Obre el menú principal

Quercus chapmanii

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Quercus chapmannii)

Quercus chapmanii, és una espècie de roure que pertany al grup dels roures blancs, i creix en hàbitats del matollar de muntanya dels estats del sud-est dels Estats Units.[1]

Infotaula d'ésser viuQuercus chapmanii
Quercus chapmanii (homeredwardprice).jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 72420232
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
GènereQuercus
EspècieQuercus chapmanii
Sarg.
Distribució
Quercus chapmanii range map.jpg
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DescripcióModifica

 
Quercus chapmanii

Quercus chapmanii són arbustos o arbres petits de fins a 13,7 m d'alçada,[2] perennifolis dicotiledònies.[3] L'escorça és de color cafè grisenc, de gruix irregular i es trenca en plaques planes. Les seves fulles són simples, alternes, i poden persistir en l'arbre fins a finals de l'hivern. Fan entre 3,81 cm a 10,16 cm de llarg i 1,905 cm a 5,715 cm d'ample, obovades, és a dir, el·líptiques, més ample cap al cim que a la base, i les seves bases són curtes i peludes. Les fulles solen tenir lòbuls poc profunds a prop de la punta arrodonida. L'anvers de la fulla és llisa i de color verd fosc, mentre que el revers és de color verd opac. Les fulles es tornen de color groc o vermell abans de caure a l'hivern a principis de primavera. Les glans són d'1,27 cm a 2,54 cm de llarg. La tapa en forma de cassoleta cobreix entre 1/2 a 3/4 de la gla. Maduren al final de la primera temporada i en general neixen per separat, encara que de vegades en parelles.

HàbitatModifica

Aquest tipus de roure es troba en els sòls sorrencs de la plana costanera de l'Atlàntic dels Estats Units d'Amèrica, des de l'extrem sud-est de Carolina del Sud, sud-est de Geòrgia, sud i nord-oest d'Alabama i Florida.[3]

Altres espècies associades amb l'hàbitat del Quercus chapmanii són Pinus clausa, Quercus myrtifolia i Quercus geminata.

Els arbres tenen poca importància econòmica, però sí que contribueixen a la diversitat d'espècies de les zones forestals i a la fauna li proporcionen un aliment valuós i llocs de nidificació. El cérvol de Virgínia, els galls dindis, els óssos rentadors i els esquirols que s'alimenten de les seves glans.

TaxonomiaModifica

Sinònims:

  • Quercus minima forma pygmaea: Quercus minima (Sargent) Small, forma pygmaea (Sargent) Trelease, Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 115. 1924.
    • Basiònim: Quercus virginiana Miller, var. pygmaea Sargent 1918.
  • Quercus minima forma reasoneri: Quercus minima (Sargent) Small, forma reasoneri Trelease, Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 115. 1924.
  • Quercus minima var. pygmaea: Quercus minima (Sargent) Small, var. pygmaea (Sargent) A. Camus, Chênes Texte 2: 461. 1939.
    • Basiònim: Quercus virginiana Miller, var. pygmaea Sargent 1918.
  • Quercus obtusiloba var. parvifolia: Quercus obtusiloba Michaux, var. parvifolia Chapman, Fl. South. U.S. 423. 1860.
  • Quercus pygmaea: Quercus pygmaea (Sargent) Ashe, Bull. Torrey Bot. Club 55: 465. 1928.
    • Basiònim: Quercus virginiana Miller, var. pygmaea Sargent 1918.
  • Quercus virginiana var. pygmaea: Quercus virginiana Miller, var. pygmaea Sargent, Bot. Gaz. 65: 449. 1918.[4] (anglès)

ReferènciesModifica

  1. Duncan, Wilbur H.; Marion B. Duncan. Trees of the Southeastern United States. ATHENS, GEORGIA: The University of Georgia Press, 1988, p. 229. ISBN 0-8203-1469-2. 
  2. «NPIN: Quercus chapmanii (Chapman oak)» (en (anglès)). Native Plant Database. University of Texas at Austin. [Consulta: 2 gener 2010].
  3. 3,0 3,1 «Mapa de distribució Quercus chapmanii» (en (anglès)). efloras.org database. efloras.org. [Consulta: 5 juny 2012].
  4. 4,0 4,1 «Quercus chapmanii - Species Page». Atlas of Florida Vascular Plants. Institute for Systematic Botany, University of South Florida. [Consulta: 5 juny 2012].

Enllaços externsModifica