Rolf Tarrach i Siegel

Rolf Tarrach i Siegel (València, 1948) és un catedràtic de física teòrica, que fou president del Consell Superior d'Investigacions Científiques espanyol (2000-2003), rector de la Universitat de Luxemburg (2005-2014) i president de l’Associació Europea d’Universitats (2015-2019).

Infotaula de personaRolf Tarrach i Siegel
Nom original(es) Rolf Tarrach Siegel Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1948 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
President Consell Superior d'Investigacions Científiques
2000 – 2003
← César Nombela CanoEmilio Lora-Tamayo → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria quàntica de camps, mecànica quàntica i ordinador quàntic Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic teòric i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València
Universitat de Barcelona
Universitat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
PartitVolt Europa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralGuifré Vidal Bonafont Modifica el valor a Wikidata
Premis

El 1970 es llicencià en física a la Universitat de València. Doctor en física teòrica per la Universitat de Barcelona, Tarrach va ser catedràtic de física teòrica a les Universitats de València i Barcelona, on ha exercit nombrosos càrrecs acadèmics com vicerector de la UB (1990-1994) i degà de la Facultat de Física (1996-1998). Ha estat també assessor en matèria científica de la Generalitat de Catalunya i del Congrés dels Diputats, i ha fet diverses estades al CERN. Està especialitzat en teoria quàntica de camps, teoria de partícules elementals, mecànica quàntica i teoria quàntica de la informació.

Va ser President del CSIC entre 2000 i 2003, quan va dimitir per discrepàncies amb la política duta a terme pel Ministeri de Ciència i Tecnologia d'Espanya.[1] Des de 2005 fins al 2014 va ser rector de la Universitat de Luxemburg.

En possessió de la Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi i de l'Encomana de l'Orde d'Isabel la Catòlica, ha estat guardonat amb nombrosos premis nacionals i internacionals, i és doctor «Honoris causa» per la Universitat de Sant Petersburg. Des de 1993 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i des de 2004 de l'Institut d'Estudis Catalans.

El 1980 va rebre el Premi Eduard Fontserè de l'IEC. El 1996 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya per les contribucions a la teoria quàntica de camps i en particular a la teoria de les interaccions fortes de les partícules elementals, i també per l'activitat formativa, divulgativa i organitzativa associades a aquestes investigacions.

ObresModifica

  • P. Pascual i R. Tarrach, QCD: renormalization for the practitioner, Berlín, Springer, 1984,

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
César Nombela Cano
 
President del CSIC

9 de novembre de 2000 - 22 de febrer de 2003
Succeït per:
Emilio Lora-Tamayo D'Ocon