Rosita Segovia

Rosa Balcells Font (Barcelona, 2 de febrer 1922 - 24 de setembre 2003), de nom artístic Rosita Segovia, va ser ballarina de dansa clàssica i dansa espanyola, coreògrafa i professora de dansa espanyola.

Infotaula de personaRosita Segovia
Biografia
NaixementCandelaria Rosa Balcells Font
2 febrer 1922 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 setembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCoreògrafa i ballarina Modifica el valor a Wikidata
ArtBallarina dansa clàssica, coreógrafa i professora
Obra
Obres destacables
Premis
Premi coreografia de L'Habana (1950)
Estrellas Puerto Rico (1974)
Oscar latino coreografía Bolero de Ravel (1976)
Oscar a la mejor artista (1977)
Premi Orange Boule de Miami (1978)[1]

Lloc webRosita Segovia a Internet Movie Database (anglès)
IMDB: nm0782091 Modifica els identificadors a Wikidata

Va ballar amb el Ballet d'Alicia Alonso, va ser primera ballarina al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1936-37[2] i durant gairebé vint anys la ballarina estrella de la companyia d'Antonio, el bailaor.

És considerada una de les figures catalanes més rellevants de la dansa espanyola.[3] Nascuda al barri gòtic de Barcelona i casada quatre vegades,[2] va obrir dues escoles amb el seu nom especialitzades en aquesta disciplina, una als Estats Units i una altra de molt coneguda a Barcelona, que han format nombrosos ballarins de renom. També va actuar a diverses pel·lícules de cinema.

FormacióModifica

Rosita Segovia va estudiar dansa clàssica amb Pauleta Pàmies i Joan Magrinyà, al Liceu de Barcelona, i es va formar en dansa espanyola amb El Cartagenero i el mestre Bautista.[3] Pauleta Pàmies la va presentar com l'Ocellet.[4]

Carrera professionalModifica

BallarinaModifica

Va esdevenir ballarina professional al Gran Teatre del Liceu de molt joveneta, als dotze anys, i ja als quinze n'era la primera ballarina, fent de parella artística de Joan Magrinyà. Més tard, encara als anys trenta, va viatjar a Cuba convidada per Pro-Arte Musical per a treballar amb els coreògrafs Fernando i Alberto Alonso a la companyia de dansa nacional del país, el prestigiós Ballet d'Alicia Alonso, amb el qual va ballar a Cuba, Mèxic i Estats Units.[4]

L'any 1949 va tornar a Barcelona ballant amb Nina Verchinina i Olga Morosota. El 1950 va tornar a ser primera ballarina al Liceu.[5] L'any 1953, Antonio Ruiz Soler, Antonio, va formar una companyia de dansa pròpia per a la qual va escollir Rosita Segovia com a ballarina estrella, amb qui va fer la volta al món diverses vegades. Un dels ballets més cèlebres que va protagonitzar va ser El sombrero de tres picos a la Scala de Milà, amb música de Manuel de Falla, coreografia de Léonide Massine i decorat pintat per Picasso. A l'Exposició Universal de Brussel·les de 1954 va ballar La vida breve, cantada per Victòria dels Àngels. També va destacar a El amor brujo, Puerta de Tierra, Pas a quatre (coreografiada per Antonio amb música de Sorozábal) i Fantasía galaica. En 1969, amb quaranta-set anys, es va retirar dels escenaris com a ballarina.[4]

Professora i directora d'escoles de dansaModifica

 
Escola de dansa Rosita Segovia, al 1978

En 1970 va obrir la seva escola de dansa clàssica i espanyola a l'avinguda Josep Tarradellas de Barcelona, l'Estudi de Rosita Segovia, que continua en funcionament avui dia tot i que amb un altre nom: flamenkita. Tres anys més tard, en 1973, va obrir-ne una sucursal a Miami, amb els alumnes de la qual va formar després la companyia de dansa espanyola Ballet Español Rosita Segovia.[6]

EstilModifica

La seva mare era una artista de revista del Paral·lel i el seu pare era compositor. L'estil de Segovia era rigorós, ben presentat, disciplinat i amb una tècnica excel·lent; però ja des del seu naixement havia conegut que calia donar ànima i vida als espectacles. Les seves interpretacions van ser sempre molt expressives, sent molt important per a ella afegir una component de bona actriu quan ballava.

Era considerada una dona de gran bellesa, refinada i elegant. Com a artista, la seva paleta expressiva era molt rica, tant podia ser subtil i refinada a la dansa clàssica, o l'escola bolera, com interpretar el pal flamenc d'arrel més popular.

FilmografiaModifica

  • 1945: Marina
  • 1954: Carrusel napolitano, de Michael Powell
  • 1956: Todo es posible en Granada, de Sáenz de Heredia
  • 1959: Luna de miel, de Michael Powell, amb Antonio Ruiz, Liudmila Tcherina i Leónidas Massine.

ReferènciesModifica

  1. «Balcells Font, Rosa» (en castellà). MCNBiografias.com. Micronet, SA. [Consulta: 6 desembre 2013].
  2. 2,0 2,1 Martí, Ramón. Rosita Segovia -Biografia novel·lada (en castellà). Editorial Badaya, 2006. ISBN 84-611-0780-2. 
  3. 3,0 3,1 Dansa espanyola Generalitat de Catalunya (català)
  4. 4,0 4,1 4,2 Salas, Roger «Rosita Segovia, ballarina i coreògrafa» (en castellà). El País, 25-09-2003 [Consulta: 6 desembre 2013].
  5. «Rosita Segovia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 desembre 2013].
  6. Hubbard, Diane «Dansa Espanyola. Més que flamenc» (en anglès). Orlando Sentinel [Orlando], 10-01-1993 [Consulta: 6 desembre 2013].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica