Ramon Iglésias i Navarri

religiós català

Ramon Iglésias i Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - la Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) fou un religiós català que esdevingué bisbe d'Urgell i 59è copríncep d'Andorra.[1]

Plantilla:Infotaula personaRamon Iglésias i Navarri

El Copríncep Iglesias i Navarri el 1942 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Ramón Iglesias i Navarri Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Ramón Iglesias y Navarri Modifica el valor a Wikidata
28 gener 1889 Modifica el valor a Wikidata
Durro (Alta Ribagorça) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1972 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
la Seu d'Urgell (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe titular
29 abril 1969 – 11 desembre 1970
Bisbe d'Urgell
29 desembre 1942 – 29 abril 1969
← Justí Guitart i VilardebóJoan Martí i Alanis →
Diòcesi: bisbat d'Urgell
59è Copríncep episcopal d'Andorra
29 desembre 1942 – 29 abril 1969
← Ricard Fornesa i PuigdemasaRamon Malla i Call →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1943–), sacerdot catòlic (1912–), polític Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióGaetano Cicognani Modifica el valor a Wikidata
Participà en
11 octubre 1962Concili Vaticà II Modifica el valor a Wikidata
Premis

De família pagesa de les muntanyes de l'Alta Ribagorça, va estudiar al Santuari de la Mare de Déu de la Plana de Mont-ros, filial del seminari d'Urgell, i, més tard, al mateix Seminari de La Seu, Filosofia, Teologia i Dret. D'allà va passar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà.

Fou ordenat sacerdot el 14 de juliol de 1912, als 23 anys. Després de sis anys d'exercici, es feu capellà castrense de 1918 a 1942. Estigué a la campanya d'Àfrica, a la Guerra Civil, a l'Hospital Militar de Carabanchel i arribà a secretari del Vicariat General. Durant la guerra civil, va haver d'intercedir personalment davant de Franco pel seu parent Joaquim Maurín i Julià, diputat del Front Popular i dirigent del POUM i va evitar-li una condemna a mort més que probable.

Bisbe d'Urgell

modifica

Fou nomenat bisbe d'Urgell i prengué possessió de la diòcesi el 4 d'abril de 1943 i, per tant, esdevingué copríncep d'Andorra. Va romandre en els càrrecs fins al 29 d'abril de 1969, any en què va presentar la seva renúncia per edat al Papa i fou substituït per Ramon Malla i Call, com a administrador apostòlic, fins que es nomenà a Joan Martí i Alanís com a successor. Iglésias fou nomenat per a la diòcesi titular de Satrianum fins a l'11 de desembre de 1970.

Una de les seves obres principals al bisbat fou la renovació del Seminari. També és de destacar la seva participació en el Concili Vaticà Segon.

A Andorra li tocà compartir principat amb el Règim de Vichy francès, el govern provisional i la Quarta i la Cinquena Repúbliques, amb personatges de la talla de Pétain o De Gaulle.

Retirat, repartí residència entre el seu poble natal i una congregació religiosa a Matadepera fins que, molt malalt, tornà a la Seu on morí el 31 de març de 1972.

Distincions honorífiques

modifica

Referències

modifica
  1. David M. Cheney.. «Ramon Iglesias Navarri» (en angles). The Hierarchy of the Catholic Church, 1996-2013. [Consulta: 30 abril 2015].
  2. Alfonso de Ceballos Escalera.. Boletín Oficial del Estado. La Orden de la Cruz de San Raimundo de Peñafort (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 2015 [Consulta: 8 desembre 2015]. 

Enllaços externs

modifica
  • Nota necrològica a La Vanguardia. (castellà)


Precedit per:
Ricard Fornesa i Puigdemasa
 
Bisbe d'Urgell
Llista de bisbes d'Urgell

1940-1943
Succeït per:
Ramon Malla i Call
Precedit per:
Ricard Fornesa i Puigdemasa
 
59è Copríncep d'Andorra
Llista de coprínceps

1940-1943
Succeït per:
Ramon Malla i Call