Rafael Mendizábal Amézaga
Rafael Mendizábal Amézaga (29 d'agost de 1910,[1] Santurtzi, Biscaia - 25 de gener de 1939, Catalunya) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria i d'Aviació que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 agost 1910  Santurtzi (Biscaia) |
| Mort | 25 gener 1939 (28 anys) Catalunya (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria Exèrcit de l'Aire espanyol |
| Rang militar |  Comandant |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Altres | |
| Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Premis (1940) _pasador.svg){kind=small} Creu Mèrit Militar amb distintiu blanc | |
_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
Era fill de Bernabé Mendizábal Aldamiz-Echevarria, batlle de Santurtzi entre gener del 1914 i febrer del 1915, i de Leonor Amézaga Balparda.[2][3] El 1930 assolí el grau de tinent.[1] El 1932 estava destinat al cos de seguretat. L'abril de 1936 fou destinat al Regiment de Caçadors de Villarrobledo, núm. 3.[4]
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats. Participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats),[5] i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca. Se sap que volà portant una metralladora amb una avioneta de Havilland Moth per metrallar avions enemics Macchi i Savoia.[6]
Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península i seguí un curs de pilot de caça essent ascendit a capità el març del 1938[7] i destinat al servei d'aviació l'abril.[8] El 24 de desembre el seu caça, un Fiat CR-32 de l'esquadrilla de Joaquín García Morato, en el front de Catalunya fou tocat i hagué de llançar-se en paracaigudes prop de Camarasa en zona republicana. Les tropes republicanes el detingueren i fou empresonat. El 25 de gener de 1939 fou assassinat per un dels seus vigilants a la carretera de Barcelona a Vic.[9] El 1940 fou ascendit pòstumament a comandant i li fou concedida la Medalla Militar.[10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Tenientes de Caballería». Anuario Militar, 1936, pàg. 257.
- ↑ Tomé, M.J. «¿Quién fue el capitán Mendizábal?». El Correo, 05-10-2016.
- ↑ «ORDEN de 18 de marzo de 1940 concediendo la Medalla de Sufrimientos por la Patria, con carácter honorífico,...». Boletín Oficial del Estado, 29-03-1940, pàg. 2141.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, II, 100, 30-04-1936, pàg. 250.
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 13 d’agost 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
- ↑ Massot i Muntaner, J. El desembarcament de Bayo a Mallorca: agost-setembre de 1936. 61. L'Abadia de Montserrat, 1987 (Biblioteca Serra d'or). ISBN 9788472028357.
- ↑ «Ascensos». Boletín Oficial del Estado, 27-03-1938, pàg. 6452.
- ↑ «Destinos». Boletín oficial del Estado, 558, 02-05-1938, pàg. 709.
- ↑ VOZPOPULI. «Desde Santurce a Santurtzi: memoria histórica» (en espanyol europeu), 21-04-2016. [Consulta: 7 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «DECRETO de 23 de febrero de 1940». Boletín Oficial del Estado, 69, 09-03-1940, pàg. 1691.