Resclosa de desguàs

Resclosa per desguassar

Una resclosa de desguàs és una obra d'enginyeria hidràulica que serveix per regular el nivell d'un curs d'aigua i del terra a les seves ribes. També poden servir de vàlvula per controlar la direcció del corrent entre dos cursos dels quals el nivell canvia amb la marea.

Resclosa del canal de Blankenberge a la conca de desguàs de Blankenberge a baixamar.

Una resclosa de desguàs pot prendre diverses formes, de les més senzilles amb portes simples o bigues de fusta que es posen o treuen d'un entallament a dues parets de pedra segons les necessitats, fins a portes automàtiques o vàlvules hidràuliques, a cel obert o a un tub sota un dic.

Les rescloses de desguàs tenen un paper important als pòlders que es troben sotal el nivell de la plenamar. A l'interior d'un país serveixen per regular el nivell d'un riu a dèbit irregular o d'un llac i protegir contra les inundacions. Són diferents de les preses i assuts que són instal·lacions fixes. Fins que van desenvolupar-se el mètodes de dragatge més moderns, certs ports de marea solien tenir una llarga dàrsena de dipòsit que es tancava quan era omplerta al màximum a plenamar. S'esperava aleshores el punt més baix de la marea, per a obrir-la i esbandir la sorra sedimentada al canal de navegació amb la força de l'aigua i mantenir així el calat sense treball manual.

Després de les aiguades de 1953 i 1962 es van tancar moltes petites rescloses que desguassaven directament al Mar del Nord als Països Baixo i a Alemanya, perquè cada resclosa sempre formava un punt feble a marea viva. Es van reunir tots els rius i canals mitjançant un canal col·lector (com per exemple el Leyhörner Sieltief a Greetsiel) que des d'aleshores vessa al mar per una gran resclosa antimarejada. Moltes antigues rescloses només subsisteixen en la toponímia o com a monument històric.

Resclosa de desguàs al Wilhelmsburger Dove Elbe.
Resclosa de desguàs entre el Georgswerder Schleusengraben i l'Elba a Wilhelmsburg que passa sota el dic principal.
Resclosa al Zester a Borstel (Jork)

Rescloses en la toponímiaModifica

El seu paper important a l'economia hidràulica a les regions més humides a la vora del mar del Nord, es reflecteix en els nombrosos topònims que contenen els mots neerlandesos Zijl o Spui o el mot baix alemany, Siel i frisó syl.[1]

Alemanya
Països Baixos



ReferènciesModifica

  1. van der Sijs, Nicoline. «Zijl (Waterlozing, sluis)» (en neerlandès). Etymologiebank, 2010. [Consulta: 29 novembre 2017].

Vegeu tambéModifica