Obre el menú principal

Rashōmon (pel·lícula)

pel·lícula de 1950 dirigida per Akira Kurosawa
(S'ha redirigit des de: Rashômon)

Rashōmon (羅生門) és una pel·lícula japonesa produïda i dirigida el 1950 pel director Akira Kurosawa, considerada una de les seves obres mestres, amb l'actor Toshirō Mifune com a protagonista. Basada en els contes de Ryūnosuke Akutagawa, Rashōmon (羅生門, 1915) i Dins el bosc (藪の中, 1922), descriu un crim des del punt de vista dels diversos testimonis, incloent la versió del criminal. Rashōmon va ser una de les tres pel·lícules en les quals Kurosawa va col·laborar amb el director de fotografia Kazuo Miyagawa.[1]

Infotaula de pel·lículaRashōmon
羅生門
Rashomon poster.jpg
Fitxa
Direcció Akira Kurosawa
Protagonistes
Guió Shinobu Hashimoto Tradueix, Akira Kurosawa i Ryūnosuke Akutagawa
Música Fumio Hayasaka
Fotografia Kazuo Miyagawa
Muntatge Akira Kurosawa
Productora Kadokawa Pictures Tradueix, Daiei Film Tradueix i RKO Pictures
Distribuïdor Daiei Film Tradueix
Dades i xifres
País d'origen Japó
Estrena 25 agost 1950
Durada 88 min
Idioma original japonès
Rodatge Japó
Color en blanc i negre
Descripció
Basat en In a Grove Tradueix i Rashōmon Tradueix
Gènere drama, cinema de ficció criminal i pel·lícula amb salt enrere
Lloc de la narració Japó
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Lleó d'Or (1951)

IMDB: tt0042876 Filmaffinity: 164638 Allocine: 773 Rottentomatoes: m/rashomon Mojo: rashomon Allmovie: v40347 TCM: 303984 TV.com: movies/rashomon
Modifica les dades a Wikidata

La pel·lícula va ser un dels referents que va obrir les portes del cinema japonès als espectadors occidentals.[2][3] Es va estrenar al Japó, el 25 d'agost de 1950 i als EUA el 26 de desembre de 1951. Se'n van realitzar diverses adaptacions posteriors, entre les quals cal destacar el western The Outrage dirigida per Martin Ritt i estrenada el 1964, amb Paul Newman, Claire Bloom i Edward G. Robinson.

La pel·lícula va obtenir el Lleó d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Venècia de 1951, i l'Oscar Honorari de l'Acadèmia en la seva XXIV edició l'any 1952.

Context històricModifica

Potser per comprendre millor el pes d'aquesta pel·lícula tant en el cinema japonès com en el cinema occidental caldria contextualitzar-la en el seu període històric i dins el seu entorn. Cal dir que aquesta pel·lícula va ser una petita joia que florí en el desert de la censura i la intolerància de la postguerra.

El Japó era un país que venia de perdre la Segona Guerra mundial i la societat vivia immersa en una espècie de pessimisme, d'altra banda lògic. Però hi va haver un canvi substancial amb el cúmul d'idees que els directors van experimentar, i és que per primera vegada la censura ja no era tan dura. Si els artistes van patir una forta pressió per part de les autoritats locals per "conduir" la direcció de les seves pel·lícules en època de guerra, amb la nova censura americana les coses van canviar. Aquests canvis van afectar el mateix Kurosawa, a qui abans se li presentaven innombrables problemes perquè segons la censura japonesa les seves pel·lícules eren "massa occidentals" i, per tant, havia de reconstruir, canviar l'enfocament, o directament desestimar projectes per centrar-se en pel·lícules comercials que exaltessin els valors patriòtics, com per exemple la pel·lícula Zoku Sugata Sanshiro (La nova llegenda del gran judo). Sota el control dels nord-americans, seguia existint censura, però els creadors tenien bastant més llibertat per a expressar les seves idees.

Rashōmon n'és un clar exemple; és una espècie d'explosió d'originalitat que destapà la caixa de Pandora de la indústria cinematogràfica japonesa. No tan sols és una pel·lícula revolucionària per al cinema japonès, també ho és per al cinema occidental, que a partir d'aquell moment es va veure molt influït per l'obra de Kurosawa.

ProduccióModifica

Aquesta pel·lícula va tenir molts problemes per sortir a la llum. El director va mostrar el guió en diversos estudis, els quals es van negar a finançar un projecte tan "rar". I és que, igual que la majoria de persones, no entenien de què anava i els semblava que un projecte tan extravagant no podria tenir èxit en pantalla.

Van ser uns anys després quan finalment es van decidir a produir el film. Sens dubte no és una pel·lícula de gaires recursos econòmics, això salta a la vista. És més aviat un clar exemple d'economia cinematogràfica, com és habitual en una gran part del cinema de Kurosawa.

En la planificació inicial, havia de filmar-se completament en exteriors, però van tenir bastants problemes per trobar una porta prou majestuosa. Van buscar per tot el país, però cap no se n'assemblava a la real (la porta de Rashōmon), que havia estat destruïda feia temps. Davant d'aquesta circumstància, i a causa de la meticulositat de Kurosawa que de vegades ratllava en la malaltia, van haver de construir un decorat per a aquesta part, un decorat que mereix una menció especial pel seu realisme i grandesa. Sens dubte Kurosawa tornava a demostrar que tenia raó, ja que seria inimaginable el desenvolupament de la història sense aquest marc arquitectònic.

Aquesta pel·lícula es basa en dues històries de Ryūnosuke Akutagawa. La primera es titula "Rashōmon", amb la porta d'escenari, la seva atmosfera i la discussió moral. La segona es titula "Dins el bosc", de la qual pren la història de la dona violada i el marit assassinat, i a grans trets l'estructura en la qual es narra tot recollint els diferents punts de vista narratius.

ReferènciesModifica

  1. «Rashomon» (en anglès). [Consulta: 21 novembre 2018].
  2. Wheeler Winston Dixon, Gwendolyn Audrey Foster: A Short History of Film. Rutgers University Press, 2008, ISBN 9780813544755, p. 203
  3. Catherine Russell: Classical Japanese Cinema Revisited. Bloomsbury Publishing, 2011, ISBN 9781441107770, chapter 4 The Cinema of Akira Kurosawa

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rashōmon