Obre el menú principal

Agustí Jolis i Felisart (Barcelona, Barcelonès, 1914 - Barcelona, Barcelonès, 13 de novembre de 2003) fou un excursionista i escriptor català.[1]

Infotaula de personaAgustí Jolis i Felisart
Biografia
Naixement 1914
Barcelona
Mort 13 novembre 2003 (88/89 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Excursionista i escriptor
Família
Cònjuge Maria Antònia Simó i Andreu
Modifica les dades a Wikidata

Fou un excursionista, soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1934, que va practicar l'alpinisme als Pirineus, els Alps, la Serralada de l'Atles i l'Himàlaia. Fou el president de la secció de muntanya del CEC entre els anys 1946 i 1952. Abans, ja havia estat secretari durant la presidència de Ramon Pujol i Alsina i també durant el curt període que la presidí Eugeni Mòra. Fou membre d'honor del Centre Acadèmic d'Escalada (CADE). Fou director de la revista “Muntanya” durant 14 anys i director del servei de publicacions del CEC fins al 1987. També fou assessor de la col·lecció “Llibre de Motxilla” de Publicacions de l'Abadia de Montserrat.[1][2]

PublicacionsModifica

Juntament amb la seva esposa, Maria Antònia Simó i Andreu, amb qui es va casat el 1947,[3] escriví diverses guies excursionistes que van ser publicades pel CEC, i que anirien cobrint bàsicament el Pirineu i en part el Prepirineu central i occidental català. Entre aquestes es troben Alt Berguedà i Cardener (1950), Cerdanya i Pocets-Maladeta (1957), Pallars Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973), editada en alemany, Cerdanya (1985) i Pica d'Estats-Monteixo (1993), i amb Georges Véron Parc Nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici (1993). També publicà diversos treballs de muntanya, com La conquista de la montaña (1954) i Esperit i tècnica de la muntanya (1966). Amb altres col·laboradors també va escriure guies sobre el Pirineu aragonès. La seva obra omplia un buit deixat per les ja històriques guies dels anys vint de Cèsar agost Torras i Ferreri.[1][4] El 1996 coordinà l'obra 120 anys d'història del Centre Excursionista de Catalunya.[5] D'acord amb el CADE (el Centre Acadèmic d'Escalada, adscrit a la Secció de Muntanya, va impulsar i posar en marxa un butlletí trimestral denominat Boletín de la Sección de Montaña y CADE, que posteriorment agafaria el nom de Montaña. A més de la direcció i de redactar els editorials, Jolis va publicar amb assiduïtat a la revista articles d'interessant i variada temàtica com "Sant Gervasi la vall de Serradell", "Makalu y Kanchenjunga", "La Sierra de Roda", "Vega de Urriello", "La Noguera de Tort" o "Gran Facha y Balaitús", entre altres.[1][4]

ReconeixementsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Agustí Jolis i Felisart». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 octubre 2018].
  2. Sala i Albareda, Josep Maria «En recordança d'Agustí Jolis». Revista Muntanya, Núm. 851, Febrer 2004, pàg. 3-4 [Consulta: 21 octubre 2018].
  3. «Maria Antònia Simó i Andreu». Forjadors de la Història esportiva de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2007 [Consulta: 21 octubre 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Gurri Serra, Francesc «Agustí Jolis i Felisart, un excursionista amb vocació literaria i de servei». Revista Muntanya, Núm. 851, Febrer 2004, pàg. 5-7 [Consulta: 21 octubre 2018].
  5. Bordas, Jordi «El libro del excursionismo catalán». La Vanguardia (Hemeroteca), 28-11-1996, pàg. 4 [Consulta: 21 octubre 2018].
  6. Vivanco, Felip «Veinticinco ciudadanos reciben la medalla de honor de Barcelona por su trayectoria cívica». La Vanguardia (Hemeroteca), 16-02-2002, pàg. 6 [Consulta: 21 octubre 2018].
  7. «Medalla d'Honor de Barcelona 2001: Matrimoni Agustí Jolis - Maria Antònia Simó». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 octubre 2018].