Viquipèdia

Ramon Marcó i Cabré

músic, mestre director de coral, compositor i arranjador musical

Ramon Marcó i Cabré (Duesaigües, 9 de març de 1923 – Gavà, 4 de desembre de 2005) va ser un músic, mestre director de coral, compositor i arranjador musical català.

Infotaula de personaRamon Marcó i Cabré
Biografia
Naixement9 de març de 1923
Duesaigües (Baix Camp)
Mort4 de desembre de 2005
Gavà (Baix Llobregat)
Activitat
Ocupaciómúsic, compositor, director de cor, arranjador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955–1998
InstrumentOrgue, piano
Director musicalAgrupament Coral La Lira (1955–1976), Coral Sellarès (1965–1998), Coral La Igualtat (1973–1978), Coral La Renaixença (1975–1991)
Repertori
Música clàssica, coral, eclesiàstica, musicals

Biografia [cal citació] modifica

Va néixer a Duesaigües (Baix Camp),[1] on va passar la seva infantesa i joventut. Va ser l'únic fill de Ramon Marcó i Valls, barber i agutzil del poble, i de Joana Cabré i Peso, modista. Sent encara petit, el van apuntar a estudis de solfeig, orgue i va fer tres anys de piano amb Estanislau Mateu Valls, a Reus.[cal citació] L’inici de la Guerra Civil Espanyola, quan ell tenia tretze anys, va truncar els seus estudis musicals.

Des de jove Marcó va estar molt implicat en la societat. Acabada la guerra, va col·laborar en la reconstrucció del pont gran de Duesaigües, dinamitat l'any 1938. Al bell mig del pont encara s'hi pot observar la gran cicatriu blanca produïda en aquella desfeta i les inicials RMC que ell mateix hi va gravar.[cal citació]

Tot i no haver continuat els estudis musicals, no va abandonar la música. Durant la guerra va reunir un grup d'amics aficionats també a la música d'on sorgiria un grup teatral que interpretava sarsueles i cantava caramelles, i un cor parroquial. Va continuar participant de les activitats d'aquests grups fins que va marxar de Duesaigües.[cal citació]

Després de la guerra va començar a treballar a la Cooperativa d'oli, vi i olives de Duesaigües. Aquesta feina el portarà a conèixer moltes persones, entre les quals Julià Bonich, un gavanenc amb qui va fer amistat. Un any, Bonich va convidar-lo a la festa major de Gavà i allà va conèixer Teresa Subirana Traserra, noia de l'Ametlla de Merola a qui havia convidat a la festa una cosina. Ramon Marcó i Teresa Subirana van començar a festejar principalment per correspondència. Després de cartes i de tan sols veure's en quinze ocasions, l'any 1953 es van casar a l'Ametlla de Merola i van instal·lar-se a Duesaigües.[cal citació]

A inicis del 1955 ell i la seva esposa es van traslladar a Gavà. Coincideix que en aquell moment es buscava organista per a l'església de Sant Pere de Gavà, càrrec que li va ser encomanat, juntament amb el de director del cor de l'església. Una carta de recomanació del mossèn de la parròquia i el cop de mà del seu amic Julià, l'ajudaria a començar a treballar a la Roca on restaria fins a la jubilació.[cal citació]

En Ramon Marcó va ser una persona molt coneguda i estimada que va crear forts vincles, no només en l'àmbit musical sinó també cultural de Gavà. Mostra d'aquesta estima i la seva implicació local és el fet de ser nomenat Fill adoptiu de Gavà[2] i Gavanenc de l'Any.[3]

Tasca musical modifica

Trajectòria modifica

El gener del 1955 en Ramon Marcó s'instal·lava a Gavà i va començar a tocar l'orgue de l'església i a dirigir el seu cor. Des d'aquell moment va estar molt implicat a la vida musical de Gavà i d'altres localitats properes com ara Viladecans i Sant Boi de Llobregat, on va dirigir diferents corals. El mateix 1955 li van oferir dirigir l'Agrupament Coral la Lira de Viladecans, del qual va ser mestre director fins al 1976, i també hi va dirigir el cor infantil La Trepa.[4][5] L'any 1957 va començar a dirigir el petit cor de les monges Vedrunes de l'Hospital de Sant Llorenç de Viladecans; a més del cor de pagesos de Gavà.[cal citació]

Amb aquesta trajectòria no és d'estranyar que un grup de treballadors de Roca l'anessin a buscar quan es planejava fer una coral a Can Sellarès. La companyia Roca havia comprat la masia de Can Sellarès de Viladecans i el 1953 hi va crear l'Agrupación Cultural Recreativa Can Sellarès com a centre de lleure per als seus treballadors. Sota l'empara i finançament de l'empresa s'hi van crear un gran nombre d'entitats esportives i culturals.[6] Ramon Marcó, a més d'haver participat en la creació de la Coral Sellarès (1965),[7] en va ser director fins al 1998 i va col·laborar amb la seva Secció de ballet. En paral·lel, el 1966 va impulsar la creació de la coral infantil Remolí de Gavà, que ell mateix va dirigir.[cal citació]

També va dirigir la Coral la Nova Igualtat de Gavà (1973-1978);[8] va ser mestre director de la Coral Renaixença de Sant Boi de Llobregat des de la seva fundació, l'any 1975, fins al 1991;[9] va col·laborar amb el grup benèfic Art i Caritat de Gavà, que organitzava actes benèfics i actuacions a hospitals i asils, i feia d'organista a casaments a Gavà i Bruguers. A més, impartia classes particulars de piano i solfeig.

Estil modifica

Ramon Marcó ha estat definit com a un home afable, honrat, estimat, atrevit, creatiu, molt actiu i innovador.[cal citació] En els seus repertoris musicals integrava peces que ell mateix qualificava d'inconformistes, defugint les edicions usuals de música per a corals. Va fer arranjaments de cançons de compositors estatunidencs com Leonard Bernstein, Glen Miller o Cole Porter. Es va fer portar partitures de musicals com "Fiddler on the Roof" (El violinista a la teulada) o de pel·lícules de Disney dels Estats Units, que posteriorment traduïa i adaptava al català.[10] També va arranjar boleros, pasdobles, música sacra i popurris. El 1960 va compondre la cançó Enlaire xiquets de Valls amb lletra de Joan Solé.[cal citació] Marcó va incorporar coreografia al cant per tal de defugir de l'elitisme del cant coral i fer-lo més proper a la gent i a la joventut.[11]

Actuacions destacades modifica

Amb les corals que va dirigir va viatjar arreu de Catalunya, Espanya i algunes ciutats europees. El 29 de desembre de 1966 la Coral Sellarès va actuar en un programa de TVE cantant nadales.[12] L'any 1972 va dirigir la Sellarès en una actuació al Palau de la Música Catalana[13] i el 1991 al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.[cal citació]

 
Coral Sellarès amb el Papa Joan Pau II. Vestit de negre, el mestre Marcó.

L'actuació que Marcó més destacava era la que la Coral Sellarès va oferir al Papa Joan Pau II. El 18 d'agost de 1982, quan la Sellarès estava fent una gira de concerts a Roma, van assistir a una audiència pública organitzada pel Vaticà. En ser anunciats, van interpretar una cançó, costum de totes les entitats musicals en aquests casos. Per a l'ocasió, en comptes de triar una peça de música religiosa, com era el costum, Marcó va elegir una cançó de bressol polonesa. En finalitzar l'audiència els van comunicar que el Papa sol·licitava una audiència privada amb el cor, i els va demanar que tornessin a cantar la cançó que havien interpretat públicament. L'atzar va voler que la melodia triada per Marcó tingués vincles afectius amb el Sant Pare, ja que era una cançó que li cantava la seva mare quan ell era un infant.[14][11]

Premis modifica

Les corals que va dirigir el mestre Marcó al llarg de la seva trajectòria van ser guardonades en diferents ocasions. La coral La Lira va rebre el 1r Premi Comarcal Copa Clavé (1967) i el 1r Premi del Concurs de Caramelles Plaça Catedral (1970).[cal citació] La Sellarès va rebre el 1r Premi a la millor interpretació d'una cançó regional en el XXXIII Certamen Nacional de Habaneras y Polifonia de Torrevieja (1987). Marcó va participar en diverses ocasions en el certamen de Torrevieja, tant dirigint la Sellarès com la Renaixença, tot alternant la participació de cada coral en diferents anys per evitar conflictes d'interessos. Totes dues corals hi van ser guardonades en diverses ocasions.[11]

Quan el 2015 la Coral Sellarès, de la qual Marcó va ser fundador, va rebre el Premi de la Fundació Nostra Senyora de Brugués, la presidenta de l'entitat s'hi va referir tot dient que «estaria molt orgullós de la trajectòria de l’entitat i de l’estima i suport que reben de la ciutadania, entitats i institucions».[15]

Aficions modifica

Ramon Marcó era un amant de la música clàssica, però també dels musicals i de la literatura, en especial de l'escriptor Josep Pla. També l'apassionava la història i la riquesa patrimonial de Gavà, per les quals li agradaven les converses que tenia a l'Arxiu Municipal de la Ciutat. També passava hores de lectura al Museu d'Història de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya.[cal citació]

Des de jove va mostrar les seves dots com a escriptor. Mostres privades de la seva escriptura serien les cartes que enviava a la seva promesa Teresa. I públiques, els articles que escrivia a la revista Diàleg de la Parròquia de Sant Pere de Gavà. Per a Marcó, l'escriptura era una afició, Així ho va declarar en una entrevista de 1994: «[…] estic preparant un llibre sobre l'aspecte humà dels homes de l'època de la República. El llibre, que possiblement mai es publicarà, l'estic fent perquè m'ho passo molt bé fent-lo, és un veritable hobby».[2]

De la unió de les seves passions musicals i literàries va ser fruit un diccionari de terminacions que havia elaborat per fer les rimes dels versos per tal d'ajudar-se amb les adaptacions de les cançons que traduïa.[cal citació]

Reconeixements modifica

L'any 1991, l'Ajuntament de Sant Boi, on dirigia la Coral Renaixença, va nomenar-lo Amic de Sant Boi, «com a reconeixement públic de la seva tasca i dedicació a favor de la música, que ha contribuït a enriquir el patrimoni cultural de la nostra vila» essent la primera persona reconeguda amb aquesta distinció.[1]

L'any 1994 va ser nomenat Fill adoptiu de Gavà per l'alcalde de la ciutat Dídac Pestaña (1985-2005).[2] L'any següent va ser nomenat Gavanenc de l'any per l'Ajuntament de Gavà.[16]

El gener del 2004 va ser guardonat pels mitjans de comunicació locals com Gavanenc de l'any 2003.[3]

El 20 de desembre de 2015 la principal sala d'assaig de l'Espai Maragall, Centre d'Arts Escèniques de Gavà, és nomenada amb el seu nom.[17]

Amb motiu de la proximitat del centenari del seu naixement, el Concert de Nadal de l'any 2022 de la Coral Sellarès va estar dedicat a la seva memòria. Era el tret de sortida d'aquesta commemoració.[18]

El 9 de març de l'any 2023 va ser el centenari del naixement del mestre Marcó. Per aquest motiu, la Coral Sellarès i l'Associació d'Amics del Museu, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gavà i l'Arxiu Municipal, van organitzar un acte d'homenatge In Memoriam. Es tracta d'un concert fixat per al 26 de març a l'Espai Maragall, amb la participació de la Coral la Lira de Viladecans, la Coral Renaixença de Sant Boi de Llobregat, la Coral La Igualtat de Gavà i la Coral Som i Serem de Viladecans.[10]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Francesc Ferrés rep la Medalla d'Or de Sant Boi. Paulina Rodés i Ramon Marcó, guardonats amb títols honorífics de la ciutat» (pdf). Viure Sant Boi, Desembre 91- gener 92 [Consulta: 23 març 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Entrevista». Brugués. Ajuntament de Gavà [Gavà], 17-12-1994, pàg. 19.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Lliurament dels premis Gavanenc de l'Any». El Brugués. Ajuntament de Gavà [Gavà], 26-01-2004, pàg. 5.
  4. ↑ Luengo Carrasco, Manuel. El cant coral a Viladecans: la Lira, 1945-1995: recull gràfic. Viladecans: Ajuntament de Viladecans, 1996. 
  5. ↑ Jordana i Ollé, Joan. El cant coral al Baix llobregat. Federació Catalana d'Entitats Corals - Demarcació Baix Llobregat, 2010, p. 17. 
  6. ↑ Arnau, Alina; Calderé, Xavier; Luengo, Manuel. Històries paral·leles. 1917-2017. Roca a Gavà i Viladecans. Ajuntament de Gavà i Ajuntament de Viladecans, 2017. ISBN 9788493533069. 
  7. ↑ «La "Coral Sellàres" al Museu de Gavà». Bonart, 04-02-2015. [Consulta: 23 març 2023].
  8. ↑ Alfonso Figueres, Manel. La Igualtat: 1895-1995. Cent anys d'historia de la Societat Coral gavanenca. Gavà: Societat Coral la Igualtat, 1996. 
  9. ↑ «Antics directors de la Coral». Coral Renaixença. Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 23 març 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 Cózar, Javi. «Concert homenatge al mestre Ramon Marcó el diumenge 26 de març». El Bruguers, 22-03-2023. [Consulta: 23 març 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Entrevista». Brugués. Ajuntament de Gavà [Gavà], 24-11-1990, pàg. 12.
  12. ↑ «Magnífic balanç». Brugués. Ajuntament de Gavà [Gavà], 31-01-1967, pàg. 5.
  13. ↑ «20 anys d'història». Brugués. Ajuntament de Gavà [Gavà], 01-11-1985, pàg. 13.
  14. ↑ «El Papa, con la Coral Sellarés». Brugués. Ajuntament de Gavà [Gavà], 01-09-1982, pàg. 10.
  15. ↑ «Distincions per a l’Obra Social “la Caixa” i la Coral Sellarès». El Far, 09-09-2015. [Consulta: 23 març 2023].
  16. ↑ «1995: Un any per recordar». Brugués. Ajuntament de Gavà [Gavà], 18-12-1995, pàg. 12.
  17. ↑ «Concert de Nadal de la Sellarès». El Bruguers, 22-12-2015.
  18. ↑ «La Coral Sellarès homenatja al mestre Ramon Marcó». El Bruguers, 18-12-2022.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Marcó_i_Cabré&oldid=33201655»