Ramuntxo Camblong

polític basc

Ramuntxo Camblong (Makea, 11 de novembre de 1939 - Anglet, 12 de novembre de 2021) va ser un polític nacionalista basc. Va ser durant molts anys el president de l'òrgan territorial del Partit Nacionalista Basc (en el qual va ingressar en 1997, procedent d'Eusko Alkartasuna) a Iparralde, l'Ipar Buru Batzar i, per tant, membre de l'Euzkadi Buru Batzar.[1]

Infotaula de personaRamuntxo Camblong

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Raymond Camblong Modifica el valor a Wikidata
11 novembre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Makea (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Anglet (França) Modifica el valor a Wikidata
3r President Ipar Buru Batzar
2004 – 2008
← Iñaki IbarzolaArgitxu Noblia →
Conseller municipal d'Anglet
2001 – 2008 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut Superior d'Electrònica de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, enginyer, economista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista Basc (1997–2021)
Eusko Alkartasuna (1986–1994)
Enbata (1963–1974) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
FillsHaritza Camblong Ruiz, Jurgi Kanblong, Joana Kanblong Ruiz Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Enginyer electrònic format a París i a Angers, va ser professor d'electrònica, matemàtiques i física al "Lycée technique" d'Hazparne (Iparralde) de 1966 a 1975. En 1969 va ser cofundador de Seaska, la federació d'ikastolak d'Iparralde, juntament amb Argitxu Noblia i Manex Pagola.

Camblong va ser un dels impulsors del moviment cooperativista a Iparralde, seguint el model de Mondragón Corporación Cooperativa. En 1974 va crear una associació per fomentar el cooperativisme, Partzuer, i de 1986 a 1996 va ser president de l'Associació de Cooperatives d'Aquitània. Com a director de la cooperativa Copelec, va ser conseller electe de la Cambra de comerç de Baiona, membre del Consell de Desenvolupament del País Basc, així com del Consell Econòmic i Social d'Aquitània.

Com a membre del Partit Nacionalista Basc, formant part de la llista majoritària, va ser regidor de l'ajuntament d'Angelu entre 2001 i 2008.[2]

Va ser autor de nombroses col·laboracions sobre la situació econòmica d'Iparralde en publicacions com Enbata, Herria, Egia i Jakin, i autor de l'assaig econòmic Gure ekonomiaren hiru pundu. Ha estat president d'Euskal Kultur Erakundea (EKE), associació que aglutina a les organitzacions culturals basques d'Iparralde. Va ser acadèmic corresponent de l'Euskaltzaindia, i patró de la Fundació Sabino Arana.[3]

A causa de la seva postura contra la violència va sofrir diversos atacs.[4]

Referències modifica