Obre el menú principal

Ramon de Montaner i Vila

Propietari de l'Editorial Montaner i Simón

Ramon de Montaner i Vila (Canet de Mar, 1832[a]Barcelona, 16 de juny de 1921)[4] fou un empresari i editor català.

Infotaula de personaRamon de Montaner i Vila
Biografia
Naixement 1832
Canet de Mar
Mort 16 juny 1921 (88/89 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Editor, emprenedor i empresari
Altres
Títol Comtat de la Vall de Canet
Pare Ricard de Capmany i Roura
Modifica les dades a Wikidata

Les seves primeres passes professionals varen ser a la casa editorial La Maravilla.[5][6] Uns anys més tard va ser un dels fundadors de l'editorial Montaner i Simon, juntament amb Francesc Simon i Font, empresa que esdevindria «l'editorial més important de tot l'estat espanyol» a començaments del segle XX.[7] L'editorial —que va publicar el seu primer títol el 1868—[5] fou responsable del Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano de Literatura, Ciencias y Artes.[8]

Juntament amb Francesc Simon i Font i el tonenc Josep Roqueta i Bres també va ser propietari del balneari Roqueta, a la localitat de Tona (Osona). La deu de Roqueta fou declarada d'utilitat pública el 1895. L'edifici principal era modernista i de gran bellesa, i fou bastit, segons sembla, pel seu nebot, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner,[9] igual com altres construccions del balneari, aixecades entre el 1885 i el 1890. Tot i que el balneari va resistir fins al 1966 (amb la crisi dels balnearis dels anys seixanta), l'estructura de l'edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974.[10]

En els darrers anys del segle XIX, Domènech i Montaner també va reconstruir i redecorar per a ell, al gust neomedieval i modernista, l'antiga casa fortificada de Canet de Mar propietat de la família i que havia heretat, que ell va rebatejar amb el nom de castell de Santa Florentina en honor de la seva esposa, Florentina Malató i Surinyach.[7]

Ramon de Montaner era d'ideologia catalanista, que amb el pas del temps faria un tomb cap al monarquisme autonomista.[11] L'any 1909 l'empresari va rebre el rei Alfons XIII al seu castell i aquest li va atorgar el títol de comte de la Vall de Canet.[4] En l'àmbit personal era un arqueòleg amateur i tenia una col·lecció d'antiguitats a casa seva.[6]

Notes i referènciesModifica

  1. Tant la Gran Enciclopèdia Catalana[1] com al Cuaderno de Estudios Gallegos[2] recullen com a data de naixement 1832, si bé Sàiz i Xiqués senyala 1828.[3]
Referències
  1. Varios autores, 2014.
  2. Varios autores, 1969, p. 220.
  3. Sàiz i Xiqués, 2008, p. 3.
  4. 4,0 4,1 Sàiz i Xiqués, 2008, p. 8.
  5. 5,0 5,1 Castellano, 2008, p. 224.
  6. 6,0 6,1 Hojas Selectas, 1921, p. 564.
  7. 7,0 7,1 Sàiz i Xiqués, 2008, p. 4.
  8. Prieto García-Seco, 2009, p. 535-538.
  9. «Antics balnearis Tona (Osona)» (en català). Milà Puigdomènech, Josep. [Consulta: 4 abril 2017].
  10. «Tona» (en català). Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 abril 2017].
  11. Sàiz i Xiqués, 2008, p. 7.

BibliografiaModifica