Ramon de Montaner i Vila
Ramon de Montaner i Vila (Canet de Mar, 29 de gener de 1832[1] – Barcelona, 16 de juny de 1921)[2] fou un empresari i editor català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 gener 1832  Canet de Mar (Maresme) |
| Mort | 16 juny 1921 (89 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | editor, emprenedor, empresari |
| Altres | |
| Títol | Comtat de la Vall de Canet |
| Pare | Ricard de Capmany i Roura |
Les seves primeres passes professionals varen ser a la casa editorial La Maravilla.[3][4] Uns anys més tard va ser un dels fundadors de l'editorial Montaner i Simon, juntament amb Francesc Simon i Font, empresa que esdevindria «l'editorial més important de tot l'estat espanyol» a començaments del segle xx.[5] L'editorial —que va publicar el seu primer títol el 1868—[3] fou responsable del Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano de Literatura, Ciencias y Artes.[6]
Juntament amb Francesc Simon i Font i el tonenc Josep Roqueta i Bres també va ser propietari del balneari Roqueta, a la localitat de Tona (Osona). La deu de Roqueta fou declarada d'utilitat pública el 1895. L'edifici principal era modernista i de gran bellesa, i fou bastit, segons sembla, pel seu nebot, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner,[7] igual com altres construccions del balneari, aixecades entre el 1885 i el 1890. Tot i que el balneari va resistir fins al 1966 (amb la crisi dels balnearis dels anys seixanta), l'estructura de l'edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974.[8]
En els darrers anys del segle xix, Domènech i Montaner també va reconstruir i redecorar per a ell, al gust neomedieval i modernista, l'antiga casa fortificada de Canet de Mar propietat de la família i que havia heretat, que ell va rebatejar amb el nom de castell de Santa Florentina en honor de la seva esposa, Florentina Malató i Surinyach.[5]
Ramon de Montaner era d'ideologia catalanista, que amb el pas del temps faria un tomb cap al monarquisme autonomista.[9] L'any 1909 l'empresari va rebre el rei Alfons XIII al seu castell i aquest li va atorgar el títol de comte de la Vall de Canet.[2] En l'àmbit personal era un arqueòleg amateur i tenia una col·lecció d'antiguitats a casa seva.[4]
Notes i referències modifica
- Referències
- ↑ «Registre del bateig de Ramon de Montaner i Vila» (en castellà). FamilySearch, 30-01-1832. [Consulta: 21 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Sàiz i Xiqués, 2008, p. 8.
- ↑ 3,0 3,1 Castellano, 2008, p. 224.
- ↑ 4,0 4,1 Hojas Selectas, 1921, p. 564.
- ↑ 5,0 5,1 Sàiz i Xiqués, 2008, p. 4.
- ↑ Prieto García-Seco, 2009, p. 535-538.
- ↑ «Antics balnearis Tona (Osona)». Milà Puigdomènech, Josep. Arxivat de l'original el 2017-04-05. [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ «Tona». Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ Sàiz i Xiqués, 2008, p. 7.
Bibliografia modifica
- Castellano, Philippe. «La primera gran indústria del llibre: les editorial Espasa, Salvat i Montaner y Simón». A: Pilar Vélez. L'exaltació del llibre al Vuitcents: art, industria i consum a Barcelona (en catalán). Biblioteca de Catalunya, 2008, p. 223-240. ISBN 9788478450282.
- Hojas Selectas «Panorama universal». Hojas Selectas [Barcelona], 235, julio 1921, pàg. 653-655. ISSN: 1131-9259.
- Prieto García-Seco, David. «El diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y artes (1887-1898) de la editorial Montaner y Simón: reflexiones en torno a su nomenclatura y sus fuentes textuales». A: Las ideas y realidades lingüísticas en los siglos XVIII y XIX. Servicio Publicaciones UCA, 2009, p. 535-550. ISBN 9788498282399.
- Sàiz i Xiqués, Carles «Ramon de Montaner i Vila (1828-1921): Aproximació biográfica del primer Comte de la Vall de Canet» (en catalán). El Sot de l'Aubó, 25, 2008.
- Varios autores «Montaner i Vila, Ramon de». Cuadernos de estudios gallegos. Instituto Padre Sarmiento de Estudios Gallegos, 3, 1969.
- Varios autores «Ramon de Montaner i Vila». Gran Enciclopèdia Catalana, 2014.