Roberto Peccei
Roberto Daniele Peccei (italià: [petˈtʃɛi]; 6 de gener de 1942 - 1 de juny de 2020) fou un físic teòric que va treballar en les àrees de la interacció electrofeble i la interfície entre física de partícules i cosmologia. Fou vicerector de recerca a la Universitat de Los Angeles de Califòrnia (2000-2010).[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 gener 1942  Torí (Itàlia) |
| Mort | 1r juny 2020 (78 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Nova York Institut de Tecnologia de Massachusetts |
| Director de tesi | Kenneth A. Johnson |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Lloc de treball | Saint Louis Los Angeles |
| Ocupació | físic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Los Angeles Universitat de Stanford Institut Max Planck de Física DESY Universitat de Washington |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Marcela Carena, Boris Kastening (en)  , Graciela Gelmini (en) i Dieter Zeppenfeld (en) |
| Família | |
| Pare | Aurelio Peccei |
Premis | |
Fill d'Aurelio Peccei, fundador del Club de Roma, Roberto Peccei va néixer el 1942 a Itàlia, va completar els estudis secundaris a Argentina, i va arribar als Estats Units el 1958 per cursar estudis universitaris en físiques. Es va llicenciar a l'MIT el 1962, va obtenir el màster a la Universitat de Nova York (NYU) el 1964 i el doctorat a l'MIT el 1969.[2]
Carrera modifica
Després d'un breu període postdoctoral a la Universitat de Washington, va ser membre de la facultat de Stanford Universitat el 1971, on (juntament amb Helen Quinn) va proposar la teoria Peccei–Quinn, per a resoldre el problema CP fort.[3][4] El 1978, va tornar a Europa com a membre de personal del Max Planck Institut a Múnic, Alemanya. Va arribar al laboratori Deutsches Elektron Synchroton (DESY) a Hamburg, Alemanya, com a cap del Grup Teòric el 1984. Va retornar als Estats Units el 1989, com a professor del Departament de Físiques d'UCLA. on va ser cap del departament, una posició que va mantenir fins a esdevenir degà de la Divisió de Ciències Físiques del College of Letters and Sciences el 1993.
Peccei és actualment al comitè editorial de Nuclear Physics B Suplement, i de Journal of Physics G. És membre del Club de Roma, trustee de l'Acadèmia Mundial d'Art i Ciència, President de la Fondazione Aurelio Peccei, i Fellow de la Societat Americana de Física i de l'Institut de Físiques del Regne Unit. És membre de nombrosos comitès tant a Europa com als EUA (laboratori de Física Nuclear de Cornell Universitat, Laboratori de Física Nuclear del MIT, Consell de Recerca en la Universitat de Califòrnia).
Honors i Premis modifica
- Fellow de la Societat Americana de Física (APS)
- Premi J.J. Sakurai (APS) en Física Teòrica de Partícules [5]
Referències modifica
- ↑ American men & women of science: a ... - Google Books, 2008-02-14 [Consulta: 7 octubre 2011].
- ↑ Robert D. Peccei al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ Peccei, Roberto D.; Quinn, Helen R. «CP Conservation in the Presence of Pseudoparticles». Physical Review Letters, 38, 25, 1977, pàg. 1440. Bibcode: 1977PhRvL..38.1440P. DOI: 10.1103/PhysRevLett.38.1440.
- ↑ Peccei, Roberto D.; Quinn, Helen R. «Constraints imposed by CP conservation in the presence of pseudoparticles». Physical Review D, 16, 6, 1977, pàg. 1791. Bibcode: 1977PhRvD..16.1791P. DOI: 10.1103/PhysRevD.16.1791.
- ↑ http://www.aps.org/programs/honors/prizes/sakurai.cfm