Wu Oriental

Wu Oriental
Tipus	estat xinès històric
Localització
	32° 03′ 30″ N, 118° 47′ 47″ E / 32.05837°N,118.79647°E
Capital	Ezhou (–229); Nanquín (229–265)
Població humana
Religió	taoisme
Geografia
Part de	Tres Regnes
Dades històriques
Anterior	Han Oriental
	Cronologia 198: Marquesat; 221: Regne; 229: Imperi
Dissolució	280
Següent	Dinastia Jin de l'Oest
Moneda	monedes antigues xineses

Wu Oriental 東吳; en Dōng Wú pinyin, també conegut com a Sun Wu (Xinès tradicional: 孫吳; Sūn Wú en pinyin - fou un dels Tres Regnes (222 - 280) que competiren pel control de la Xina després de la caiguda de la Dinastia Han en el Jiangnan (delta del Iang-Tsé) regió de la Xina. Durant sa existència, la capital estigué en gran manera a Jianye (建業, modern Nanjing), però de vegades estava a Wuchang (武昌, en el modern Ezhou, Hubei).

Història

Durant la decadència de la dinastia Han, la regió de Wu - una regió al sud del riu Iang-Tsé al voltant de Nanjing - estava sota el control del senyor de la guerra Sun Quan. Sun Quan va succeir al seu germà Sun Ce com el senyor de la regió Wu amb un pagament simbòlic de lleialtat a l'Emperador Xian de Han (que era, en aquell moment, sota el control de Cao Cao). A diferència dels seus competidors, Quan en realitat no tenia l'ambició de ser emperador de la Xina. Tanmateix, després que Cao Pi de Cao Wei i Liu Bei de Shu Han es declararen tots dos com futurs Emperadors, Sun Quan va decidir de seguir el seu exemple en el 229, reivindicant la fundació de la dinastia Wu.

El 248 Khu Liên va dirigir els txam en el saqueig i arrasament de Jiaozhi i Jiuzhen i va derrotar la flota que Wu Oriental va enviar per rebutjar-los.^[1]

Wu Oriental finalment va ser conquerida pel primer emperador de la Jin, Sima Yan, en el 280.^[2] Dels Tres Regnes Sun Wu va ser el qual va tenir una vida més llarga.

Llegat

Sota el mandat de Wu Oriental, la Xina del Sud considerada a principis de la història com una "jungla" de bàrbars va esdevenir un dels centres comercials, culturals i polítics de la Xina. En cinc segles, durant les Cinc Dinasties i Deu Regnes, el desenvolupament del sud de la Xina havia superat al del nord. Els èxits de Wu marcaren el començament de la divisió cultural i política entre el nord i el sud de la Xina, que apareixen repetidament en la història de la Xina de la modernitat.

L'illa de Taiwan podria haver estat abastada pels xinesos per primera volta durant el període dels Tres Regnes. Els contactes amb la població nativa i l'enviament d'oficials a una illa anomenada "Yizhou" (夷州) per la marina de guerra de Wu Oriental, podria haver estat a Taiwan, però el que fou Yizhou està obert a la controvèrsia, i alguns historiadors creuen que va ser Taiwan, mentre que altres creuen que foren les illes Ryukyu.

Figures destacades

Gerra amb figures modelades de Wu Oriental, 222-280 CE, Museu de Xangai.

Cheng Pu

Llista de sobirans

**Wu Oriental 222-280**
Noms a títol pòstum(Shi Hao 諡號)	Noms personals	Any(s) de Regnat	Noms d'era (Nian Hao 年號) i el seu rang d'anys
Convenció: usar nom personal
Da Di (大帝 dà dì)	Sun Quan (孫權 sūn quán)	222-252	Huangwu (黃武 huáng wǔ) 222-229 Huanglong (黃龍 huáng lóng) 229-231 Jiahe (嘉禾 jiā hé) 232-238 Chiwu (赤烏 chì wū) 238-251 Taiyuan (太元 taì yuán) 251-252 Shenfeng (神鳳 shén2 fèng) 252
Kuaiji Wang (會稽王 kuaì jī wáng)	Sun Liang (孫亮 sūn liàng)	252-258	Jianxing (建興 jiàn xīng) 252-253 Wufeng (五鳳 wǔ fèng) 254-256 Taiping (太平 taì píng) 256-258
Jing Di (景帝 jǐng dì)	Sun Xiu (孫休 sūn xiū)	258-264	Yong'an (永安 yǒng ān) 258-264
Wucheng Hou (烏程侯 wū chéng hóu) o Guiming Hou (歸命侯; gūi mìng hóu)	Sun Hao (孫皓 sūn haò)	264-280	Yuanxing (元興 yuán xīng) 264-265 Ganlu (甘露 gān lù) 265-266 Baoding (寶鼎 baǒ dǐng) 266-269 Jianheng (建衡 jiàn héng) 269-271 Fenghuang (鳳凰 fèng huáng) 272-274 Tiance (天冊 tiān cè) 275-276 Tianxi (天璽 tiān xǐ) 276 Tianji (天紀 tiān jì) 277-280

Referències

↑ Maspero, G. The Champa Kingdom (en anglès). Bangkok: White Lotus Co., 2002, p. 26-27. ISBN 9747534991.
↑ San Tan, Koon. Dynastic China (en anglès). Other Press, 2014, p. 145. ISBN 9789839541885.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wu Oriental

[1] Maspero, G. The Champa Kingdom (en anglès). Bangkok: White Lotus Co., 2002, p. 26-27. ISBN 9747534991.

[2] San Tan, Koon. Dynastic China (en anglès). Other Press, 2014, p. 145. ISBN 9789839541885.

[1]

[2]