Robert Resha
Robert Resha (1920 - 1974) va ser un periodista i dissident polític anti-apartheid sud-africà. Va formar part del Congrés Nacional Africà, primer com a membre de la Lliga Juvenil, i després com a membre del Comitè Executiu Nacional.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 març 1920  Bolotwa (Sud-àfrica) (en)  |
| Mort | 7 desembre 1973 (53 anys) Londres |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
Biografia
modificaMiner i periodista
modificaRobert Resha va néixer a Bolotwe el 1920. Durant vuit anys va estudiar a l'escola, però porsteriorment va marxar a treballar de miner.[1]
Després de guanyar-se fama de problemàtic, va començar a treballar com a periodista freelance, escrivint articles per a diferents diaris. El 1940 va marxar a viure a Johannesburg.[1][2]
Congrés Nacional Africà
modificaResha es va unir al Congrés Nacional Africà el 1939, convertint-se en un actiu membre de la Lliga Juvenil. Va ser empresonat el 1952 per participar en la Campanya de Desafiament, juntament amb la seva muller, Maggie Resha.[2][3] Per aquesta contribució, va ser acceptat al Comitè Executiu Nacional de l'ANC el desembre del 1952, actuant com a President en Funcions entre 1954 i 1955 en substitució de l'antic President Joe Matthews.[1] El periodista sud-africà es va veure involucrat en moltes de les protestes i manifestacions realitzades per l'ANC.[1][2]
Robert Resha també va ser un dels acusats el 1956 en el conegut com a Judici per Traïció, juntament amb altres membres rellevants del moviment anti-apartheid com Nelson Mandela, Joe Slovo o Walter Sisulu. De fet, el seu cas va ser un dels més seriosos, ja que en un discurs seu davant de l'Executiva Nacional del Congrés Nacional Africà havia cridat a l'assassinat de blancs. El març del 1961 va ser absolt de tots els càrrecs. Durant el judici va posar en marxa un boicot, el 1959.[1] Per aquest motiu va ser banejat de la vida pública, a més a més de quedar els seus moviments restringits a Johannesburg.[2]
Després del Judici per Traïció Resha va abandonar Sud-àfrica per convertir-se en ambaixador de l'ANC, traslladant-se a viure a Alger. En aquest càrrec, va parlar diverses vegades davant de les Nacions Unides en representació de l'ANC.