Síndrome de Joubert

La síndrome de Joubert és un trastorn genètic rar, en el qual apareixen trastorns psicopatològics que poden ser confosos amb els d'algunes afeccions mentals, com l'autisme. Està causat per l'agènesi o la hipoplàsia del vermis del cerebel (en concret dels cilis de la membrana plasmàtica de les seves cèl·lules, els quals mouen el líquid cefalorraquidi), juntament amb l'elongació dels peduncles cerebel·losos superiors i una morfologia alterada del tronc de l'encèfal.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome de Joubert
Tipusciliopatia, autosòmica recessiva, Joubert syndrome and related disorders (en) Tradueix i encefalopatia Modifica el valor a Wikidata
EpònimMarie Joubert Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaTMEM231 (en) Tradueix, MKS1 (en) Tradueix, B9D1 (en) Tradueix, CEP104 (en) Tradueix, KIAA0586 (en) Tradueix, CSPP1 (en) Tradueix, CPLANE1 (en) Tradueix, TCTN1 (en) Tradueix, KATNIP (en) Tradueix, TMEM67 (en) Tradueix, INPP5E (en) Tradueix, TCTN2 (en) Tradueix, CEP41 (en) Tradueix, TMEM237 (en) Tradueix i ARL13B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11LD20.00 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10Q04.3
CIM-9742.2
Recursos externs
OMIM213300 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB30688 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet475 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0431399 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0050777 Modifica el valor a Wikidata

Símptomes i anomaliesModifica

Els principals signes i símptomes neurològics de la síndrome de Joubert apareixen molt d'hora en la infància. La major part dels nens que la pateixen mostren precoçment discapacitat motriu fina i gruixuda.[2] Tot i que altres característiques de la síndrome varien àmpliament d'un individu a un altre, en general es troben sota el segell distintiu de la participació del cerebel o, en aquest cas, de l'alteració morfològica i funcional d'aquest.[3] En conseqüència, les característiques més freqüents inclouen l'atàxia (manca de control muscular), hiperpnea (patrons respiratoris anormals), apnea del son, moviments anormals dels ulls i la llengua, i hipotonia en la primera infància. També es poden produir altres malformacions, com ara polidactília (dits de més a més), llavi o paladar fes, anormalitats de la llengua i convulsions. Els retards del desenvolupament, inclosos els cognitius, estan sempre presents fins a cert punt.[4] El signe cerebel·lós anomenat de la dent molar (absència del vermis i disposició horitzontal d'ambdós peduncles superiors) és una troballa radiològica molt indicativa, sense ser patognomònica, de la sindrome.[5]

Aquells que pateixen d'aquesta síndrome sovint presenten trets facials específics, com un front ample, celles arquejades, ptosi (parpelles caigudes), hipertelorisme (ulls massa separats), orelles d'implantació baixa i una boca en forma de triangle. Addicionalment, aquesta malaltia pot incloure una àmplia gamma d'altres anomalies a diferents òrgans i sistemes;[6] com ara atròfia del nervi òptic, estrabisme, coloboma, distròfia de la retina,[7] malalties renals,[8] malalties hepàtiques,[9] deformitats esquelètiques i problemes endocrins (hormonals).[10]

Factors genèticsModifica

Se sap molt poc sobre quin o quins són els gens que desencadenen l'aparició de la síndrome.

De moment, l'anomalia s'ha lligat a la deleció del cromosoma 9q 34 (trobada en una família consanguínia àrab) i del cromosoma 17p 12 (trobada en un pacient en el que coexistia una síndrome de Smith-Magenis[11] amb la de Joubert). Tot i així, els investigadors no s'han posat d'acord en la identificació dels gens i locus implicats en l'origen de la síndrome de Joubert.[12][13]

Els últims estudis associen l'existència de mutacions en el gen ARL3,[14] que sintetitza la proteïna Arl13b implicada en la formació (i probablement també l'activitat funcional) dels cilis primaris de les cèl·lules del cerebel, amb aquesta síndrome. La proteïna és necessària per al correcte funcionament d'un sistema de transport de proteïnes en els cilis primaris.[15]

DiagnòsticModifica

El diagnòstic es basa en dades radiològiques i clíniques. Mitjançant una ressonància magnètica es pot observar la falta total o parcial del vermis cerebel·lós, l'eixamplament del quart ventricle, l'absència del pas dels cilindroeixos d'un hemisferi cerebral a l'altre (decussació piramidal) i la presència d'una fossa posterior del crani normal o massa petita.[16]

De forma histològica és freqüent trobar agenèsia del vermis, displàsia en la unió pontomesencefàlica i del bulb raquidi o fragmentació de diversos nuclis del mesencèfal.

A l'hora de realitzar un diagnòstic diferencial, s'utilitzen com a referència comparativa altres afeccions amb una malformació del vermis en la seva etiopatogènia, com la síndrome de Dandy-Walker,[17] la síndrome orofaciodigital tipus XI,[18] la síndrome orofaciodigital tipus IV[19] o la síndrome de Senior-Løken.[20]

La síndrome en l'actualitatModifica

La síndrome de Joubert és una malaltia rara, és a dir, amb pocs casos diagnosticats.[21] Per aquest motiu, els estudis referents a ella són molt escassos i no existeix cura alguna de moment.[22]

Les famílies que conviuen amb algun malalt d'aquesta anomalia ho fan de forma semblant a les que conviuen amb malalts de síndrome de Down o autistes. A poc a poc van integrant-se en la societat, però a un ritme més lent que el normal, amb l'ajut de plans de fisioteràpia i rehabilitació adequats al seu particular grau de discapacitat.[23]

Diverses associacions, com la FEDER (Federació Espanyola de Malalties Rares), EURODIS (European Organisation for Rare Diseases) o la Joubert Syndrome Foundation & Related Cerebellar Disorder que, sense ànim de lucre, proporcionen informació a les persones afectades, promocionen teràpies enfocades al desenvolupament psíquic i psicomotor dels afectats, millorant la seva qualitat de vida, i fomentant el coneixement de la malaltia pels metges i la societat.

ReferènciesModifica

  1. Marquina Cintora, S; Sánchez Suárez, A; Herrero Álvarez, M; Carabaño Aguado, I; et al «Síndrome de Joubert» (en castellà). Rev Pediatr Aten Primaria, 2021 Jun 22; 93, pp: 191-194. ISSN 2174-4106 [Consulta: 2 febrer 2022].
  2. GARD (Genetic and Rare Diseases Information Center). «Joubert syndrome» (en anglès) pàgs: 12. National Center for Advancing Translational Sciences, National Institutes of Health. US Department of Health & Human Services, 1 febrer 2021 (rev). [Consulta: 5 febrer 2022].
  3. Kumar, P; Dey, A; Mittal, K; Sharma, R; et al «Joubert syndrome: A classic case» (en anglès). J Family Med Prim Care, 2019 Gen; 8 (1), pp: 311-312. PMID: 30911530. DOI: 10.4103/jfmpc.jfmpc_165_18. PMC: 6396587 [Consulta: 12 febrer 2022].
  4. Parisi, MA; Doherty, D; Chance, PF; Glass, IA «Joubert syndrome (and related disorders) (OMIM 213300)» (en anglès). Eur J Hum Genet, 2007 Maig; 15 (5), pp: 511–521. DOI: 10.1038/sj.ejhg.5201648. ISSN: 1018-4813. PMID: 17377524 [Consulta: 19 desembre 2016].
  5. Nag, C; Ghosh, M; Das, K; Ghosh, T «Joubert syndrome: the molar tooth sign of the mid-brain» (en anglès). Ann Med Health Sci Res, 2013 Abr; 3 (2), pp: 291-294. PMID: 23919210. DOI: 10.4103/2141-9248.113686. PMC: 3728883 [Consulta: 12 febrer 2022].
  6. MedlinePlus. «Joubert syndrome» (en anglès). Genetics Home Reference, 1 juliol 2017 (rev). [Consulta: 5 febrer 2022].
  7. Wang, S; Kowal, TJ; Ning, K; Koo, EB; Wu, AY; et al «Review of Ocular Manifestations of Joubert Syndrome» (en anglès). Genes (Basel), 2018 Des 4; 9 (12), pp: 605. PMID: 30518138. DOI: 10.3390/genes9120605. PMC: 6315342 [Consulta: 5 febrer 2022].
  8. Collard, E; Byrne, C; Georgiou, M; Michaelides, M; Dixit, A «Joubert syndrome diagnosed renally late» (en anglès). Clin Kidney J, 2020 Mar 12; 14 (3), pp: 1017-1019. PMID: 33777383. DOI: 10.1093/ckj/sfaa007. PMC: 7986455 [Consulta: 5 febrer 2022].
  9. Strongin, A; Heller, T; Doherty, D; Glass, IA; et al «Characteristics of liver disease in 100 Individuals with Joubert syndrome prospectively evaluated at a single center» (en anglès). J Pediatr Gastroenterol Nutr, 2018 Mar; 66 (3), pp: 428-435. PMID: 29112083. DOI: 10.1097/MPG.0000000000001816. PMC: 5825259 [Consulta: 8 abril 2022].
  10. Akcan, N; Bas, F; Poyrazoglu, S; Bundak, R «Joubert syndrome with multiple pituitary hormone deficiency» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Abr 23; 12 (4), pp: e229016. PMID: 31015250. DOI: 10.1136/bcr-2018-229016. PMC: 6505975 [Consulta: 5 febrer 2022].
  11. Elsea, SH; Girirajan, S «Smith-Magenis syndrome» (en anglès). Eur J Hum Genet, 2008 Abr; 16 (4), pp: 412-421. ISSN 1018-4813. DOI: 10.1038/sj.ejhg.5202009. PMID: 18231123 [Consulta: 12 febrer 2022].
  12. Ferland, RJ; Eyaid, W; Collura, RV: Tully, LD; et al «Abnormal cerebellar development and axonal decussation due to mutations in AHI1 in Joubert syndrome» (en anglès). Nat Genet, 2004 Set; 36 (9), pp: 1008-1013. ISSN 1546-1718. DOI: 10.1038/ng1419. PMID: 15322546 [Consulta: 5 febrer 2022].
  13. Dixon-Salazar, T; Silhavy, JL; Marsh, SE; Louie, CM; Scott, LC; Gururaj, A; Al-Gazali, L; Al-Tawari, AA; et al «Mutations in the AHI1 Gene, Encoding Jouberin, Cause Joubert Syndrome with Cortical Polymicrogyria» (en anglès). Am J Hum Genet, 2004 Des; 75 (6), pp: 979-987. PMID: 15467982. DOI: 10.1086/425985. PMC: 1182159 [Consulta: 5 febrer 2022].
  14. GeneCards®. «ARL3 Gene» (en anglès). Weizmann Institute of Science, 29 desembre 2021 (rev). [Consulta: 25 febrer 2022].
  15. Alkanderi, S; Molinari, E; Shaheen, R; Elmaghloob, Y; Stephen, LA; Sammut, V; Ramsbottom, SA; et al «ARL3 Mutations Cause Joubert Syndrome by Disrupting Ciliary Protein Composition» (en anglès). Am J Hum Genet, 2018 Oct 4; 103 (4), pp: 612-620. PMID: 30269812. DOI: 10.1016/j.ajhg.2018.08.015. PMC: 6174286 [Consulta: 5 febrer 2022].
  16. Zhu, F; Wang, Y; Yang, G; Deng, S «Brain magnetic resonance imaging of Joubert syndrome: case presentation in a child» (en anglès). Quant Imaging Med Surg, 2019 Jun; 9 (6), pp: 1176-1178. PMID: 31367571. DOI: 10.21037/qims.2019.05.22. PMC: 6629558 [Consulta: 8 abril 2022].
  17. Rodríguez Virgili, JJ; Cabal García, AA «Síndrome de Dandy-Walker» (en castellà). Aten Primaria, 2010 Gen; 42 (1), pp: 50-51. ISSN 1578-1275. DOI: 10.1016/j.aprim.2009.01.013. PMID: 19446922 [Consulta: 2 febrer 2022].
  18. GARD (Genetic and Rare Diseases Information Center). «Orofaciodigital syndrome 11» (en anglès) pàgs: 5. National Center for Advancing Translational Sciences, National Institutes of Health. US Department of Health & Human Services, 1 febrer 2021 (rev). [Consulta: 25 febrer 2022].
  19. Mathai, SS; Rajeev, A; Sahu, S «Orofacial-Digital Syndrome Type IV» (en anglès). Indian J Pediatr, 2011 Ag; 78 (8), pp: 1023-1024. ISSN 0019-5456. DOI: 10.1007/s12098-011-0387-z. PMID: 21424801 [Consulta: 5 febrer 2022].
  20. Ronquillo, CC; Bernstein, PS; Baehr, W «Senior-Løken Syndrome: A syndromic form of retinal dystrophy associated with nephronophthisis» (en anglès). Vision Res, 2012 Des 15; 75, pp: 88-97. PMID: 22819833. DOI: 10.1016/j.visres.2012.07.003. PMC: 3504181 [Consulta: 2 febrer 2022].
  21. Brancati, F; Dallapiccola, B; Valente, EM «Joubert Syndrome and related disorders» (en anglès). Orphanet Journal of Rare Diseases, 2010 Jul 8; 5, pp: 20. PMID: 20615230. DOI: 10.1186/1750-1172-5-20. PMC: 2913941 [Consulta: 2 febrer 2022].
  22. Badano, JL; Mitsuma, N; Beales, PL; Katsanis, N «The Ciliopathies: An Emerging Class of Human Genetic Disorders» (en anglès). Annual Review of Genomics and Human Genetics, 2006 Set 22; 7, pp: 125–148. DOI: 10.1146/annurev.genom.7.080505.115610. ISSN: 1545-293X. PMID: 16722803 [Consulta: 15 juny 2008].
  23. İpek, Ö;Akyolcu, Ö; Bayar, B «Physiotherapy and Rehabilitation in a Child with Joubert Syndrome» (en anglès). Case Rep Pediatr, 2017; Ag 23, pp: 8076494. DOI: 10.1155/2017/8076494. PMC: 5613706. PMID: 29138705 [Consulta: 25 febrer 2022].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica