Rafael Degollada i Guitart

advocat i polític liberal català
(S'ha redirigit des de: Rafael Degollada)

Rafael Degollada i Guitart (Puigcerdà, 1799 - id, 13 d'agost de 1880)[1] fou un advocat i polític liberal català del segle xix, actiu en diverses revoltes a Barcelona en el segle xix.

Plantilla:Infotaula personaRafael Degollada i Guitart

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1799 Modifica el valor a Wikidata
Puigcerdà (Baixa Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 1880 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Barcelona
Es coneix perCap de la Junta Suprema durant la Camància
Activitat
OcupacióAdvocat

Biografia

modifica

Era fill de Josep Degollada i Francesca Guitart, naturals de Puigcerdà. Polític progressista i militant liberal, ja fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835. Després del contracop de Francisco Espoz e Ilundain que deposà els liberals en 1836 fou bandejat a les illes Canàries. Tornà a participar novament en les bullangues en 1837 i fou bandejat novament a Cuba.

Quan retornà a Barcelona fou elegit diputat a les Corts Espanyoles en 1840 i 1841,[2] i regidor de l'ajuntament de Barcelona. Durant la revolta de 1843 coneguda com la Camància fou elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona contrària a Baldomero Espartero, però després de la derrota dels rebels el novembre de 1843 s'exilià a França.

Uns anys després tornà a Barcelona i fou elegit diputat a les Corts Constituents de 1854, ocupant l'escó fins a 1856.[2] Va participar en la revolució de 1868, i va defensar la candidatura del general Baldomero Espartero com a nou rei d'Espanya.[3]

Casat amb Josefa Pouplana i Gorgoll (+1891)[4][5] varen ser pares de Manuel Degollada i Pouplana, farmacèutic (1852-1927)[6] i Eduard Degollada i Pouplana, metge (1854-1930).[7] Avi de Rafael Degollada i Castanys (1881-1938).[8] El seu domicili familiar era al carrer del Carme núm. 21-primer de Barcelona.

  • Memoria en defensa de su honor ultrajado (Marsella, 1839)
  • Solución única de todos los problemas políticos, filosóficos y religiosos (1869)

Referències

modifica
  1. editorial «D.Rafael Degollada». La Voz del Pirineo, 22-08-1880, pàg. 1-2.
  2. 2,0 2,1 Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. «Rafael Degollada i Guitart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «esquela». La Publicidad, 04-12-1891, pàg. 1.
  5. Registre de defuncions. Any 1891. Registre núm.7909. Jutjat Hospital. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
  6. Registre de naixements. Any 1852. libre 2. Registre núm. 1784Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
  7. Registre de Naixements. Any 1854.Llibre 1. Registre núm.216.Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
  8. «Rafael Degollada i Castañs». Galeria de Metges Catalans. [Consulta: 4 octubre 2020].

Enllaços externs

modifica