Robí
El robí o carboncle és una gemma mineral de la varietat del corindó.[1] El nom prové del llatí rubeus, i significa roig, ja que té un color vermell intens.[2] És un mineral heterogeni, de duresa 9 en l'escala de Mohs, compost per òxid d'alumini i crom. Gràcies a la seva finesa, pot ser encastada en diverses parts del mecanisme d'alguns rellotges.
 Robí | |
|---|---|
| Varietat de: corindó | |
 Cristall de robí sense polir | |
| Fórmula química | Al₂ O₃ |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema trigonal  |
| Color | vermell |
| Duresa | 9 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 4,045 |
Obtenció modifica
S'obté de les mines bauxítiques pel mètode de lixiviació i flotació. També es pot trobar als rius de poca profunditat de zona mesolítica. Actualment, la majoria de robins se sintetitzen artificialment.
Jaciments modifica
Hi ha jaciments de robí a Myanmar, Sri Lanka, Índia, Madagascar, Tailàndia, Colòmbia, República Popular de la Xina i Rússia, i en menor mesura a Sud-àfrica, Austràlia, Groenlàndia i Estats Units. Els de la península de Malacca són molt valuosos, alguns n'aconsegueixen el mateix valor que els diamants de la mateixa mida.
El robí sintètic modifica
Es va produir per primera vegada el 1923 barrejant alum i pigments de crom. Aquest mètode permet la producció de pedres molt similars a les naturals químicament i física. Tot i així, aquest tipus de robí és més utilitzat en rellotgeria que en joieria. La llei estableix que aquests cristalls han de ser marcats per evitar-ne la confusió amb els naturals.
Propietats modifica
El robí és una gemma i un mineral tan valorat perquè té unes propietats força característiques.
Propietats físiques modifica
El robí és dur (duresa en mohs: 9) i el seu color roig varia segons la concentració del crom hexavalent a la mena. També varia el seu punt de fusió, que ronda els 2.000 K. La seva densitat és de 3 a 4,2 g/cm³ segons la cristal·lització. La seva configuració cristal·línica és tetragonal, hexagonal i cúbica.
Propietats químiques modifica
És resistent a la corrosió, ja que és estable cinèticament i també tèrmicament. No es pot dissoldre amb àcids halògens, però sí amb àcid sulfúric per formar amb el crom àcid cròmic, i amb l'òxid d'alumini un sulfat àcid d'alumini. També l'ataca l'àcid perclòric, el fluorhídric i l'hexafluorosilícic.
Utilització modifica
L'ús del robí queda restringit a la joieria, rellotgeria (les petites peces de rellotge reben el mateix nom que el mineral) i aplicacions de làser per tal de crear els làsers d'heli-robí i els de robí pur. El seu valor depèn del color, mida, densitat i puresa.
El robí en la cultura modifica
El robí és una de les joies més preuades i com a tal apareix com a símbol de bellesa i riquesa en diverses arts, així com a metàfora usual dels llavis. A la Xina, s'enterraven robins als fonaments d'alguns edificis de nobles per garantir la prosperitat del seu llinatge.[3]
Les sabates que permeten a Dorothy viatjar entre mons a El màgic d'Oz estan fetes de robins.
La joia ha donat nom al color homònim i a una espècie d'ocell, el colibrí gorja-robí. Alguns dels robins singulars més cèlebres són el robí Liberty Bell i el robí Sunrise, els quals en destaquen per la mida.
Referències modifica
- ↑ «Robí». WordPress. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 10 novembre 2008].
- ↑ «La pedra del mes». Universitat de Barcelona. Arxivat de l'original el 2008-11-09. [Consulta: 11 novembre 2008].
- ↑ Smith, Henry G. (1896). "Chapter 2, Sapphires, Rubies». Gems and Precious Stones. Charles Potter Government Printer, Australia.
