Rafael Conde y Luque
Rafael Conde y Luque (Còrdova, 4 de febrer de 1835 - 14 de setembre de 1922) va ser un jurista i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1835 Còrdova (Espanya) |
| Mort | 14 setembre 1922 (87 anys) Còrdova (Espanya) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 18 de febrer de 1876 – 25 de juny de 1881 | |
| 31 de maig de 1884 – 8 de març de 1886 | |
| 12 de febrer de 1891 – 11 de gener de 1892 | |
| 20 d'abril de 1896 – 26 de febrer de 1898 | |
| Circumscripció | Còrdova |
 Rector de la Universitat Complutense de Madrid | |
| 1903 – 1916 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Central Universitat de Santiago de Compostel·la |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, escriptor, professor d'universitat, jurista |
| Ocupador | Universitat de Salamanca Universitat Central Universitat de Granada |
| Partit | Partit Conservador |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Comtat de Leyva |
| Cònjuge | Florinda Garay Anduaga |
| Fills | Juan José Conde-Luque y Garay |
| Germans | Tomás Conde y Luque |
Premis | |
Biografia modifica
Era fill de José María Conde Criado. Amb 11 anys ingressa en el Seminari de San Pelagio de Còrdova, on cursa els estudis d'Humanitats, Filosofia i cinc cursos de Teologia. Va estudiar Teologia i Dret a la Universitat Central de Madrid i a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Es va doctorar en Teologia (1858) i Dret (1868). Va ser catedràtic de la Universitat de Salamanca des de 1865. Va ocupar la càtedra de Dret Internacional des de 1898 i va ser rector de la Universitat Central de Madrid des de 1903. El seu fill, Juan José Conde-Luque y Garay, segon comte de Leyva, va ser Diputat a Corts, Governador Civil de Sevilla i Gentilhome de Cambra de S. M. el Rei Alfons XIII.[1] El seu germà, Tomás Conde y Luque, va ser alcalde de Còrdova. Va morir el 14 de setembre de 1922.[2]
Carrera política modifica
Comença a Còrdova en el si del Partit Conservador i fou elegitt diputat a Corts en 1867. La Gloriosa tiraria per terra la legislatura i durant un temps torna a Còrdova i dirigeix la revista La Tradición, òrgan de l'Església Catòlica (1870). Després de la Restauració, és elegit diputat per la província de Còrdova en 1876, 1879, 1884, 1891 i 1896.[3] En 1876, ja catedràtic de la Universitat de Granada, donà suport com a accionista a la Institución Libre de Enseñanza.[4] En 1898 ascendeix a catedràtic d'Universitat Central. Va aconseguir la Subsecretaria del Ministeri de Justícia i va ser Director General dels Registres i del Notariat. Posteriorment fou nomenat fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya.
Va ser escollit senador per Salamanca en 1891, per Còrdova en 1898 i per la Universitat de Madrid en 1910.[5] Als registres del Congrés figura el seu sou com a catedràtic d'Universitat en 1898, que ascendia a 7.500 pessetes anuals. En 1910 el seu sou era de 9.750 pessetes anuals.[5] Entre 1903 i 1916 fou rector de la Universitat Central de Madrid.
Reconeixements modifica
Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1911, en 1918 el rei Alfons XIII li va concedir el títol de comte de Leyva pels seus serveis a la Corona. L'Ajuntament de Còrdova li va dedicar un carrer en la seva memòria.
Referències modifica
- ↑ Historia de una vocación familiar, en web Cruz-Conde & Asociados
- ↑ Biografía completa Arxivat 2015-12-10 a Wayback Machine. al Diccionario de catedráticos españoles de Derecho (1847-1943), de la Universidad Carlos III de Madrid
- ↑ Fitxa de Rafael Conde y Luque al web del Congrés dels Diputats
- ↑ Accionistes de la ILE, a ensayistas.org
- ↑ 5,0 5,1 Fitxa de Rafael Conde y Luque al web del Senat
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Conde y Luque |
- Diccionario de catedráticos españoles de Derecho (1847-1943), de la Universitat Carlos III de Madrid Arxivat 2015-12-10 a Wayback Machine.
- Rafael Conde y Luque a la Cordobapedia
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francisco Fernández y González |
 Universitat Complutense de Madrid 1903-1916 |
Succeït per: José Rodríguez Carracido |
| Precedit per: Manuel Aguirre de Tejada |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 4 1911-1922 |
Succeït per: Emilio Miñana y Villagrasa |