Enrique Castro González

futbolista asturià
(S'ha redirigit des de: Quini)
«Quini» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Joaquín José Marín Ruiz».

Enrique Castro González, conegut com a Quini, (Uviéu, 23 de setembre de 1949 - Xixon, 27 de febrer de 2018)[2][3] va ser un destacat futbolista espanyol dels anys 70 i 80.

Infotaula de personaQuini
Quini.jpg
Quini el 2010 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Enrique Castro González Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEnrique Castro González
23 setembre 1949 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 2018 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Gijón (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsEl Brujo, Quinocho, Quinigol[1]
Alçada1,75 m
Activitat
OcupacióFutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata –
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs juvenils
- Don Bosco
Ensidesa
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1967–1968
1968–1980
1980–1984
1984–1987
Ensidesa
Sporting de Gijón
FC Barcelona
Sporting de Gijón
22
381
100
62
17
214
54
17
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1968
1971
1969–1972
1970–1982
Espanya sub-18
Espanya sub-23
Espanya Amateur
Espanya Espanya
2
1
9
35
0
0
11
8
Participà en
1982Mundial de Futbol 1982
1980Eurocopa 1980
1978Mundial de Futbol 1978 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJesús Castro González Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
segrest Modifica el valor a Wikidata

FIFA: 56520 UEFA: 38086 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Quini va néixer el 1949 a Uviéu (Astúries) encara que molt aviat es va traslladar a viure a Avilés, on va començar la seva carrera com a futbolista al Club Deportivo Ensidesa. Més tard fitxaria per l'Sporting i anys després pel FC Barcelona.

Jugava com davanter centre, sempre amb el nombre 9 a la samarreta, i destacava pel seu gran olfacte golejador. És un dels grans golejadors de la història del futbol espanyol. Ostenta el rècord d'haver estat el màxim golejador de la lliga (Pichichi) en set ocasions, cinc en primera divisió i dues en segona. Va arribar a jugar 448 partits en primera divisió, en els quals va marcar 218 gols. Va ser molt estimat per tot el públic espanyol no només per les seves habilitats golejadores sinó per la seva senzillesa, simpatia i esportivitat.

El 16 de març de 1972 va patir una greu lesió jugant amb la selecció espanyola enfront de la selecció d'Irlanda del Nord, produïda per George Best en un partit va ser jugat a Boothferry Park, Kingston upon Hull (Anglaterra).

L'1 de març de 1981 va protagonitzar un fet que va convulsionar el futbol espanyol. Sent el davanter centre del FC Barcelona, va ser segrestat hores després d'un partit de Lliga, en el qual Quini havia marcat tres gols al Camp Nou a l'Hèrcules d'Alacant. El segrest va durar 25 dies i va causar un gran impacte en la societat espanyola. El seu segrest va truncar la trajectòria d'un Barcelona que, després d'un molt mal començament, s'havia situat segon a la lliga a només 2 punts del líder,[4] l'Atlético de Madrid, al qual havia de visitar la jornada següent. L'episodi va tenir també un gran impacte per als seus companys i se cita com un dels motius que van portar l'equip a perdre aquella lliga.[5]

Va ser alliberat el 25 de març de 1981 en una destacada operació de la Policia Nacional Espanyola, que el va rescatar d'un amagatall situat als baixos d'un magatzem de Saragossa. El seu alliberament va produir una explosió d'alegria a tota Espanya. Com a anècdota, cal assenyalar que, la mateixa tarda del seu alliberament, la selecció espanyola de futbol, de la qual Quini era habitual, jugava un partit contra Anglaterra a l'estadi de Wembley, a Londres. L'alegria dels jugadors espanyols per l'alliberament de Quini, els va portar a guanyar per primera vegada a la història a la selecció anglesa en el seu propi país (1-2).

Pocs dies després del seu alliberament, i malgrat el trauma sofert, Quini es va reincorporar als entrenaments i va tenir forces per a acabar la temporada sent el màxim golejador de la lliga (Pichichi) i per a col·laborar activament a fer que el Barcelona guanyés la Copa del Rei d'aquella temporada. A la final, Quini va marcar dos gols precisament al seu exequip, l'Sporting de Gijón, al que el Barcelona va derrotar per 3 a 1 a l'estadi Vicente Calderón de Madrid.

Amb el FC Barcelona, en el qual va coincidir amb jugadors de la categoria de Diego Armando Maradona, Schuster, Simonsen, "Lobo" Carrasco, Marcos, Migueli o Alexanko, també va poder conquistar quatre títols més, entre els quals destaca la Recopa d'Europa de la temporada 1981-1982.

Es va retirar de la selecció després del Mundial d'Espanya '82 després d'haver jugat 35 partits amb ella i haver marcat 8 gols.

El 1984 va abandonar el Barcelona per tornar a l'Sporting de Gijón, on va jugar les tres últimes temporades de la seva carrera.

Finalitzada la seva carrera, es va incorporar al cos tècnic del Real Sporting i va ser-ne delegat de camp durant anys. Era germà d'un altre destacat futbolista asturià, Jesús Castro, que va morir tràgicament ofegat quan rescatava dos nens que s'ofegaven a la platja càntabra "El Pechón".

Va morir el 2018 a causa d'una aturada cardíaca. Un dia després de la seva mort, l'Ajuntament de Gijón va aprovar rebatejar l'Estadi El Molinón amb el seu nom.

ClubsModifica

TítolsModifica

PichichiModifica

Campionats espanyolsModifica

Copes InternacionalsModifica

Participacions en campionats de seleccionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Leyendas de Fútbol Club Barcelona». Futbol Club Barcelona. [Consulta: 14 setembre 2012].
  2. «Enrique Castro 'Quini' mor d'un infart». El Periódico, 27-02-2018 [Consulta: 27 febrer 2018].
  3. «Fallece Quini tras sufrir una crisis coronaria». El Comercio, 27-02-2018. [Consulta: 27 febrer 2018].
  4. Lliga 1980-81, jornada 26, Futbolme.Com
  5. Martin, Andreu «Quini, història d'un segrest». Sàpiens [Barcelona], núm. 89, març 2010, p. 42-46. ISSN: 1695-2014.

BibliografiaModifica