Síndrome de l'abella reina
La síndrome de l'abella reina descriu un suposat conjunt de comportaments de certes dones en una posició d'autoritat o poder que tractarien les empleades subordinades més severament perquè són de gènere femení.[1] El terme, en l'original anglès queen bee syndrome, va ser encunyat pels psicòlegs estatunidencs Graham L. Staines, Toby Epstein Jayaratne i Carol Tavris en un article publicat a la revista Psychology Today l'any 1974.[2]
L'existència, o no, d'aquest fenomen és el tema de diversos estudis.[3][4][5] Uns científics de la Universitat de Toronto, citats per The Telegraph, consideren que hi ha dones que troben més estressant treballar sota l'autoritat d'una dona per aquest fenomen.[6] Una altra definició descriu la síndrome com una dona que ha triomfat en la seva carrera professional que rebutgés ajudar altres dones a aconseguir-ho.[7]
Altres investigacions exposen la hipòtesi que la síndrome és una conseqüència d'influències culturals, en particular aquelles relacionades amb el món del treball. Les dones tenen salaris més baixos que els homes i els costa més promoure's a càrrecs superiors.[8] Un estudi fet a 1.500 empreses durant un període de vint anys va revelar que aquest comportament femení al món del treball és un mite.[9] El terme també s'utilitza per indicar les dones que s'oposen al moviment d'alliberament de la dona.[10]
Charles Moore, el biògraf oficial de Margaret Thatcher, va considerar l'antiga primera ministra britànica una abella reina.[11] Queen Bee, també és el renom de Beyoncé.[12] La idea ha servit d'inspiració per a persones fictícies, coma ara a la pel·lícula Mean girls (2004), una pel·lícula coming-of-age i adaptació del llibre Queen Bees and Wannabes de Rosalind Wiseman. Un altre exemple n'és el personatge de Miranda Priestly interpretat per Meryl Streep a la pel·lícula El diable es vesteix de Prada de 2006.
Referències modifica
- ↑ https://archive.today/20130202010032/http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WX8-502GH1M-1&_user=10&_coverDate=01/31/2011&_rdoc=1&_fmt=high&_orig=gateway&_origin=gateway&_sort=d&_docanchor=&view=c&_searchStrId=1713414800&_rerunOrigin=scholar.google&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=04827be75f287446c48d25c4e5838b53&searchtype=a
- ↑ «New Evidence on Gender Differences in Promotion Rates: An Empirical Analysis of a Sample of New Hires» p. 16. Cornell University ILR School. [Consulta: 26 maig 2010].
- ↑ Roger Dobson, Will Iredale «Office queen bees hold back women's careers». The Sunday Times, 31-12-2006.
- ↑ Ellemers, Naomi; Van den Heuvel, Henriette; de Gilder, Dick; Maass, Anne; Bonvini, Alessandra «The underrepresentation of women in science: Differential commitment or the queen bee syndrome?» (en anglès). British Journal of Social Psychology, 43, 3, 01-09-2004, pàg. 315–338. DOI: 10.1348/0144666042037999. ISSN: 2044-8309.
- ↑ Crockett, Moya «The ‘queen bee’ phenomenon is a myth, new research shows» (en anglès). Stylist, 13-04-2018 [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ Irvine, Chris «Women find working for female bosses more stressful» (en anglès). Telegraph, 23-09-2008. ISSN: 0307-1235.
- ↑ Klemesrud, Judy «Women in Medicine Find a Need for Support» (en anglès). The New York Times, 13-04-1981. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Merens, A., & Hermans, B. (2009). Emancipatiemonitor 2008/Emancipation Monitor 2008. Den Haag: Sociaal en Cultureel Planbureau.
- ↑ Association, Press «'Queen bee syndrome' among women at work is a myth, study finds» (en anglès). The Guardian, 07-06-2015. ISSN: 0261-3077.
- ↑ M., Colman, Andrew. Oxford University Press. A dictionary of psychology, 2009. ISBN 9780199534067. OCLC 260204714.
- ↑ «Charles Moore interview», 06-06-2013. Arxivat de l'original el 27 de febrer 2017. [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ Clarence., Edgard-Rosa,. Hugo doc. Les gros mots : abécédaire joyeusement moderne du féminisme, DL 2016. ISBN 9782755624908. OCLC 965369696.