Real (Capcir)
Real, o Ral[1][2][3] (['ral], estàndard [rə'al], oficialment en francès Réal)) és una comuna nord-catalana de la comarca del Capcir. El terme de Real comprèn dos pobles: Real, cap de la comuna, i Odelló de Real, antigament Odelló de Querramat o de Capcir. Joan Coromines explica[4] el topònim Real, o Ral a partir de la forma Mont-real (muntanya reial), apocopada tardanament en el popular Ral i el culte Real, procedent del ètims llatins de montem i regales.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Occitània | ||||
Departament | Pirineus Orientals | ||||
Entitat territorial | Catalunya del Nord | ||||
Comarca | Capcir | ||||
Població humana | |||||
Població | 69 (2021) (6,6 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 10,45 km² | ||||
Banyat per | riu Aude | ||||
Altitud | 1.379 m-2.340 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Batlle | Jean-Luc Seguy (2014–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 66210 | ||||
Fus horari | |||||
Lloc web | mairiereal.fr |
Geografia
modificaEl terme comunal de Real, de 104.500 hectàrees d'extensió és situat a prop de l'extrem nord-est d'aquesta comarca. És[5][6] al límit, pel nord-est amb el parçan[7] del País de Salt, comunes d'Escolobre i El Bosquet (País de Salt), mentre que la resta de termenals, nord, oest i sud són amb dues altres comunes capcineses, Formiguera i Puigbalador. A l'est limita amb la comuna conflentina de Censà. És el terme de menys extensió i població del Capcir.
La franja occidental del terme és a la plana que s'estén a la dreta de l'Aude, bona part coincidint amb la riba oriental de l'Embassament de Puigbalador. Els altres dos terços de territori són els costers occidentals de la serra que separa el Capcir del Conflent, que inclou, de nord a sud, al sud-est del Coll dels Gavatxos, el Serrat de l'Ós, de 2.290 m alt, el Roc del Cosconer, el Puig de l'Esquena d'Ase, de 2.004,9, i la carena que en davalla a tocar del Coll de Censà, a 1.771. Són els contraforts occidentals i sud-occidentals del Madres. El punt més alt del terme és a l'extrem nord-est, al trifini amb Censà i El Bosquet, que és a 2.349,9 m alt.
El límit nord de la comuna, termenal amb Puigbalador, és el curs del Rec del Roc Marí, fins que, en el tros final, el termenal se'n separa i va a cercar el darrer tram de la carena que davalla del Serrat Gros de les Clotes. El límit meridional, amb Formiguera, és el curs del Rec de l'Oriola, i l'occidental, el curs de l'Aude, llevat de l'extrem sud-occidental del terme és un apèndix sense límits naturals que s'endinsa com una falca en el terme de Formiguera. El punt més baix de tot el terme és al nord-oest, al Pont de la Farga, a la llera de l'Aude, que fa 1.382,6 m alt. El poble de Real és a 1.428,6, i el d'Odelló, a 1.502,6.
Termes municipals limítrofs:
Puigbalador | Escolobre i El Bosquet (País de Salt) | |
Censà (Conflent) | ||
Formiguera |
El poble de Real
modificaReal és a la dreta de l'Aude, a la riba dreta de la cua de l'Embassament de Puigbalador, a l'extrem sud-occidental de la seva comuna. És un poble agrupat situat a banda i banda del Rec de Torrentell, just a ponent de la confluència en aquest rec del Rec de la Faguera. L'església de Sant Romà de Real, amb el cementiri al seu costat nord, és a poca distància al nord del nucli de població, una vintena de metres més enlairada.
Odelló de Real, de Querramat, o de Capcir
modificaEl poble d'Odelló de Real, o de Querramat, o de Capcir, és a 1,5 km al nord del de Real, a la dreta de l'Embassament. És sensiblement més petit que Real, pràcticament organitzat en tres carrers, un d'ells la carretera mateixa. No té església pròpia.
Querramat
modificaL'antic territori de Querramat es troba repartit a banda i banda de l'Aude al nord del poble de Real. Actualment és migpartit entre les comunes de Real (el sector sud-est, a la dreta del riu) i Puigbalador (el sector nord-oest, a la seva esquerra). En aquest sector hi ha actualment, ocupant la vall del riu, l'Embassament de Puigbalador.
Transports i comunicacions
modificaPel terme de Real tan sols passen dues carreteres departamentals, a més d'una tercera que només frega el terme comunal en el seu extrem nord-oest. Aquesta darrera és la D - 118, que en el Pont de la Farga passa pel termenal entre Puigbalador i Real. D'altra banda, hi ha la D - 32e (D - 32, a Formiguera - Odelló, que en un breu recorregut de 2,3 quilòmetres des de la D - 32 mena en 500 metres a Real i en 1,8 més a Odelló.
Finalment, la carretera D - 4g (Formiguera - Real) uneix la capital del Capcir amb Vilanova de Formiguera i Real en poc menys de quatre quilòmetres uneix les tres poblacions esmentades. La ruta de Puigbalador, que passa per la resclosa de l'Embassament de Puigbalador, no és una carretera departamental.
Ni Real ni Odelló no tenen cap mena de transport públic regular, llevat del transport a la demanda (TAD), que permet enllaçar amb Formiguera, per on passa la línia 261, la qual enllaça amb la 260 per tal d'anar cap a Perpinyà, i fa el traçat de Montlluís a Formiguera passant per la Llaguna, els Angles i Matamala. Cobreix tres serveis diaris en cada direcció, i un de sol el diumenge i dies de festa.
Demografia
modificaReal és la tretzena entitat municipal amb menys població dels Països Catalans, la desena de la Catalunya del Nord.
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[8]
Evolució demogràfica de Real entre 1378 i 1789 | ||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1378 | 1515 | 1709 | 1720 | 1767 | 1774 | 1788 | 1789 | |||||||
11 f | 8 f | 48 f | 38 f | 326 h | 337 h | 337 h | 64 f |
(Font: Pélissier, 1986[8]
Notes:
- 1378: dels quals, 9 f per a Real i 2 f per a Odelló de Capcir;
- 1515: dels quals, 8 f per a Real I 1 f per a Odelló;
- 1553: comptat amb Puigbalador;
- 1709: per a Real i Odelló;
- 1720: dels quals, 9 f per a Odelló;
- 1788: per a Real i Odelló;
- 1789: per a Real i Odelló.
|
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[9] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[10]
Administració i política
modifica- Batlles
Alcalde | Període |
---|---|
Claudie Barnole | Març del 2001 - Març del 2008 |
Jacques Galtie | Març del 2008 - Març del 2014 |
Jean-Luc Seguy | Març del 2014 - Moment actual |
Legislatura 2014 - 2020
modifica- Batlle
- Jean-Luc Seguy.
- Adjunts al batlle
- [11]
- 1r: Jean-Claude Bey
- 2a: Stéphanie Prudentos.
- Consellers municipals
- Patrick Llense
- Michaël Rey
- Marie Roquelaure
- Gilbert Villarem.
´
A les eleccions cantonals del 2015 Puigbalador ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Real, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.
Serveis comunals mancomunats
modificaReal forma part de la Comunitat de comunes dels Pirineus Catalans, amb capitalitat a la Llaguna, juntament amb Aiguatèbia i Talau, els Angles, Bolquera, la Cabanassa, Caudiers de Conflent, Censà, Eina, Font-romeu, Odelló i Vià, Font-rabiosa, Formiguera, la Llaguna, Matamala, Montlluís, Planès, Puigbalador, Ralleu, Sant Pere dels Forcats i Sautó.
Ensenyament i cultura
modificaNi Real ni Odelló no disposen actualment d'escola pública, atesa la poca població que hi resideix. Els infants d'aquesta comuna poden anar a l'escola maternal als Angles, Bolquera, la Cabanassa, Fontpedrosa, Oleta, Matamala, Montlluís o Rosa; pel que fa a l'escola primària, les poblacions on poden anar són els Angles, Formiguera, la Llaguna, Matamala, Montlluís o Queragut. Els col·legis per a cursar la secundària i els liceus per al batxillerat són els de Font-romeu.
Notes
modifica- ↑ «Real (Capcir)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Municipis per comarques, Catalunya Nord Arxivat 2012-11-26 a Wayback Machine., Universitat Pompeu Fabra.
- ↑ Real, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- ↑ Coromines, Joan. «Sarral». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal - Ve). ISBN 84-7256-854-7.
- ↑ Real en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Real a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
- ↑ Equivalent occità a la comarca catalana.
- ↑ 8,0 8,1 Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
- ↑ Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
- ↑ Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
- ↑ Adjoints au maire, en francès.
Bibliografia
modifica- Becat, Joan. «150 - Real». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
- Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Real». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2.
- Mirailles, Lydie. «Approche d'un symbolique de la casa : les linteaux sculptés de Rieutort (Capcir, P.-O.)». A: Roches ornées, roches dressées: Aux sources des arts et des mythes. Les hommes et leur terre en Prénées de l'est. Actes du colloque en hommage à Jean Abélanet. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan et Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 2005 (Collection Éstudes). ISBN 978-2-914518-61-1.
- Nègre, Ernest. «Volum III : Formations dialectales (suite) ; formations françaises. Notices 26388-90». A: Toponymie générale de la France : étymologie de 35 000 noms de lieux. Ginebra: Librairie Droz, 1990, p. 1.447-1.448.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Real». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Enllaços externs
modifica