Ruscino

antiga ciutat celtibèrica i romana

Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat ibèrica i després romana dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà, al marge d'un riu del mateix nom, actualment el Tet.[1] Va ser arruïnada el 409 pels vàndals.[2]

Plantilla:Infotaula indretRuscino
Imatge
(2016)
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaPerpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 42′ 30″ N, 2° 56′ 44″ E / 42.708464°N,2.945558°E / 42.708464; 2.945558
Característiques
Monument històric inventariat
Data16 febrer 1954
IdentificadorPA00104086
{{#if:|

--> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> -->

--> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> -->

--> --> -->

--> --> --> -->

-->
Ruscino, ciutat dels volques tectòsages situada a la Gàl·lia Narbonense

Les seves restes es van descobrir al segle xvii. Les excavacions, actualment visitables, van comencar segle xix i continuen fins avui.[2] Estan situades[3] just al costat de migdia del poble de Castell Rosselló i a prop del també jaciment de la comanda templera de Bajoles.

Quan Hanníbal va entrar a la Gàl·lia, va arribar a Iliberri (Elna) i d'allí a Ruscino, a la vora del riu del mateix nom, i prop d'un estany també anomenat Ruscino, propenc a la mar, abundós en peix.[1] Pomponi Mela l'esmenta com a colònia romana (Col. Rus. Leg. VI). Plini el Vell l'anomena Oppidum Latinorum, de la qual cosa es dedueix que fou colònia de dret llatí.[1]

Als itineraris apareix com a Ruscione. En la Taula de Peutinger també és mencionada.[4] Més endavant, apareix sota el nom de Rosciliona. Correspon a Castell Rosselló o Torre del Rosselló, a la vora del Tet. La paraula Ruscino és probablement d'origen fenici, igual com Barcino,[5] va donar nom al comtat del Rosselló. El llatí medieval Rosciliona o Ruscione va evolucionar vers Rosselló. Per a l'antic riu del mateix nom Ruscino, el geògraf Pomponi Mela menciona el riu Telis, que és probablement un error de transcripcióde Tetis, que va tonar Tet.[1]

Entre les restes romanes de Ruscino foren trobades, a més, restes del neolític, com abundosos fragments[6] de ceràmica de pedra serpentina.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Long, George. «Ruscino». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854, p. 858-859. 
  2. 2,0 2,1 «Ruscino». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. El jaciment de Ruscino en els ortofotomapes de l'IGN
  4. de La Saussaye, Louis. Numismatique de la Gaule Narbonnaise (en francès). Bureau de la Revue Numismatique, 1842, p. 194. 
  5. Holder, Alfred. Alt-celtischer Sprachschatz: I - T. 2 (en alemany). Leipzig: Teubner, 1904, p. 1249-1250. 
  6. Rebé i Marichal, 2005.

Bibliografia

modifica
  • Becat, Joan. «113 - Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Claustres, Georges. «Stratigraphie de Ruscino. Historique des fouilles». A: Etudes roussillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie. Tome I. Perpinyà: Imprimerie du Midi, 1951, p. 135 - 195. 
  • Claustres, Georges. «Deux vases arrétins ornés de Ruscino». A: Étvdes rovssillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes. Tome II. Perpinyà: Imprimerie du Midi, 1952, p. 169-174. 
  • Lantier, Raymond. «Gobelet arrétin découvert à Castel-Roussillon». A: Étvdes rovssillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes. Tome II. Perpinyà: Imprimerie du Midi, 1952, p. 175-182. 
  • Rébé, Isabelle; Marichal, Rémy. «La pierre ollaire en Roussillon : état des decouvertes». A: Roches ornées, roches dressées: Aux sources des arts et des mythes. Les hommes et leur terre en Prénées de l'est. Actes du colloque en hommage à Jean Abélanet. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan et Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 2005 (Collection Éstudes). ISBN 978-2-914518-61-1. 

Enllaços externs

modifica