Ricard Pinet i Saldaña

Ricard Pinet i Saldaña (Gràcia, Barcelona, 31 de desembre de 1930 – Barcelona, 30 d'agost de 2010)[1][2][3] fou un conegut comerciant gracienc i un membre actiu de diverses plataformes cíviques i esportives. És molt recordat per la seva implicació amb l'organització d'importants esdeveniments motociclistes durant prop de 50 anys,[4] havent esdevingut tota una institució en la disciplina del trial a Catalunya.

Infotaula de personaRicard Pinet
Isern at Salo de la Infancia i la Joventut MX prop Montjuic davant palau Montjuic f.jpg
Ricard Pinet (esquerra) i Josep Isern (dreta) amb ajudants i participants al Saló de la Infància i la Joventut als anys 80 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1930 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 2010 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Barcelona
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Conegut per• Director de proves de trial
• President de les festes de Sant Medir
Activitat
OcupacióJoier

Dins el món associatiu ha deixat també una forta empremta en entitats com ara la Federació de Colles de Sant Medir (que presidí durant 21 anys),[4] la Colla La Gardènia (que presidí durant més de 50 anys,[4] fins al dia de la seva mort) o l'associació l'Arca de Noè, en què hi representava la garsa.[5]

Resum biogràficModifica

Nascut al carrer Milà i Fontanals de la Vila de Gràcia, Pinet residí sempre en aquest popular barri barceloní, on regentà durant cinquanta anys una joieria al carrer Gran (cantonada amb Carolines). De ben jove s'implicà en el teixit veïnal: "Fa 69 anys que participo a Sant Medir dalt d'un cavall. He fet tota una vida a Gràcia",[4] declarava en una entrevista de 2009.

Aviat començà a interessar-se pel motociclisme, competint amb les seves Vespa o Sanglas en les clàssiques pujades de muntanya catalanes. El 1959 participà amb una Sanglas a les 24 hores de Montjuïc i el 1960 ho féu amb una Mòndial. Al llarg dels anys prengué part en curses de tota mena: motocròs, enduro, trial, velocitat, etc. Un dels seus records d'aquella època són les sis edicions del Rally de Gràcia, de cotxes i motos. "La primera edició es va fer l'any 1974 i l'última cap a 1995. Els participants sortien de l'antiga plaça Rius i Taulet i tenien un itinerari sorpresa que se'ls donava al moment. No es tallava el trànsit i la cursa acabava a diferents punts del Vallès".[4]

Amb els anys, Pinet es decantà pel vessant organitzatiu, esdevenint director de cursa federat i cronometrador internacional. Des d'aquesta faceta es mostrà sempre disposat a ajudar en l'organització de curses de tota mena arribant, durant decennis d'implicació, a representar-hi tots els papers de l'auca: director, conseller, membre de l'organització, cronometrador, locutor,[6] mestre de cerimònies o el que calgués.[7] Ricard Pinet apareix sovint en tota mena de reportatges de l'època daurada del motociclisme de muntanya a Catalunya, les dècades del 1970 i 1980, amb la bandera de quadres o ajudant els participants en tota mena de quefers. En aquella època, Pinet fou un dels principals col·laboradors de Josep Isern i, juntament amb ell, dirigia moltes de les curses i cursets de motociclisme infantil que organitzava el molletà. Expert en la disciplina del trial, Pinet també n'organitzà i en promogué molts. Al mateix temps, col·laborà com a opinador en revistes especialitzades (a Motociclismo durant els anys 80 i més tard a Trial Magazine).[8]

CurrículumModifica

CívicModifica

EsportiuModifica

 
Pinet assenyalant l'arribada d'un corredor en un curset infantil al circuit de Gallecs el 1974

Pinet ostenta el primer lloc en el rànquing de persones que han tingut responsabilitats en esdeveniments motociclistes. Entre moltes altres, ha desenvolupat aquestes funcions:

ReconeixementsModifica

  • Medalla al suport a l'esport de la Generalitat de Catalunya
  • Medalles al mèrit esportiu de les federacions catalana i espanyola de motociclisme
  • Medalla d'or de la federació espanyola de motociclisme (hi ha grans esportistes que no l'han aconseguida)
  • Medalla d'or de la Colla La Gardènia (2009)
  • El 2009 rebé un homenatge dels motoclubs de Catalunya, en un reconeixement que es traduí en una publicació de col·leccionista amb fotos històriques[12][13]

ReferènciesModifica

  1. «Ricard Pinet». 3dts.org, 30-08-2010. [Consulta: 10 desembre 2010].
  2. «Necrológicas. Ricardo Pinet Saldaña» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 31-08-2010. [Consulta: 10 desembre 2010].
  3. «Ricard Pinet Saldaña». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 juny 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «El veterà gracienc del motor» (PDF). independent.cat. L'Independent de Gràcia, 17-07-2009. [Consulta: 10 desembre 2010].
  5. «Ricard Pinet, dos bodas y un funeral. "Una vida de cine y un entierro de película"» (en castellà). arcadenoepuntcat.es, 14-09-2010. [Consulta: 10 desembre 2010].
  6. Pi, Ot. «Montesa, el somni». A: Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011, p. 28. ISBN 8415097204. 
  7. «Ricardo Pinet» (en castellà). lamaneta.org, 31-08-2010. [Consulta: 10 desembre 2010].
  8. «Ricardo Pinet nos ha dejado» (en castellà). todotrial.com, 31-08-2010. [Consulta: 10 desembre 2010].
  9. «Mor Ricard Pinet, que va ser president de Sant Medir durant 19 anys». latortuga.cat, 30-08-2010. [Consulta: 10 desembre 2010].
  10. «Adéu a Ricard Pinet». Bloc d'en Carles Bassaganya i Serra. blocs.mesvilaweb.cat, 04-09-2010. [Consulta: 10 desembre 2010].
  11. «Adéu a Ricard Pinet». 7cims.com. 7 Cims, 01-09-2010. [Consulta: 10 desembre 2010].
  12. «Ricard Pinet nos ha dejado» (en castellà). todotrial.mforos.com. [Consulta: 10 desembre 2010].
  13. «Homenaje a Ricard Pinet» (en castellà). motocat.cat. [Consulta: 10 desembre 2010].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricard Pinet i Saldaña