Rodolfo Fogwill

Rodolfo Enrique Fogwill (Quilmes, Buenos Aires, 15 de juliol de 1941 – Buenos Aires, 21 d'agost de 2010) va ser un escriptor i sociòleg argentí que va aconseguir renom, primer, com a directiu d'empreses de publicitat i de màrqueting i, després, com a escriptor.

Rodolfo Fogwill

Biografia
Naixement	15 juliol 1941 Quilmes (Argentina)
Mort	21 agost 2010 (69 anys) Buenos Aires (Argentina)
Formació	Universitat de Buenos Aires
Activitat
Ocupació	sociòleg, escriptor, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Buenos Aires
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de la República Argentina
Família
Fills	Vera Fogwill
Premis
Beca Guggenheim

Biografia

Rodolfo Fogwill va obtenir la llicenciatura en sociologia a la Universitat de Buenos Aires on va exercir com a professor titular. Va escriure poemes, contes, novel·les, assajos sobre temes relacionats amb la comunicació, literatura i política. Va conformar l'equip de docents de la Facultad Libre de Rosario.

Va exercir també com a empresari de la publicitat i el màrqueting, on va aconseguir cert renom.

Va publicar el seu primer llibre, un poemari, el 1979 i tot seguit, a l'any següent, un altre i el seu primer volum de contes. Al mateix any 1980 el seu relat Muchacha punk va obtenir un important premi patrocinat per l'empresa Coca-cola, que li va permetre dedicar-se a escriure.

El 1983 va aparèixer la seva primera novel·la: Els Pichiciegos, ambientada en la guerra de les Malvines. Aquesta obra ha estat adaptada al teatre i el 2012 va inspirar dues posades en escena, una dirigida per Mariana Mazover, i l'altra, per Diego Quiroz.

Alguns dels seus textos integren diverses antologies publicades als Estats Units, Cuba, Mèxic i Espanya. El 2003 va guanyar la beca Guggenheim i a l'any següent el Premi Nacional de Literatura pel seu llibre Vivir afuera. El 2004 va obtenir el Premi Konex - Diploma al Mèrit en la disciplina "Novel·la: Quinquenni 1999-2003".

El 21 d'agost de 2010, Fogwill va morir com a causa d'una malaltia pulmonar.

Fogwill va deixar nombrosos arxius desordenats en el seu departament del barri de Palerm, i la seva filla Vera, cineasta, li va encomanar el 2011 a la historiadora Verónica Rossi que els classifiqués. Entre aquests papers hi havia una carpeta amb un diari on apuntava imatges mentals, des dels 13 anys fins a poc abans de morir, i que va sortir a Mondadori amb el títol de La gran ventana de los sueños. Dues novel·les inèdites es van publicar després de la mort de Fogwill: La introducción i Nuestro modo de vida, que data de 1980.

Obra

Novel·les

• Los Pichiciegos. 1a. De la Flor, 1983. ISBN 978-950-515-005-2. 
• La buena nueva. 1a. Planeta, 1990. ISBN 978-950-9216-99-0. 
• Una pálida historia de amor. Planeta, 1991. ISBN 978-950-742-147-1. 
• Vivir Afuera. 1a. Sudamericana, 1998. ISBN 978-950-07-1485-3. 
• Cantos de marineros en La Pampa. 1a. Random House - Mondadori, 1998. ISBN 9788439701941. 
• La experiencia sensible. 1a. Random House - Mondadori, 2001. ISBN 9788439707400. 
• En otro orden de cosas. 1a. Interzona Editora, 2008. ISBN 978-987-1180-51-6. 
• Urbana. 1ª. Random House - Mondadori, 2003. ISBN 9788439709633.  (Vegeu ressenya d'Ignacio Echevarría)
• Runa. 1a. Interzona Editora, 2003. ISBN 978-987-1180-81-3. 
• Un guión para Artkino. 1a. Periférica, 2009. ISBN 9788493692667. 
• Nuestro modo de vida. 1a. Penguin Random House Grupo Editorial Argentina, 2014. ISBN 9789870435174.  (Pòstuma)
• La introducción. 1a. Alfaguara, 2016. ISBN 9788420420707.  (Pòstuma)

Contes

• Mis muertos punk 1980)
• Música japonesa (1982)
• Ejércitos imaginarios (1983)
• Pájaros de la cabeza (1985)
• Muchacha punk (1992)
• Restos diurnos (1993)
• Cuentos completos (2009)

Poesia

• El efecto de realidad (1979)
• Las horas de citas (1980)
• Partes del todo (1990)
• Lo dado (2001)
• Canción de paz (2003)
• Últimos movimientos (2004)
• Poesía completa (2016)

Enllaços externs

• Entrevista a Rodolfo Fogwill El País, de Madrid.