. Va tenir un fill, Marc Suil·li Nerulí, cònsol l'any 50.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Rufus, P. Suillius». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 677.
- ↑ Tàcit, Annals, XIII 42-43.
- ↑ Font Jaume, Alexandre. «Condenas criminales en las Baleares romanas». A: Mallorca i el món clàssic. Palma: Estudi General Lul·lià i Càtedra Ramon Llull, 1991, p. 139.