Obre el menú principal

Rocafort

municipi del País Valencià
Per a altres significats, vegeu «Rocafort (desambiguació)».

Rocafort, també conegut com a Rocafort de Campolivar, és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Infotaula de geografia políticaRocafort
Escut de Rocafort
Escut de Rocafort
Ajuntament de Rocafort.JPG

Localització
Localització de Rocafort respecte del País Valencià.png
 39° 31′ 51″ N, 0° 24′ 37″ O / 39.530833333333°N,0.41027777777778°O / 39.530833333333; -0.41027777777778
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaHorta Nord
Població
Total 7.160 (2018)
• Densitat 3.113,04 hab/km²
Gentilici Rocafortà, rocafortana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 2,3 km²
Altitud 35 m
Limita amb
Partit judicial Montcada
Història i celebracions
Patrocini Sant Sebastià màrtir
Festa major finals d'agost
Organització política
• Alcalde Amparo Sampedro Alemany
Identificador descriptiu
Codi postal 46111
Codi de municipi INE 46216
Codi ARGOS de municipis 46216
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

Està situat al nord-oest de la capital valenciana. El seu terme presenta una forma estreta i allargada de nord-oest a sud-est. El nucli urbà divideix el terme en dues parts molt diferenciades tant en relleu com en la utilització del sòl. La part que segueix al nord-oest l'ocupa una sèrie de llomes suaus que no arriben a superar els 90 metres d'altitud, i on els cultius de secà (garroferes, oliveres i vinya) han estat substituïts per urbanitzacions per al descans i l'estiueig. Des del nucli urbà primitiu cap al sud-est, el sòl és completament pla i d'origen sedimentari i està ocupat per cultius de regadiu amb aigua procedent de la Séquia Reial de Montcada.

El seu terme municipal limita amb Godella i amb la ciutat de València. El clima és mediterrani,[1] encara que lleugerament més fresc que en la capital del Túria a causa de l'altitud dels seus pujols.[2]

HistòriaModifica

 
Plànol de Rocafort de 1883
 
Document del Morabatí (1415). El més antic document conegut on apareix el nom de Rocafort (lo loch de Rocafort)

No hi ha documents que certifiquen que Rocafort existira com a poble abans del segle XIV. Les proves indirectes indiquen que no existia a l'època musulmana ni a la romana (el poble no és anomenat al Llibre del Repartiment de l'antic Regne de València) ni baix noms àrabs ni llatins. No obstant això, encara que no hi ha proves de la seua existència en aquestes èpoques, sí que es van trobar vestigis del pas de l'home pel seu territori, fins i tot de l'època prehistòrica. Es van trobar restes humanes i objectes materials de l'eneolític a la Cova de Rocafort, actualment exposades al Museu de Prehistòria de València.

De l'època romana, actualment només resta un aqüeducte situat a la partida de l'Horteta, i de l'època musulmana només es van trobar les restes d'una finca presumiblement d'aquesta època, però que no va ser demostrat inequívocament.

Al segle XIV pertanyia a Francesca Gamella, i més tard a Mateu Llançol, els béns dels quals foren venuts pel rei a Pere Malet en 1341. Al segle XV, foren els seus senyors Raimon d'Almenar i els Mercader, que el vengueren el 1527 a Tomás Ribot. En 1610, Cristòfol Muñoz de Funes apareix com a senyor, i posteriorment el va succeir Joan Muñoz, per a integrar-se el 1799 al patrimoni dels barons de Santa Bàrbara.

Durant la Guerra Civil espanyola, entre novembre de 1936 i març de 1938, va viure al poble el poeta republicà Antonio Machado, allotjat en un xalet prop de la Séquia Reial de Montcada, que actualment és un restaurant.[3] Fruit d'aquesta estada, van ser els Sonetos escritos en una noche de bombardeo en Rocafort, a més de la memòria de les nombroses activitats culturals i veïnals en les quals el poeta es va comprometre.[4][5]

ToponímiaModifica

El nom del poble, que remet a la roca on està assentat el nucli principal de la localitat, té origen geogràfic. Per als parlants actuals pot provocar estranyesa que un nom femení -roca- estiga acompanyat per un adjectiu masculí –fort-. En realitat, a l'Edat Mitjana «fort» no era ni masculí ni femení: senzillament no tenia flexió de gènere, de la mateixa manera que passava amb «calent», com s'observa al nucli de Fontcalent, a Alacant.

EconomiaModifica

La seua economia descansa principalment en el sector dels serveis de la zona residencial. Antigament va ser important l'extracció de pedra i marbre, però les pedreres es troben extintes en l'actualitat. No obstant això, tenen el valor històric d'haver contribuït a la construcció de les Torres de Serrans i del Micalet de València, ja que d'elles es va extraure el material necessari per a la seua construcció.

Rocafort és un dels municipis més terciaris de l'Horta de València. En 2001, un 75% dels actius residents treballaven en el sector dels serveis, percentatge que era el més elevat de la comarca, fins i tot per damunt de la mateixa ciutat de València i de Godella. D'altra banda, sols un 1% dels actius treballen en l'agricultura, segons dades de 2001. 64 hectàrees estaven conreades, totes elles de regadiu, destacant com a cultius principals els cítrics (59 ha), les hortalisses (3 ha) i la creïlla (2 ha).[6] El sector secundari ocupava en 2001 un 23% dels actius i bona prova de la seua escassa presència és que el Pla General d'Ordenació Urbana aprovat el 3 de maig de 1990 no declarava cap hectàrea com a zona industrial.[6] Tot i això, la indústria compta amb diverses fàbriques de pell, un taller de marbre i diversos de derivats de la fusta, així com alguns vestigis de caràcter artesanal de les seues antigues fàbriques de seda i brodats.

DemografiaModifica

En 1510, Rocafort juntament amb la veïna Godella sumaven en total 33 veïns entre els dos (uns 150 habitants). En 1572 Rocafort havia de tenir 9 veïns (uns 40 hab.), que ja havien crescut fins als 16 (uns 72 hab.) un segle després, en 1646.[6] En 1713 la població havia augmentat poc (18 veïns) i en 1787, ja habitaven 322 persones, que van augmentar fins a les 504 de 1877. La població va augmentar lleugerament fins a 1940, quan el poble sobrepassava els 1.260 habitants. En 1970 ja n'eren 2.200 i en 1981, 3.087.[6] Segons dades de 2017 (INE), compta amb una població censada de 7.004 habitants.[7]

Evolució demogràfica
1838 1845 1865 1887 1892 1897 1900 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
362 338 441 490 507 493 509 3.703 4.242 4.619 4.799 4.629 5.117 5.464 6.049 6.144 6.259

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 5 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 2 de Ciutadans, 1 de Unides Podem - Esquerra Unida i 1 de Vox.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Rocafort

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Víctor Jímenez Bueso 1.204 31,43% 5 ( +1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Agustín Aliaga Pozo 903 23,57% 4 ( +0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Guillermo José Gimeno 550 14,36% 2 ( +0)
Unides Podem - Esquerra Unida   Miguel de la Cruz Parra 439 11,46% 1 ( +0)
Vox   Sergio Herrero Rosario 352 9,19% 1 ( +1)
Compromís Municipal   Eduard Comeig Ramírez 216 5,64% 0 ( -1)
Altres candidatures   130 3,39% 0 (  -1)
Vots en blanc   37 0,97%
Total vots vàlids i regidors 3.831 100 % 13
Vots nuls 14 0,36%**
Participació (vots vàlids més nuls) 3.845 72,11%**
Abstenció 1.487* 27,89%**
Total cens electoral 5.332* 100 %**
Alcalde: Guillermo José Gimeno (Ciutadans - Partit de la Ciutadania) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: http://www.municipals.cat/municipals2019/municipi/46216/rocafort
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

 
Casa Bou, seu de l'Ajuntament de Rocafort des de 2002.

Des de 2019 l'alcalde de Rocafort és Guillermo José Gimeno de Ciutadans.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Enrique Gonzalvo Soler Grupo Independiente 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicent Lozano Gandia AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Floreal Silvestre Alcañiz PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Floreal Silvestre Alcañiz
Francesc Soler i Marco
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
15/06/1991
n/d
--
??
1995 - 1999 Sebastián José Bosch Ponce PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Sebastián José Bosch Ponce PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Sebastián José Bosch Ponce PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Sebastián José Bosch Ponce PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Amparo Sampedro Alemany PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 Amparo Sampedro Alemany PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Guillermo José Gimeno
Agustín Aliaga Pozo
Ciutadans
PP
15/06/2019
n/d
Pacte de govern: PP + Ciutadans + Vox
Fonts: Generalitat Valenciana[8]
 
Mosaic conservat al Centre de Dia de Rocafort.

MonumentsModifica

  • Església de Sant Sebastià Màrtir. Data de 1434 i va pertànyer durant molts anys als picapedrers de la Fàbrica de Murs i Valls, passant després a les mans dels frares agustins de València. El seu estil és neoclàssic.
  • Convent agustí. Destaquen el claustre i una galeria superior també de 12 arcs sostinguts per pilastres.
  • Palau del baró de Terrateig. Edifici de 1768, es trobava al sud del centre urbà, en el carrer en què naix la carretera de Godella.[6] Fou enderrocat en 1994 per a construir en el seu solar l'actual Casa de la Cultura, i només es conservà el jardí posterior.[9]

Festes i celebracionsModifica

  • Festes patronals. Celebra les seues festes a la fi d'agost en honor a Sant Agustí, Santa Bàrbara, La nostra Sra. del Rosari, Crist de la Providència i Verge d'Agost.

Fills i veïns il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. [1]
  2. «Rocafort». A: Juan Piqueras (director). Geografia de les comarques valencianes. vol. III. València: Foro Ediciones, S. L., 1995, p. 296 - 298. ISBN 84-8186-021-2. 
  3. El refugio de Machado. Diari El País, 23 d'agost de 2002.
  4. Rocafort revive a Antonio Machado. Diari Levante, 26 de febrer de 2009.
  5. Rocafort recuerda a Machado. Xarop, 18 de febrer de 2009.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Rocafort». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana (en castellà). Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  7. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Rocafort. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. «Fitxes de recursos culturals i artístics: Rocafort: Casa de la Cultura». L'Horta Nord contemporània. [Consulta: 6 febrer 2011].
  10. «Perfil a BDFutbol». BDFutbol. [Consulta: 1r abril 2015].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica