Obre el menú principal
Exemple gràfic, A⊆B.

Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt. Es diu que el primer conjunt és subconjunt del segon conjunt. Una manera més formal d'expressar això seria: Siguin X i Y dos conjunts, es diu que X és subconjunt de Y' quan tot element de X és també element de Y.

Per exemple:
A={1,2,3} i B={1,2,3,4,7}. Es pot dir que A és un subconjunt de B perquè tots els elements de A també pertanyen a B.

La relació entre un subconjunt i un conjunt s'anomena inclusió i es representa pel símbol ⊆ o en la posició inversa ⊇.

En l'exemple anterior, escriuríem AB o BA.

Seguint la definició, tot conjunt A és subconjunt d'ell mateix. Per això, es parla de subconjunts propis d'A per a referir-se als subconjunts d'A que no són ell mateix.

Diferents notacionsModifica

Actualment s'utilitzen fonamentalment tres sistemes diferents de notació pels subconjunts. El sistema clàssic utilitza "⊂" per a qualsevol subconjunt i "" ( ) per als subconjunts propis. Per altra banda, el sistema modern vol equiparar els símbols als de les desigualtats i utilitza "⊆" per a qualsevol subconjunt i "⊂" per als subconjunts propis. Finalment, hi ha un tercer corrent de matemàtics que utilitzen "⊆" per a subconjunts qualsevol i "" per als propis per eliminar qualsevol tipus d'ambigüitat, i que és la notació que segueix aquest article.

Nombre de subconjunts que pot tenir un conjunt finitModifica

Un subconjunt pot tenir només una part dels elements de l'altre conjunt, tenir-los tots, o no tenir-ne cap (en aquest cas seria un conjunt buit). Per saber quants subconjunts es poden tenir a partir d'un conjunt finit, s'utilitza l'expressió: 2n, on n és el nombre d'elements del conjunt.

Donat A={1,2,3,4}, tenim els subconjunts:
{1,2,3,4},
{1,2,3}, {1,2,4}, {1,3,4}, {2,3,4},
{1,2}, {1,3}, {1,4}, {2,3}, {2,4}, {3,4},
{1}, {2}, {3} {4},
En total, 24=16 subconjunts.

Donat un conjunt A, el conjunt que té per elements tots els subconjunts d'A s'anomena conjunt de les parts d'A i es representa per  .

Per exemple:
Si A={1,2}, llavors  .
  té, en efecte,   elements.

Subconjunts disjuntsModifica

Dos subconjunts d'un mateix conjunt que no tenen cap element en comú s'anomenen subconjunts disjunts.

Per exemple:
Si A={q,w,e,r,t,p,o,i,u,y}, B={q,w,e,r} i C={p,o,i,u}, podem dir que B i C són dos subconjunts disjunts de A.

Conjunts complementarisModifica

Quan la unió de dos subconjunts disjunts conté tots els elements del conjunt, es diu que són dos conjunts complementaris. De vegades, això s'expressa escrivint una "C" com a superíndex del conjunt.

Per exemple:
Si A={q,w,e,r,t,p,o,i,u,y}, B={q,w,e,r,t} i C={p,o,i,u,y}, llavors és clar que B i C són disjunts i que la seva unió és exactament A; per tant, podem dir que C és el complementari de B (respecte del conjunt A): C = A\B = BC.

Propietats de la inclusióModifica

La inclusió, és una relació binària que compleix les propietats de les relacions d'ordre, és a dir:

Propietat reflexivaModifica

Tot conjunt s'inclou a si mateix.

AA

Propietat antisimètricaModifica

Donats dos conjunts A i B, només es pot donar que A inclogui B, i a la vegada B inclogui A quan els conjunts A i B són el mateix.

Si AB i BA, llavors és que A=B

Propietat transitivaModifica

La propietat transitiva diu que si un conjunt s'inclou dins d'un altre conjunt, i aquest s'inclou dins d'un tercer, llavors el primer conjunt està inclòs dins del tercer conjunt.

Si AB i BC, llavors AC