Repartiment coral

En una producció dramàtica, un repartiment coral és aquell que comprèn diversos actors principals i intèrprets als quals se'ls assigna quantitats aproximadament semblant de temps de pantalla.[1]

EstructuraModifica

En contrast amb el model popular que dona prioritat a un únic protagonista, un repartiment coral s'inclina més cap al sentit de "col·lectivitat i comunitat".[2]

CinemaModifica

Els repartiments de conjunts en pel·lícules es van introduir ja al setembre de 1916, amb la pel·lícula èpica muda Intolerance de DW Griffith, amb quatre trames separades però paral·leles.[3] La pel·lícula segueix la vida de diversos personatges durant centenars d'anys, a través de diferents cultures i períodes.[4] La unificació de diferents línies argumentals i arcs de personatges és una característica clau dels repartiments corals al cinema; ja sigui un lloc, un esdeveniment o un tema general que uneixi la pel·lícula i els personatges.

Les pel·lícules que presenten conjunts tendeixen a emfatitzar la interconnexió dels personatges, fins i tot quan els personatges no es coneixen entre ells.[5] La interconnexió es mostra sovint a l'audiència a través d'exemples de la teoria dels "sis graus de separació" i els permet navegar a través de línies argumentals mitjançant mapes cognitius. Exemples d’aquest mètode, on els sis graus de separació són evidents en les pel·lícules amb un repartiment, es troben en produccions com Love Actually, Crash i Babel, que tenen tots uns temes subjacents forts entrellaçats dins de les trames que unifiquen cada pel·lícula.[3]

The Avengers, els X-Men i la Lliga de la justícia són tres exemples de repartiments del gènere dels superherois.[6] A The Avengers, no cal un sol protagonista central en la funció, ja que cada personatge comparteix la mateixa importància en la narració, equilibrant amb èxit el repartiment coral.[7] La interpretació de cada actor és un factor clau a l’hora d’executar aquest equilibri, ja que els membres del repartiment coral “competeixen [pel protagonisme] entre ells i no amb la realitat”.[2]

Les pel·lícules de Hollywood amb repartiments corals solen utilitzar nombrosos actors de gran renom i/o prestigi, en lloc d'una o dues "grans estrelles" i d'un repartiment secundari menys conegut.

Altres pel·lícules destacades amb repartiments corals

TelevisióModifica

 
Els actors de la sèrie Friends, un exemple típic de producció televisiva que presenta un repartiment coral.

Els repartiments de conjunts també són molt populars a les sèries de televisió perquè permeten als escriptors flexibilitat per centrar-se en diferents personatges en diferents episodis. A més, la sortida dels actors és menys pertorbadora del que seria el cas amb un repartiment estructurat regularment. Les sèries de televisió The Golden Girls i Friends són exemples arquetípics de repartiments de sèries de televisió nord-americanes. El drama de misteri de ciència-ficció Lost també compta amb un repartiment conjunt. Els repartiments de conjunts de 20 o més actors són habituals en els fulletons, un gènere que depèn en gran manera del desenvolupament dels personatges del conjunt.[10] El gènere també requereix una expansió contínua del repartiment a mesura que avança la sèrie, amb telenovel·les com General Hospital, Days of Our Lives i The Bold and the Beautiful que es mantenen en antena durant dècades.[11]

Un exemple d’èxit per a la televisió en el càsting de conjunts és la sèrie HBO Game of Thrones, guanyadora del Premi Emmy. La sèrie de fantasia èpica presenta un dels repartiments més grans de la pantalla petita.[12] La sèrie és famosa per les morts de personatges importants, que donen lloc a canvis constants dins del conjunt.[13]

Altres programes de televisió destacats amb repartiments corals[14]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Withrow, Steven; Danner, Alexander. Character design for graphic novels (en anglès). Focal Press/Rotovision, 2007, p. 112. ISBN 9780240809021. 
  2. 2,0 2,1 Mathijs, Ernest Screen, 52, 1, 01-03-2011, pàg. 89–96. DOI: 10.1093/screen/hjq063.
  3. 3,0 3,1 «Ensemble Film, Postmodernity and Moral Mapping» (en anglès). www.screeningthepast.com. [Consulta: 21 març 2021].
  4. «Intolerance (1916)» (en anglès). www.filmsite.org. [Consulta: 21 març 2021].
  5. Silvey, Vivien «Not Just Ensemble Films: Six Degrees, Webs, Multiplexity and the Rise of Network Narratives» (en anglès). FORUM: University of Edinburgh Postgraduate Journal of Culture & the Arts, 8, 05-06-2009 [Consulta: 21 març 2021].
  6. Child, Ben. «Avengers Assemble disarms the critics», 23-04-2012.
  7. «Joss Whedon talks in depth about the ensemble cast of 'The Avengers'» (en anglès). www.hypable.com, 19-11-2011. [Consulta: 21 març 2021].
  8. Gaughan, Liam. «What makes a good movie with an ensemble cast?» (en anglès). dallas news. [Consulta: 21 març 2021].
  9. 9,0 9,1 Mathijis, Ernest. «Referential acting and the ensemble cast» (en anglès). academic.oup.com, 01-03-2011. [Consulta: 21 març 2021].
  10. «View of Soap operas and the history of fan discussion | Transformative Works and Cultures» (en anglès). journal.transformativeworks.org. [Consulta: 21 març 2021].
  11. «The Survival of Soap Opera (Part Two):The History and Legacy of Serialized Television» (en anglès). Henry Jenkins. [Consulta: 21 març 2021].
  12. Campbell, Scott. «David Cameron: 'I'm a Game of Thrones fan'» (en anglès), 10-06-2014. [Consulta: 21 març 2021].
  13. Brereton, Adam. «The Game of Thrones: Nobody wins, everybody dies» (en anglès). ABC Religion & Ethics, 12-06-2013. [Consulta: 21 març 2021].
  14. Goodman, Tim. «Power Rankings! Ensemble Casts» (en anglès). hollywood reporter. [Consulta: 21 març 2021].
  15. Nolan, Emma «Ackley Bridge series 2 cast: Who is in the cast of Ackley Bridge on Channel 4?» (en anglès). express.co.uk, 08-06-2018 [Consulta: 21 març 2021].