Rafael Degollada (Barcelona, 1801 - 1876) fou un advocat i polític liberal català del segle XIX, actiu en diverses revoltes a Barcelona en el segle XIX.

Infotaula de personaRafael Degollada
Vallejo-Retrato de Rafael Degollada.jpg
modifica
Biografia
Naixement1801
Barcelona
Mort1876
Barcelona
Dades personals
Es coneix perCap de la Junta Suprema durant la Camància
Activitat
OcupacióAdvocat

BiografiaModifica

Polític progressista i militant liberal, ja fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835. Després del contracop de Francisco Espoz e Ilundain que deposà els liberals en 1836 fou bandejat a les illes Canàries. Tornà a participar novament en les bullangues en 1837 i fou bandejat novament a Cuba.

Quan retornà a Barcelona fou elegit diputat a les Corts Espanyoles en 1840 i 1841,[1] i regidor de l'ajuntament de Barcelona. Durant la revolta de 1843 coneguda com la Camància fou elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona contrària a Baldomero Espartero, però després de la derrota dels rebels el novembre de 1843 s'exilià a França.

Uns anys després tornà a Barcelona i fou elegit diputat a les Corts Constituents de 1854, ocupant l'escó fins a 1856.[1] Va participar en la revolució de 1868, i va defensar la candidatura del general Baldomero Espartero com a nou rei d'Espanya.[2]

ObresModifica

  • Memoria en defensa de su honor ultrajado (Marsella, 1839)
  • Solución única de todos los problemas políticos, filosóficos y religiosos (1869)

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica