Quantificador existencial

En lògica matemàtica, es fa servir el símbol: , anomenat quantificador existencial, anteposat a una variable per dir que hi ha almenys un element del conjunt a què fa referència la variable, que compleix la proposició escrita a continuació. Normalment, en lògica, el conjunt a què es fa referència és l'univers o domini de referència, que està format per totes les constants.[1]

ExempleModifica

  Si tenim dos conjunts A i B, i A és un subconjunt de B :

 

existeix almenys un element x de B que pertany a A :

 

En afirmar que hi ha almenys un x que pertany a B i a A, vol dir que no tots els elements de B pertanyen a A, en ser A i B conjunts diferents, hi ha almenys un element i de B que no pertany a A :

 

Què podem llegir: hi ha almenys un element i a B, i aquest element i no pertany a A .

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 5 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.