Quint Cecili Metel (cònsol)

Quint Cecili Metel (llatí: Quintus Caecilius L. f. L. n. Metellus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel. Ciceró el menciona com a bon orador.[1] L'oració fúnebre que va pronunciar quan va morir el seu pare ha estat conservada en extracte per Plini.[2]

Infotaula de personaQuint Cecili Metel
Quintus Caecilius Metellus Pius.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Q. Caecilius L.f.L.n. Metellus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 245 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle II aC (>179 aC) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut –
Pontificat
216 aC –
Edil plebeu
209 aC – 209 aC
Curule aedile (en) Tradueix
208 aC – 208 aC
Mestre de cavalleria Marc Livi Salinàtor
207 aC – 207 aC
1r Legat
207 aC – 207 aC
Cònsol romà
206 aC – 206 aC
Juntament amb: Luci Veturi Filó II
Dictador romà
205 aC – 205 aC
2n Legat
204 aC – 204 aC
Decemvir agris dandis assignandis (en) Tradueix
201 aC – 200 aC
Legat
185 aC – 184 aC
valor desconegut
183 aC – 183 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, sacerdot de l'Antiga Roma, poeta, orador, diplomàtic de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: mil·lenni I aC Modifica el valor a Wikidata)
Família
FamíliaMetel Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Cecili Metel MacedònicLuci Cecili Metel Calvus Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Cecili Metel Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Cecili Metel i Luci Cecili Metel Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit pontífex l'any 216 aC, edil plebeu l'any 209 aC, i edil curul el 208 aC.[3] L'any 207 aC va servir a l'exèrcit del cònsol Claudi Neró, i va ser un dels legats enviats a Roma per a anunciar la victòria romana i la mort d'Àsdrúbal. Gràcies a la seva actuació en aquesta guerra va ser elegit cònsol l'any següent per l'any 205 aC amb Luci Vetri Filó, que havia servit amb ell a la campanya contra Àsdrubal. Quan va tornar a Roma, va ser nomenat magister equitum de Marc Livi Salinator, que havia estat nomenat dictador per a la celebració de comicis, i va ser en aquests comicis (l'any 206 aC) que va ser elegit cònsol amb Veturi Filó.[4] Els cònsols van rebre Brucis com a província per seguir la guerra contra Hanníbal, però en el seu període de mandat no van fer res especialment important. Va restar al Bruttium com a procònsol l'any següent, el 204 aC.

A finals d'any va tornar a Roma i va ser nomenat dictador per dirigir els comicis. Després va participar en la guerra contra els cartaginesos fins al 201 aC. Metel, com altres contemporanis seus, va prendre part activa en la guerra contra Hanníbal però quan aquesta es va acabar l'any 201 aC, va dir al senat que no considerava que el seu acabament fos una benedicció per a Roma, ja que temia que el poble romà tornés a enfonsar-se en l'antiga passivitat, de la que havia despertat per la presència d'Hanníbal.

Metel va viure molts anys, i va exercir diversos càrrecs públics. El 201 aC va ser nomenat decemvir per repartir la terra pública al Samni i a la Pulla entre els soldats romans que havien servit a la guerra contra Hanníbal.[5] L'any 185 aC va ser un dels ambaixadors enviats a Felip de Macedònia i també a la Lliga Aquea. Metel es menciona en els debats del senat de l'any 193 aC, i encara vivia l'any 179 aC, perquè Titus Livi fa referència a un discurs seu als censors.la seva adreça als censors.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. «Metel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Plini. Naturalis Historia VII,43
  3. Titus Livi XXII,21; XXVII, 21,36
  4. Titus Livi XXVII,51, XXXVIII, 9
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita XXXI,4
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita XXXV,8
  7. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 1056.