Sé infiel y no mires con quién

pel·lícula de 1985 dirigida per Fernando Trueba

Sé infiel y no mires con quién és una pel·lícula espanyola dirigida per Fernando Trueba, basada en l'obra de teatre Move Over Mrs Markham de John Roy Chapman. Aquesta comèdia d'embolic es va estrenar el 5 de desembre de 1985.[1]

Infotaula de pel·lículaSé infiel y no mires con quién
Se infiel y no mires con quien.jpg
Fitxa
DireccióFernando Trueba Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAndrés Vicente Gómez Modifica el valor a Wikidata
GuióFernando Trueba i John Chapman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMaestro Reverendo Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soGilles Orthion
FotografiaJoan Amorós i Andreu Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarmen Frías
VestuariAna Lacoma
Manuel Piña
Jesús del Pozo.
MaquillatgeJuan Pedro Hernández
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1985 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepel·lícula de comèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0090116 Filmaffinity: 739513 Rottentomatoes: m/be_wanton_and_tread_no_shame_1985 Allmovie: v120216 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Paco i Fernando són amics i amos d'una editorial en dificultats econòmiques, de les quals pensen sortir signant un contracte amb l'escriptora infantil de més èxit, Adela Mora. La nit en la qual se signarà el contracte, Paco li demana a Fernando la seva casa per a una cita mentre ell sopa amb l'escriptora. Però la dona de Paco, Carmen, també li demana la casa a la seva amiga Rosa, la dona de Fernando.[2]

Paco és un expert en infidelitats i té el despatx habilitat com a "picadero", amb un llit plegable camuflat després d'una prestatgeria i ampolles de licor amb forma de llibres, lloc que usava habitualment amb la seva secretària amb la qual estava embolicat i acaba de trencar. A més la casa annexa a l'oficina de l'editorial abans de ser de Fernando era de Paco, i té una porta secreta entre totes dues camuflada com una altra prestatgeria. La secretària que està desolada després de la ruptura confon els taxis que li encarreguen i mana portar l'escriptora a l'oficina i a l'amant de Paco a l'hotel, en lloc d'a l'inrevés.

Per a complicar més la situació Fernando troba una carta del noi militar que es fica al llit amb Carmen i pensa que pertany a la seva esposa, Rosa, la qual cosa deslliga la seva gelosia i comença a espiar-la, arribant a l'errònia conclusió que es fica al llit amb el decorador de la casa. Amb aquesta idea al cap es va a l'hotel a trobar-se amb Adela Mora, però a l'habitació es troba amb la dona amb la qual havia lligat Paco. Rosa també va a l'hotel a lliurar-li al seu marit el contracte que s'havia deixat oblidat, trobant-lo en una situació compromesa amb la dona. Mentrestant l'escriptora arriba a l'oficina, on la secretària s'havia posat en roba interior disposada a recuperar al seu amant i estant a la casa confrontant Carmen i el noi amb els seus jocs amorosos. Per a evitar la trobada entre l'escriptora i la secretària Paco porta Adela a la casa per la porta secreta. Quan Carmen sent Paco mana al noi sortir per la finestra per amagar-se en l'ampit, el mateix que fa Paco amb la secretària. Al final es munta un escàndol tant en l'oficina com a l'hotel i tots acaben a comissaria.

Una vegada aclarit l'embolic l'editorial signa per fi amb l'escriptora aconseguint remuntar econòmicament, però encara que l'incident no ha fet mossa en la infidel parella de Paco i Carmen sí que ho fa en la de Fernando i Rosa que decideixen separar-se. Encara que al final es reconcilien i tots segueixen casats com abans, uns feliçment i uns altres infidelment.[3]

RepartimentModifica

PremisModifica

Carmen Maura va assolir el Premi Sant Jordi de Cinematografia a la millor actriu nacional per la seva interpretació a la pel·lícula.[4]

ReferènciesModifica

  1. Sé infiel y no mires con quién al web de Fernando Trueba
  2. Sé infiel y no mires con quien, El País, 5 d'abril de 1994
  3. Sé infiel y no mires con quien a fotogramas.es
  4. Premis Sant Jordi 1986 a IMDB