El Jhelum (en hindi: झेलम, Jhelam; en urdú: جہلم, Jhilum), a l'antiguitat anomenat Hidaspes (grec antic: Ὑδάσπης, llatí: Hydaspes) és el més occidental dels cinc rius que donen nom al Panjab (Índia). Neix al Caixmir, originat en el rierol Vernag, i a Khanabal s'ajunta a l'Adpat, Bring i Sandran; a partir d'aquí és navegable uns 165 km fins a Baramula, passant pel llac Wular. Els seus afluents principals són per la dreta el Liddar o Lambodri, el riu Sind i el Pohru; a l'esquerra el Vishav, el Rembiara, el Ramshi, el Dudganga (a Srinagar), el Suknag i el Ferozepura.

Plantilla:Infotaula indretRiu Jhelum
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Part demitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaJammu i Caixmir (Índia), Azad Kashmir, Khyber Pakhtunkhwa (Pakistan) i Panjab (Pakistan) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaHimachal Pradesh (Índia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióChenab Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 32′ 05″ N, 75° 14′ 59″ E / 33.5347°N,75.2497°E / 33.5347; 75.2497
31° 10′ N, 72° 09′ E / 31.17°N,72.15°E / 31.17; 72.15
Afluent
Conca hidrogràficaconca de l'Indus Modifica el valor a Wikidata
PresaKarot Hydropower Project (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Mida774 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica55.300 km² Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

Després de Baramula es forma una fèrtil vall. A la part alta es troben els llacs de Kosa Nag, Manasabal i Nil Nag. A Muzaffarabad s'hi uneix el Kishanganga per la dreta i més avall el Kunhar, també per la dreta. Més avall, ja marca el límit entre Caixmir i el districte d'Hazara. Passa pel Districte de Rawalpindi i a Dangalli, a uns 65 km a l'est, esdevé navegable. Entra al districte de Jhelum, creua la serra de la Sal i rep les aigües del Kahan, i arriba a la plana després de la ciutat de Jhelum, a uns 400 km de les seves fonts; el Bunha se li uneix a Darapur. Segueix el curs cap al sud-oest uns 160 km, separant el districte de Jhelum del districte de Gujrat i el districte de Shapur, al qual entra, i a continuació segueix cap al districte de Jhang i finalment s'uneix al Chenab a Trimmu, a 31° 11′ N, 72° 12′ E / 31.183°N,72.200°E / 31.183; 72.200, a uns 15 km al sud de Jhang-Maghiana després d'un curs total de més de 725 km. En aquest indret es troba el Canal Inferior del Jhelum, obert el 1901.

La regió entre el Jhelum i el Chenab és coneguda com a Chaj Doab i la part occidental cap a l'Indus porta el nom de Sind Sagar Doab. Les ciutats principals que creua són Srinagar, Jhelum|, Pind Dadan Khan, Miani, Bhera i Khushab.

Història

modifica

Antigament era un dels principals rius del Panjab al Pakistan. El seu nom en sànscrit fou Vitasta. Fou a la riba d'aquest riu on Alexandre el Gran va construir una flota amb fusta de les muntanyes d'Emodi (Himàlaia occidental) i on va lliurar una gran batalla, la Batalla del riu Hidaspes, contra el rei Poros, després de la qual va fundar, en commemoració, dues ciutats: Nicea (que podria ser l'actual Behut) i Bucèfala. Estrabó diu que Alexandre va veure cocodrils en aquest riu. Claudi Ptolemeu l'anomena Bidaspes, més semblant al seu nom nadiu.[1]

En àrab rebé el nom de Behut (o bé Bihat, Wihat o Bihatab). El seu nom caixmiri és Veth.

Mitologia

modifica

El riu era considerat com un déu pels antics grecs, com ho eren la major part de muntanyes, llacs i rius. El poeta Nonnos de Panòpolis[2] diu que Hidaspes era un déu descendent dels titans, fill del déu del mar Taumant i d'Electra, una de les Plèiades. Era germà d'Iris, la deessa de l'arc de Sant Martí, i germà de les Harpies, les 'raptores'. Com que el riu es troba en un país que els antics grecs coneixien amb dificultat, no està clar si van donar el nom del riu al déu o si el déu Hidaspes va rebre el nom del riu.

Referències

modifica
  1. Smith, Vincent A. The early history of India (en anglès). Atlantic Publishers & Dist, 1999, p. 79-80. ISBN 8171566189. 
  2. Nonnos de Panòpolis, Dionisíaques, XXVI 350.

Bibliografia

modifica