Beyoncé

(S'ha redirigit des de: Beyoncé Knowles)

Beyoncé, nom artístic de Beyoncé Giselle Knowles (/biːˈjɒnseɪ/; Houston, 4 de setembre de 1981), és una cantant estatunidenca de música pop, R&B i soul, a més de ser compositora, productora, ballarina, actriu i dissenyadora de moda.

Infotaula de personaBeyoncé
Beyonce - The Formation World Tour, at Wembley Stadium in London, England.jpg
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Beyonce Giselle Knowles Modifica el valor a Wikidata
4 setembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Houston (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsQueen B
Beyoncé
First Lady of Music Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióHigh School for the Performing and Visual Arts
Alief Elsik High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióProductora discogràfica, actriu de cinema, cantautora, directora de cinema, compositora, productora de cinema, model, guionista, ballarina, emprenedora, coreògrafa, actriu de veu i dissenyadora de moda Modifica el valor a Wikidata
Activitat1997 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereSoul, pop, rhythm and blues, R&B contemporani, rock, chillwave, gòspel, música clàssica, òpera, funk, música electrònica, garage rock, música disco, country, afrobeat, dancehall, música tradicional, theatre music, jazz, reggae, reggaeton, bounce music, rap i bluegrass Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIvana Chubbuck Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat355 MUS$ Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficColumbia Records
Parkwood Entertainment
Music World Entertainment Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJay-Z (2008–) Modifica el valor a Wikidata
FillsRumi Carter
Blue Ivy Carter
Sir Carter Modifica el valor a Wikidata
ParesMathew Knowles Modifica el valor a Wikidata i Tina Knowles Modifica el valor a Wikidata
GermansSolange Knowles Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Beyoncé signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Beyoncé - Sasha Fierce black true logo.png Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbeyonce.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0461498 Allocine: 67148 Allmovie: p327089 TV.com: people/beyonc-knowles IBDB: 507008
Facebook: beyonce Twitter: Beyonce Instagram: beyonce MySpace: beyonce Youtube: UCuHzBCaKmtaLcRAOoazhCPA Souncloud: beyonce Spotify: 6vWDO969PvNqNYHIOW5v0m iTunes: 1419227 Last fm: Beyoncé Musicbrainz: 859d0860-d480-4efd-970c-c05d5f1776b8 Songkick: 553938 Discogs: 52835 Allmusic: mn0000761179 Deezer: 145 Modifica el valor a Wikidata

Beyoncé, nascuda i criada a Houston, va competir en diversos concursos de cant i dansa des de ben petita. Va adquirir la fama en haver format part del grup Destiny's Child creat pel seu pare, Matthew Knowles, el 1990. Destiny's Child arribà a ser un dels grups de música femenins amb més vendes de la història. Quan el grup es va separar temporalment, Beyoncé va debutar com a actriu a la pel·lícula Austin Powers: L'espia que em va empaitar (2002) i com a solista amb l'àlbum titulat Dangerously In Love (2003). El disc l'establí com a artista en solitari a tot el món, aconseguí cinc premis Grammy i dos dels temes, "Crazy in Love" i "Baby Boy", arribaren al número 1 a la llista Billboard Hot 100.

Després de la separació definitiva de Destiny's Child el 2006, publicà el seu segon àlbum, B'Day (2006), del qual diverses cançons arribaren a la llista dels més venuts, com ara Déjà Vu, Irreplaceable i Beautiful Liar, entre d'altres. Beyoncé també compta a la seva trajectòria amb treballs com a intèrpret cinematogràfica, com ara a pel·lícules com La Pantera Rosa (2006), Dreamgirls (2006), Obsessed (2009) i El Rei Lleó (2019). El seu casament amb el raper Jay-Z i la seva actuació com a Etta James a Cadillac Records (2008) influïren el seu tercer àlbum, I Am… Sasha Fierce (2008), on aparegué per primera volta el seu àlter ego Sasha Fierce, i que aconseguí una xifra rècord de sis premis Grammy el 2010, entre d'altres, cançó de l'any per Single Ladies (Put a Ring on It).

Beyoncé es prengué un any sabàtic el 2010 i assumí el control de la seva trajectòria professional. El seu quart àlbum, 4 (2011) mostrà un to més calmat, amb una exploració del funk dels 1970, el pop dels 1980 i el soul dels 1990.[1] El 2013 publicà el seu cinquè àlbum, de títol homònim: Beyoncé. El disc, que rebé el reconeixement mundial de la crítica, es distingí dels anteriors llançaments per la seva producció experimental i una exploració de temes més adults. El 2016, Beyoncé llançà Lemonade, que va ser un èxit de crítica i públic i que li va aconseguir l'honor de ser la primera artista que ha vist tots els seus primers sis àlbums debutar al número 1 de la llista Billboard 200, on explora temes com ara la infidelitat i womanism, el feminisme negre. El 2018, Beyoncé llançà Everything is Love, un àlbum cola·laboratiu amb el seu marit, Jay-Z, sota el nom artístic The Carters. Com a artista convidada, Beyoncé ha assolit números u a la llista Billboard Hot 100 amb les remescles de Perfect d'Ed Sheeran al 2017 i Savage de Megan Thee Stallion al 2020. El mateix any, llançà el film i àlbum visual Black is King amb èxit de crítica.

Beyoncé és una de les artistes més venedores a nivell mundial, amb unes vendes de 118 milions d'àlbums. Ha estat la primera artista en debutar al número u amb els seus primers sis àlbums en solitari. El seu èxit ha estat reconegut amb el títol Top Certified Artist de la RIAA i el títol de Millor Artista Femenina de la Dècada de Billboard. Els seus guardons inclouen 28 premis Grammys, 24 MTV Video Music Awards, 31 premis BET i 17 premis Soul Train, més que cap altre artista en la història. El 2014, Billboard la va nomenar l'artista negra més rica de tota la història. El 2020, la revista Time la va incloure a la llista de 100 dones que definiren el segle passat.

Carrera artísticaModifica

Amb Destiny's ChildModifica

Article principal: Destiny's Child

Beyoncé Knowles va debutar al món de la música de la mà de Destiny's Child, un trio musical liderat pel pare de la Beyoncé, Matthew Knowles. Va estar format originalment per Beyoncé, LeToya Luckett i LaTavia Roberson, i per Beyoncé, Kelly Rowland i Michelle Williams com a membres definitius i més coneguts.

Destiny's Child llançà el seu primer single el 1997 i el seu primer àlbum el 1998, que els hi reportà un èxit moderat. El 1999, el trio va publicar el seu segon àlbum d'estudi, The Writing's on the Wall, amb el què van assolir la fama mundial amb alguns dels seus èxits més recordats, com ara Bills, Bills, Bills, Jumpin' Jumpin' i Say my Name.

Després de tenir problemes amb el mànager, LeToya i LaTavia van abandonar del grup i van ser reemplaçades per Michelle Williams i Farrah Flankin. Aquesta última va abandonar poc després al·legant "massa pressió", i va ser substituïda per la Kelly Rowland, en la que va esdevenir la composició final del grup. Poc després, el grup va enregistrar el tema Independent Women Part I, que va ser inclòs en la banda sonora de la pel·lícula Els Àngels de Charlie. Esta cançó esdevingué el seu major èxit i fiu número 1 a la llista d'èxits Billboard durant onze setmanes consecutives. Altres èxits mundials de Destiny's Child van ser Bootylicious i Survivor.

El 2001, el grup va anunciar la seua dissolució, però al 2004 es va tornar a formar per enregistrar el disc Destiny Fulfilled, amb el qual van arribar els primers llocs en les llistes d'èxits amb els senzills Lose My Breath i Soldier. El 2005, per a finalitzar la carrera del grup, van treure 1#'s, una recopilació de tots els seus èxits amb noves cançons: Stand Up For Love, Check On It, Slim Thug & Feel The Same Way I Do'.

En solitariModifica

2003-2005: Dangerously in LoveModifica

El debut en solitari de la Beyoncé va ser amb una contribució a la cançó 03 Bonnie & Clyde del raper Jay Z, publicada a l'octubre del 2002 i que va arribar a número 4 en la llista Billboard. El 14 de juny de 2003, Beyoncé va presentar cançons del seu primer disc en solitari, Dangerously in Love, durant el seu primer concert també en solitari. El 24 de juny del mateix any, es publicà l'àlbum, que va vendre 317.000 còpies en la seua primera setmana, va debutar al número 1 de Billboard 200 i ja ha venut més de 11 milions de còpies arreu del món. El primer single del disc, Crazy in Love, amb col·laboració de Jay Z, esdevingué el seu primer número u en solitari. Altres temes famosos del disc van ser Baby Boy, Me, Myself and I i Naughty Girl. Amb Dangerously in Love, Beyoncé va guanyar 5 premis Grammy, una xifra rècord, en les categories de: Millor àlbum contemporani de R&B, Millor interpretació femenina vocal de R&B per Dangerously in Love 2, Millor cançó R&B i Millor col·laboració rap/cantada per Crazy in Love i Millor interpretació R&B d'un duo o un grup amb vocals per The Closer I Get to You, amb Luther Vandross.

Al novembre de 2003, començà la gira Dangerously in Love Tour a Europa, i després s'embarcà en la gira Verizon Ladies First Tour amb Missy Elliot i Alicia Keys a Amèrica del Nord. L'1 de febrer de 2004, Beyoncé interpretà l'himne estat-unidenc a la 38.ª edició de la SuperBowl, a la seua ciutat natal. Després de la gira de concerts, la Beyoncé tenia previst enregistrar un segon àlbum amb els temes descartats de Dangerously in Love, però el project se suspengué perquè s'hi poguera concentrar en la gravació de Destiny Fulfilled, el 5è i últim àlbum de les Destiny's Child. Destiny Fulfilled va ser publicat el 15 de novembre de 2004 i va assolir el número 2 a la lllista Billboard 200. Hi incloia els temes Lose My Breath i Soldier, que arribaren al número 5 de la llista Billboard Hot 100. Destiny's Child s'embarcà en una gira mundial, anomenada Destiny Fulfilled... and Lovin' It, patrocinada pel restaurant de menjar ràpid McDonald's, on s'hi interpretaren grans èxits del grup com ara No, No, No; Survivor, Say My Name, Independent Women i Lose My Breath. A més, el grup interpretà cançons de les seues carreres en solitari, en particular temes extrets de l'àlbum Dangerously in Love de Beyoncé. A la darrera parada de la gira europea, Barcelona, l'11 de juny de 2005, Destiny's Child anuncià la seua dissol·lució definitiva en acabar la gira nord-americana.

2006-2007: B'Day i DreamgirlsModifica

B'Day, el segon àlbum en solitari de Beyoncé, es va publicar el 4 de setembre de 2006 als Estats Units, per fer-ho coincidir amb el seu aniversari. Va aconseguir unes vendes de 541.000 còpies en la primera setmana i debutà al número 1 de la llista Billboard 200, pel que esdevingué el segon àlbum de Beyoncé que assolia el número 1 de manera consecutiva. El single de presentació, Dejà Vu, amb col·laboració de Jay Z, també arribà a la primera posició de la llista Billboard Hot 100. El segon single internacional, Irrepleaceable, aconseguí èxit a escala mundial, i números u a Austràlia, Hongria, Irlanda, Nova Zelanda i els Estats Units. L'àlbum va ser nominat per a cinc premis Grammy: Millor àlbum contemporani d'R&B, Millor intepretació vocal femenina d'R&B per Ring the Alarm i Millor cançó d'R&B i Millor col·laboració rap/cantada per Dejà Vu, i Millor gravació remesclada pel remix de Déjà Vu de Freemasons. B'Day s'alçà amb el guardó al Millor àlbum contemporani d'R&B. A l'any següent, B'Day va rebre dues nominacions més: Gravació de l'any per Irreplaceable i Millor col·laboració de pop amb vocalista per Beautiful Liar amb Shakira. A més, Beyoncé també va estar nominada a la categoria de Millor banda sonora recopilatòria per a suports visuals per la seua aparició a la banda sonora de Dreamgirls.

La seua primera interpretació com a actriu al 2006 va ser a la comèdia La Pantera Rosa amb Steve Martin, que va aconseguir uns ingressos en taquilla de 158 milions de dòlars. El seu segon llargmetratge va ser Dreamgirls, una versió del musical de Broadway de 1981, i inspirat en la història del grup The Supremes, va aconseguir el reconeixement de la crítica i uns ingressos de 154 milions de dòlars arreu del món. A Dreamgirls, Beyoncé actuà junt amb Jennifer Hudson, Jamie Foxx i Eddie Murphy. Per promocionar la pel·lícula, Beyoncé publicà el tema Listen com a primer single de la banda sonora. A l'abril del 2007, Beyoncé encetà la gira The Beyoncé Experience, la seua primera gira mundial, que visità 97 destinacions i generà uns beneficis de 24 milions.

20008-2010: I Am... Sasha FierceModifica

I Am... Sasha Fierce es va publicar el 18 de novembre de 2008 als Estats Units. L'àlbum presentava oficialmente la Sasha Fierce, una alter ego de la Beyoncé, concebuda durant la gravació del seu single Crazy in Love al 2003. En general, l'obra rebé crítiques mediocres, però va assolir unes vendes de 482.000 còpies i va debutar en primera posició a la llista Billboard 200, pel que va aconseguir el tercer àlbum número u consecutiu per a la cantant. A l'àlbum hi apareix Single Ladies (Put a Ring on It), que va arribar al número u, i If I Were a Boy i Halo, que arribaren al número cinc. L'èxit de Halo, que esdevingué el seu single que més setmanes durà a la llista Hot 100, també li va permetre convertir-se en ser l'artista femenina amb més temes al top 10 de la dècada dels 2000. Altres temes de l'àlbum són Sweet Dreams, i Diva, Ego, Broken-Hearted Girl i Video Phone, que van esdevenir-n'hi singles. El vídeo musical de Single Ladies ha estat l'objecte de paròdies i imitacions a escala mundial, i és considerat el primer "vídeo de ball viral" de l'era d'internet. El vídeo ha guanyat varis guardons, entre els quals s'hi compten el de Millor vídeo als MTV EMA de 2009, el guardons MOBO escocesos de 2009 i els premis BET de 2009. Als MTV Video Music Awards, el vídeo va ésser nominat per a nou guardons, i acabà per guanyar-ne tres, incloent-hi el Vídeo de l'any. No va guanyar a la categoria de Millor vído femení, que anà a parar a You Belong With Me de Taylor Swift. Aquesta decisió va provocar que Kanye West interrompera la cerimònia durant el discurs d'acceptació de Swift. Beyoncé va convidar Swift a tornar a l'escenari en acceptar el seu guardó perquè la cantant poguera acabar el seu discurs. El març de 2009, Beyoncé encetà la gira I Am... World Tour, la seua segona gira mundial, que consistí de 108 concerts i va generar uns ingressos de 119 milions de dòlars.

Beyoncé continuà en paral·lel amb la seua carrera d'actriu i interpretà la cantant de blues Etta James en el musical biogràfic Cadillac Records. La seua interpretació rebé bones crítiques i vàries nominacions, com ara una als guardons Satellite a la Millor actriu de repartiment i als guardons Image Award de la NAACP, també a la Millor actriu de repartiment. Beyoncé donà el seu salari íntegre a Phoenix House, una organització de centres de rehabilitació per a addictes a la heroïna als Estats Units. El 29 de gener de 2009, Beyoncé interpretà At Last al ball inaugural del president Barack Obama i la primera dama Michelle Obama. Beyoncé també va participar en la pel·lícula Obsessed, on hi actuà junt amb Ali Larter i Idris Elba. Hi interpretava la Sharon Charles, una dona que veu com la seua família és amenaçada per l'assetjadora del seu marit. Tot i que la pel·lícula va rebre crítiques negatives, aconseguí uns ingressos notables als Estats Units, on hi recaptà 68 milions de dòlars (60 més que Cadillac Records), en comparació amb un pressupost de 20 milions. L'escena de la baralla final entre Sharon i el personatje interpretat per Ali Larter guanyà el MTV Movie Awards de 2010 a la Millor baralla.

Als premis Grammy de 2010, Beyoncé va assolir deu nominacions, incloent-hi Àlbum de l'any per I Am... Sasha Fierce, Gravació de l'any per Halo i Cançó de l'any per Single Ladies (Put a Ring on It), entre d'altres. Les deu nominacions suposaren un nou rècord i va esdevindre la segona artista femenina en aconseguir més nominacions en un sol any, juntament amb Lauryn Hill. Beyoncé guanyà sis dels deu guardons als que hi estava nominada, i trencà el rècord que havia assolit als Grammy de 2004 com a artista femenina més guardonada en una sola cerimònia. Al 2010, Beyoncé col·laborà a la cançó Telephone de Lady Gaga i hi aparegué al vídeo musical. La cançó arribà al número u de la llista de pop dels Estats Units, esdevingué el sisè número u tant per a Beyoncé com per a Gaga, i les va igualar amb Mariah Carey com a artistes amb més números u des que la llista Nielsen dels 40 principals es va llançar al 1992. Telephone va rebre un premi Grammy com a Millor col·laboració de pop amb vocalista.

Poc després, Beyoncé va anunciar que es prenia una temporada sabbàtica de la música a partir de gener del 2010, fent cas a sa mare, qui li havia aconsellat que "visquera la vida i trobara inspiració". Durant el descans, Beyoncé i son pare trencaren la seua col·laboració empresarial.

2011-2013: 4 i documentalModifica

El 26 de juny de 2011, Beyoncé esdevingué la primera artista femenina en solitari en tocar com a cap de cartell al Pyramid, l'escenari principal del festival de Glastonbury, des de feia més de 20 anys. El seu quart àlbum d'estudi, 4, es va publicar dos dies després als Estats Units. El llarg va vendre 310.000 còpies en una setmana i debutà al número u de la llista Billboard 200, pel que esdevingué el quart àlbum número u consecutiu de la cantant texana. L'àlbum va estar precedit de dos dels seus singles: Run the World (Girls) i Best Thing I Never Had. El quart single, Love on Top, passà set setmanes consecutives al número u de la llista de R&B i hip-hop, i arribà al número 20 de la llista Billboard Hot 100, el número més alt que assolí. De 4 s'hi van seleccionar quatre singles més: Party, Countdown, I Care i End of Time. El mateix any, "Eat, Play, Love", una peça escrita per Beyoncé on hi relatava el seu ascens a la fama al 2010, guanyà un guardó d'escriptura atorgat per l'Associació Novaiorquesa de Periodistes Negres. A finals del 2011, va donar quatre recitals durant quatre nits el Roseland Ballroom de Nova York. Als concerts "4 Intimate Nights with Beyoncé" ("Quatre vetllades íntimes amb Beyoncé") va interpretar el seu àlbum 4 davant un públic de peu, sense seients. L'1 d'agost de 2011, l'àlbum va aconseguir la certificació de platí de l'Associació de la Indústria Discogràfica dels Estats Units (RIAA) en haver lliurat 1 milió de còpies físiques als distribuïdors minoristes. Al desembre de 2015, l'àlbum havia assolit unes vendes d'1,5 milions de còpies als EUA. L'àlbum va sobrepassar els mil milions de reproduccions a Spotify el 5 de febrer de 2018, cosa que convertí la Beyoncé en la primera artista femenina amb tres àlbums amb més de mil milions de reproduccions cadascun.

El juny de 2012, Beyoncé va donar quatre recitals durant quatre nits a l'Ovation Hall de Revel a Atlantic City per celebrar la inauguració del recinte. Aquestes foren les seues primeres actuacions des del naixement de la seua primogènita, Blue Ivy.

El gener de 2013, Destiny's Child publicà Love Songs, un recopilatori de cançons romàntiques dels seus anteriors àlbums, que incloia una cançó nova, Nuclear. Beyoncé va interpretar l'himne nacional americà a la investidura del segon terme del president Obama, a Washington, D. C. Al mes següent, Beyoncé actuà a la mitja part de la Super Bowl XLVII, celebrada al Mercedes-Benz Superdome de Nova Orleans. L'actuació va assolir el rècord de ser el moment de la història sobre el que s'hi van escriure més tuits en temps real, amb 268.000 tuits per minut. Als 55ens Premis Grammy, Beyoncé s'alçà amb el guardó per millor Actuació tradicional d'R&B pel seu tema Love on Top. El seu documental, Life is But a Dream, s'estrenà a HBO el 16 de febrer de 2013. El llarg va ser codirigit per la mateixa Knowles.

2013-2015: BeyoncéModifica

Beyoncé encetà la gira musical The Mrs. Carter Show World Tour el 15 d'abril de 2013 a Belgrad, Sèrbia; va fer 132 dates i acabà el març de 2014. Esdevingué la gira més exitosa de la seua carrera i una de les de major èxit de tota la història. Al maig, publicà la versió del tema Back to Black, d'Amy Winehouse, en col·laboració amb el cantant André 3000 per a la banda sonora de la pel·lícula El Gran Gatsby. Beyoncé va doblar a la Reina Tara a la pel·lícula de dibuixos animats en 3D Epic, estrenada el 24 de maig per Century Fox, i n'enregistrà una de les cançons de la banda sonora, Rise Up, coescrita per Sia.

DiscografiaModifica

Amb Destiny's ChildModifica

Article principal: Destiny's Child
Àlbums d'estudi

En solitariModifica

Àlbums d'estudi

Amb The CartersModifica

Àlbums d'estudi

GiresModifica

 
Beyoncé cantant «Listen» en un concert a Munic (2007).

FilmografiaModifica

Títol Any Personatge Notes
Beverly Hood 1999 Girl #1
Carmen: A Hip Hopera[2] 2001 Carmen Brown
Austin Powers in Goldmember[3] 2002 Foxxy Cleopatra
The Fighting Temptations[4] 2003 Lilly
Fade to Black[5] 2004 ella mateixa documental
The Pink Panther[6] 2006 Xania
Dreamgirls[6] 2006 Deena Jones
Cadillac Records[7] 2008 Etta James
Obsessed[8] 2009 Sharon Charles
Epic[9] 2013 Queen Tara (veu)
Homecoming 2019 ella mateixa documental
The Lion King[10] 2019 Nala (veu)

GuardonsModifica

Premis
Nominacions

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Nicholson, Rebecca. «Best albums of 2011, No 4: Beyoncé – 4». The Guardian. [Consulta: 15 octubre 2017].
  2. «Review: 'Carmen: A Hip Hopera'». Variety, 03-05-2001 [Consulta: 2 setembre 2017].
  3. Johnson, Malcolm. «Knowles Powers Her Way To Stardom». Hartford Courant, 26-07-2002. Arxivat de l'original el 10 d'abril 2011. [Consulta: 10 abril 2011].
  4. «The Fighting Temptations Movie Review (2003) | Roger Ebert». Chicago Sun-Times, 19-09-2003 [Consulta: 20 setembre 2017].
  5. Martel, Ned «Jay-Z's Retirement Party, Preceding His Comeback». The New York Times, 05-11-2004 [Consulta: 8 setembre 2017].
  6. 6,0 6,1 Otto, Jeff. «Interview: Beyonce Knowles». IGN, 08-02-2006. Arxivat de l'original el 30 de gener 2012. [Consulta: 10 abril 2011].
  7. ; Richard, Yasmine«Beyonce, Etta James And 'Cadillac Records' Stars Come Out For Movie's Premiere». MTV News, 25-11-2008. Arxivat de l'original el 4 març 2011. [Consulta: 10 abril 2011].
  8. Neumaier, Joe. «'Obsessed' starring Beyonce Knowles is more like 'Delayed Frustration' than 'Fatal Attraction'». Daily News, 24-04-2009. Arxivat de l'original el 28 abril 2009. [Consulta: 10 abril 2011].
  9. Montgomery, James. «Beyonce Cast As Queen Tara In 3-D Animated Film 'Epic' Colin Ferrell, Amanda Seyfried and Aziz Ansari join Bey in the film, due in theaters May 2013.». MTV News. Arxivat de l'original el 2 juny 2012. [Consulta: 1r juny 2012].
  10. Kroll, Justin. «Beyonce Confirms Role as Nala in Disney's Live-Action 'The Lion King'». Variety. Penske Media Corporation, 01-11-2017. [Consulta: 1r novembre 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beyoncé