Regne de Borgonya

(S'ha redirigit des de: Regne Burgundi de Provença)

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa. El nom de Provença que de vegades se li dona, deriva de la "provincia" romana (Narbonense i Viennense) però no està ben donat al regne, ja que a la seva fundació, la Provença marítima no en feia part. Per això el nom correcte del regne és Regne Burgundi (o Regne dels Burgundis) o de vegades Primer Regne de Borgonya per distingir-lo del segon regne (el Regne Franc de Borgonya o Regne Merovingi de Borgonya) i dels posteriors (Regne de Borgonya Transjurana i Regne de Provença)

Regne de Borgonya
Labarum.svg
Bandera
561 – 687 Bandera

Ubicació de {{{common_name}}}Repartiment de la Borgonya i la Provença vers els segles X i XI.
Informació
CapitalOrleans i Nyon
Període històric
Ascens de Guntram al tron561
Batalla de Tertry687
Política
Forma de governMonarquia
Rei
Guntram de Borgonya
El Regne de Borgonya (en roig) vers el 481, en el repartiment territorial de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà (476).
Història d'Occitània
  Prehistòria occitana
  Els primers pobladors occitans
  Occitània romana
  Regne visigot de Tolosa
  Regne Burgundi de Provença
     Septimània visigòtica
  Ducat d'Aquitània
  Comtat de Tolosa
  Vescomtat de Carcassona
  Comtat de Provença
  Comtat de Foix
  Croada albigesa
  Occitània del segle XIV al XVII
  Occitània durant la Revolució Francesa
     Felibritge
     Regionalisme occità
     Occitània de 1900 a 1940
  Occitània sota el règim de Vichy
  Occitània fins la dècada del 1970
     Occitània i la regionalització del 1981

La provintia romana fou repartida en tres dominis: una part als visigots, els burgundis el nord fins a Durença i els ostrogots més enllà del riu Isèra. Després de la desfeta i mort del cabdill burgundi Gundicari (411-436) a Worms a mans d'Àtila, el seu successor, Gundioc (435-463), va dirigir al poble que sota la forma de foedus va obtenir d'Aeci la Sapàudia (Savoia), amb capital a Geneva (Ginebra). A poc a poc s'aniria estenent pels cursos del Saona i del Roine, amb domini efectiu del Delfinat i del nord de la Provença, dominant Occitània oriental.

El seu germà, Khilperic I de Burgúndia (463-476/480), es va haver d'enfrontar als visigots per conservar el reialme. El seu successor, Gundebald (476-516) va resistir a Clodoveu I (aliat al seu germà Godegisil) i va atacar Itàlia; també va compilar les lex burgundiae.

Segimon (516-523) es va convertir al catolicisme el 500, els burgundis havien estat principalment arrians des de la seva conversió per Úlfila, i més tard fou canonitzat. S'alià amb els francs i va arrabassar l'Alvèrnia als visigots. El seu successor Godomar III (523-532) vencé els francs a Vezéroncey el 524, però finalment aquests el venceren a la batalla d'Autun el 532. Aleshores fou destronat i el regne incorporat al regne franc.

El tractat de Verdun del 843 va significar la dissolució del gran imperi de Carlemany. La mutilació que el tractat va sotmetre a Borgonya, va donar a llum, a l'oest del Saône, a la Borgonya franca i a l'est d'aquest mateix riu, a una Borgonya imperial, part de l'emperador Lotari. Les dècades següents van estar marcades per incursions vikingues al nord de França i sarraïns al sud, afavorint l'autonomia de les províncies que es van establir com a comtats feudals.

Al segle IX, a la Borgonya imperial va veure néixer dos regnes: la primera, al sud, tocant les costes del Mediterrani, que pren el nom de Regne de la Baixa Borgonya o regne de Provença, i el segon, la Borgonya Transjurana que va integrar ràpidament altres dominis, incloses les terres de la diòcesi de Besançon.

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Coord.: 47° 54′ 11″ N, 1° 54′ 18″ E / 47.903056°N,1.905°E / 47.903056; 1.905