Sèrra de Rius

serra a la Val d'Aran

La sèrra de Rius és una serra situada al nord del Pirineu axial, amb una orientació est-oest i ubicada al sud de la Vall d'Aran. La seva longitud és de 7,65 quilòmetres i l'alçada dels seus cims oscil·la entre els 2.420 i els 2.635 metres. La vessant sud de la serra és inclosa a la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La vessant sud pertany al municipi de Naut Aran, i la major part de la nord al de Vielha e Mijaran.

Plantilla:Infotaula indretSèrra de Rius
Imatge
Tipusserra Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaNaut Aran (Vall d'Aran) i Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 39′ 28″ N, 0° 52′ 10″ E / 42.657775°N,0.869364°E / 42.657775; 0.869364
Característiques
Dimensió7,65 (longitud) km
Materialgranodiorita Modifica el valor a Wikidata

La primera travessa completa de la cresta de la Sèrra de Rius la va du a terme Rossend Caubet el 1942 [1] , pioner de l'esquí a la Vall d'Aran.

Límits de la serra

modifica

Límit nord

modifica

Al vessant nord la Sèrra de Rius presenta diverses carenes suportades perpendicularment a la pròpia Sèrra de Rius, que avancen cap al nord fent de divisòria de diversos circs i valls. Començant per l'oest, es troben els següents elements orogràfics:

  • Diversos circs de capçalera de la vall del riu Sarrahèra, el qual desaigua al riu Nere.
  • El Circ d'Escunhau, capçalera del riu Bargadèra, que desaigua directament al Garona.
  • Les Pales de Pujoalbo, els torrents de la qual desaigüen al riu Valarties, que també és el destí del riu Ribèra de Rius.

Límit sud

modifica

La Sèrra de Rius limita al sud amb la vall de Rius. El vessant meridional es caracteritza per tenir unes tarteres amb una forta inclinació, compostes de pedres petites, indret que es coneix com les Pales de Rius.

Cims i colls de la carena

modifica

Des de l'extrem Oest i a mesura que la serra avança cap el Sud Est, els accidents geogràfics més notables de la Sèrra de Rius són els següents:

Passada la Tuca dera Aubeta, la pendent de la vall perd verticalitat i descendeix sobre Valarties de forma més suau.

Referències

modifica
  1. Jolís, Agustí; Simó, Maria Antònia. Pallars-Aran. Barcelona: Editorial Montblanc, 1971, pàgina 388. 

Bibliografia

modifica