Roger Auque

Roger Auque és un periodista, espia i diplomàtic francès, nascut l'11 de de a Roubaix i mort el de de Va ser detingut com a ostatge al Líban durant prop d'un any lel 1987. Va ser ambaixador de França a Eritrea del 23 de desembre de 2009 al 22 d'agost de 2012.

Infotaula de personaRoger Auque
Biografia
Naixement11 gener 1956 Modifica el valor a Wikidata
Roubaix (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Nemours (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de cervell Modifica el valor a Wikidata)
Ambassador of France to Eritrea (en) Tradueix
2009 – 2012
← Pierre CoulontStéphane Gruenberg → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióespia, periodista, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorParis Match
Direcció General de la Seguretat Exterior
Mossad
Agència Central d'Intel·ligència Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMarion Maréchal Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Fill d'un assegurador de Roubaix gaullista d'esquerra i antic d'Indoxina i d'una mare comunista, s'inscriu a París en facultat d'anglès i de llengües orientals, per aprendre l'àrab. Va al Líban on s'apropa dels cristians i dels falangistes[1] : « M'he trobat a combatre del costat cristià, amb una miríada de joves de la meva edat, va dir, dels Libanesos però també dels americans i dels francesos un poc feixista que combatien els musulmans progressistes ».[2]

Corresponent de guerra al Líban, és segrestat « en plena llum sortint del seu immoble sota els ulls del seu confrare Paul Marchandîs » pel Hezbollah en gener 1987.[3] La Resistència libanesa veu en ell un agent de la DGSE, el que ha denegat a l'època però serà admès per l'interessat en un llibre pòstum. Queda otage durant prop d'un any.[4] És alliberat el 27 de novembre de 1987, al mateix temps que Jean-Louis Normandin, pres en l'Afer dels ostatges del Líban, a la continuació de la negociació del ministre Charles Pasqua i al lloc de Jean-Charles Marchiani.[5]

Periodista, gran reporter a RTL, La Croix, i a Paris Match, seguidament al Figaro Magazine, Sipa Press, Gamma Photo, Ràdio-Canadà, de 1982 a 2002, és correspondent permanent a Bagdad, i després a Beirut de 2003 a 2007 i cobreix l'assassinat de Pierre Amine Gemayel,[6] per TF1-LCI, Ràdio-Canadà, TSR, RTBF.[7]

Raphaëlle Bacqué declara al seu propòsit : « La premsa es malfia de vegades d'aquest reporter que, el 1992, va ser denunciat pel Canard enchaîné per haver plagiat passatges sencers del reportatge d'un dels seus confrares. Però va guardar el gust de l'aventura, del París-Dakar, de la guerra a Iraq, per la qual va obtenir el darrer passatge en avió per Bagdad, del qual farà aprofitar alguns confrares. No és segur que la política li aporti les mateixes satisfaccions.[8] »

El 2008, fou elegit conseller municipal del IX districte de París a la llista UMP.

El 2008-2009, esdevé redactor en cap a la cadena TV franco-marroquina Medi 1 Sat a Tànger.

El desembre 2009, és anomenat ambaixador de França a Asmara en Eritrea pel president Nicolas Sarkozy.[9] Acusat per la revista Bakchich d'haver « deixat un deute de 65 000 euros als impostos l'any del seu nomenament », porta queixa contra la revista per difamació.[10]

El 2012, és obligat d'abandonar la seva plaça i és repatriat a França després que se li diagnostiqui un tumor al cervell,.[11][12] El 2013, compara Eritrea a la Corea del Nord o a la Birmània[13] sostingut pel Qatar i la Xina.[14]

Mor el 8 de 8 de 8, de les conseqüències del seu càncer, a 58 anys, després d'haver estat acompanyat, ajudat, i albergat a casa de la mare de la seva filla, Carla Auque, en la seva família, a Mareil-sur-Mauldre a les Yvelines, el que era el seu desig, per estar a prop de la seva filla Carla en els seus darrers moments [ref. necessari].[15][16]

En les seves "Mémoires posthumes" encetades alguns mesos abans la seva mort, Au service secret de la République (Al servei secret de la República) (ed. Fayard), declara sobretot : « He estat remunerat pels serveis secrets israelians per a efectuar operacions a Síria, sota cobert de reportatge ». Ha igualment ofert els seus serveis a la DGSE francesa, abans d'esdevenir un objecte d'interès per la CIA.[17]

Vida privadaModifica

És el pare de Vladimir Auque, nascut de Rosaria Spika, i de Carla Auque, nada de Natasha Chauvage.

El 2013, la revista L'Express revela que és el pare biològic de la diputada Marion Maréchal-Le Pen, que ha tingut amb Yann Le Pen, una de les filles de Jean-Marie Le Pen. Marion ha estat reconeguda després del seu naixement pel cònjuge de Yann Le Pen, Samuel Maréchal.[18][19] Auque ha confirmat ell mateix la informació en les seves memòries pòstumes Al servei secret de la República.[20]

DistincionsModifica

Notes i referènciesModifica

  1. Roger Auque : un ancien journaliste dans le tourbillon de la famille Le Pen, L'Internaute.
  2. Roger Auque, baroudeur playboy et candidat, Le Monde.
  3. Le Liban entre la guerre et l'oubli, Paul Blanc.
  4. Journal télévisé d'Antenne 2, INA.
  5. Du Liban au Niger, ces otages français libérés, Le Figaro, 30 octobre 2013.
  6. Gemayel : les explications du correspondant de LCI[Enllaç no actiu], TF1
  7. Beyrouth correspondance Roger Auque Arxivat 2013-11-08 at Archive.is, TF1.
  8. Journaliste peu diplomate, Auque nommé ambassadeur en Érythrée, Rue89.
  9. Liste chronologique des ambassadeurs de France Arxivat 2015-12-08 a Wayback Machine., Ambafrance-er.
  10. Les ardoises de l'ambassadeur sarkozyste Arxivat 2013-11-08 at Archive.is, Bakchich, 22 novembre 2011.
  11. « Les confidences posthumes de l'ex-otage au Liban Roger Auque », Le Figaro, 6 février 2015.
  12. "Ex-ambassadeur", brève d'Éric Mandonnet, L'Express, page 27, 19 juin 2013.
  13. Interview Roger Auque, RFI.
  14. Érythrée, Afeworki, Interview Roger Auque, Slate.
  15. AFP. «L'ancien otage au Liban Roger Auque est mort», 08-09-2014.
  16. Le Figaro : L'ancien otage Roger Auque est mort
  17. «Les confidences posthumes de l'ex-otage au Liban Roger Auque», 06-02-2015.
  18. L'identité du véritable père de Marion Maréchal-Le Pen, Le Parisien, 7 novembre 2013.
  19. Marion Le Pen : à la découverte du père.
  20. Roger Auque : « Je suis bien le père biologique de Marion Maréchal-Le Pen », Linternaute.com, 5 février 2015.
  21. Décret du 13 juillet 2004 portant promotion et nomination, Legifrance.gouv.fr.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Un otage à Beyrouthde Roger Auque i Patrick Forestal, ed. Filipacchi
  • Journal de Bagdad de Roger Auque, ed. Anne Carrière, 2005.
  • Au service secret de la République de Roger Auque i Jean-Michel Verne, ed. Fayard, 2015

FilmografiaModifica

  • Hors la vie de Maroun Bagdadi. Inspirat de Un otage à Beyrouth, Premi especial del Jurat al festival de Canes l'any 1991.