La RRAB-3 (Rus: ротативно-рассеивающая авиационная бомба, "bomba d'aviació rotatòria de dispersió"), que era coneguda com la Cesta de pà de Molotov (Finlandés: Molotovin leipäkori), era una bomba de caiguda lliure dissenyada i produïda per la Unió Soviètica. Era una de les bombes de la família de bombes RRAB.

Infotaula d'armaRRAB-3
Molotov bread basket.jpg
Una bomba Soviètica RRAB-3 (a la dreta) i una de les bombes incendiàries que formava part de la RRAB-3 (a l'esquerra, sostinguda per la dona de la fotografia).
Tipusbomba aèria Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Longitud2,2 metres
Amplada0,9 metres

HistòriaModifica

Va ser utilitzada contra ciutats Finlàndia durant la Guerra d'hivern entre 1939 i 1940.

En 1939, el Ministre de Polítiques Exteriors Soviètic, Viatxeslav Mólotov, va dir que no estaven llançant bombes en Finlàndia, que estaven llançant aliments a la població finlandesa que estava en estat d'inanició. Però els finlandesos estaven rebent aliments per part del seu govern, suficient com per a poder viure de mode normal, i per això, els finlandesos van posar-li el sobrenom de "Cesta de pà de Molotov" a la bomba RRAB-3. I van anomenar a les bombes incendiaries improvisades que utilitzaven contra els tancs soviètics com a Còctel molotov, una veguda per anar amb el menjar.[1]

Aquesta descripció es va fer comuna entre el públic britànic en 1940.[2] Durant el Blitz de Bristol, els habitants de la ciutat van donar-li el nom de "Cesta de pà de Göring" a una bomba de característiques molt similars utilitzada pels alemanys contra ells.[3]

DissenyModifica

La bomba consistia en un cilindre de 2,25 metres de llarg i 0,9 metres d'amplada (en el seu punt més gran). Segons algunes descripcions, la bomba consistia en una gran càrrega principal d'alt explosiu junt amb submunicions incendiàries.

La descripció de la bomba segons John Langdon-Davies en 1940:

As it fell from an aircraft, a small turbine on the nose turned to release a spring loaded casing which, on opening, scattered 100 or more incendiary bombs; the main high explosive (HE) charge in the tail of the weapon continued to fall as a conventional bomb.[4]

La seva traducció seria:

Quan la bomba estava caient de l'avió, una petita turbina situada en la punta de la bomba feia que aquesta obrís les petites comportes on estaven emmagatzemades les prop de 100 bombes incendiàries.la càrrega principal, situada en la part posterior de la bomba (propera a la cua d'aquesta), seguia caient com una bomba convencional d'alt explosiu.

Altres versions descriuen la bomba com a un gran cilindre amb petites sales per a les submunicions, les quals estaven tancades durant el transport, però, al ser utilitzada, la bomba obria aquests compartiments i expulsava les petites bombes fora, utilitzant la força centrífuga que tenia la bomba al ser llançada (la qual començava a girar per a millorar la precisió al ser llançada). En aquestes descripcions no es mencionava cap tipus de càrrega explosiva principal.[5]

VariantsModifica

Els Soviètics disposaven de diverses variants de la bomba: la RRAB-1, la RRAB-2, la RRAB-3, amb capacitat de 1000, 500 i 250 kg respectivament, cadascuna d'elles capaces d'emmagatzemar diverses quantitats i tipus de submunicions, incloent d'alt explosiu, incendiàries i amb armes químiques.

ReferènciesModifica

  1. The Second Book of General Ignorance, Faber and Faber, 2011, p.76, ISBN 978-0-571-26965-5
  2. Olive Mary Barrow. «Molotov Breadbasket in Southwick, West Sussex». WW2 People's War (BBC). [Consulta: 14 febrer 2018].
  3. Richard Harris. «A little Lad's War: Bath Blitz, War Effort, Father Preparing Civil Servants for Germany». WW2 People's War (BBC). [Consulta: 14 febrer 2018].
  4. Langdon Davies, John «The Lessons of Finland». Picture Post, juny 1940.
  5. «Big Russian Bomb Holds Sixty Little Ones». Popular Science, juliol 1940.

Vegeu tambéModifica