Sahl Smbatean

Sahl Smbatean (o sigui Sahl fill de Smbat (en armeni Սահլ Սմբատյան Եռանշահիկ i a les fonts aràbigues Sahl ibn Sunbat o Sahl ibn Sunbat al-Armaniyy (vers 790/800 – vers 855) fou un príncep armeni[1] d'Arran i de Shaki (Herètia) que va tenir un paper destacat a la història del Caucas oriental al segle ix, i podria ser l'ancestre de la dinastia de nakharark (plural armeni nakharark) i després reis de Khatchen establerta el 821.

Infotaula de personaSahl Smbatean
Nom original(hy) Սահլ Սմբատյան Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Mort855 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolIxkhan Modifica el valor a Wikidata
FillsArtnerseh (en) TradueixHovannes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

OrígensModifica

Els historiadors del Caucas estan dividits sobre els orígens de Sahl, ja que hi ha tres interpretacions de la font principal, Movses Kaghankatvatsi.

Un aranshahíkida?Modifica

D'acord amb Cyril Toumanoff, Sahl podria ser un aranshahíkida com diu Movses Kaghankatvatsi, una branca de la dinastia de prínceps de Siunia i en particular seria descendent de Zarmihr Eranshahik (o Aranshahik). Segons la tradició a l'inici del segle vii els mihrànides van convidar a les seves terres a seixanta membres de la casa dels aranshahíkides, per un banquet, i allí, a traïció, els van matar a tots excepte a Zarmihr Aranshahik, que estava casat amb una princesa mihrànida; després d'aixó els mihrànides van esdevenir prínceps de Gardman amb hegemonia sobre tota l'Aghuània o Albania del Caucas. L'esposa de Sahl seria també una aranshahíkida.

Un siunida o siuníkida?Modifica

Altres historiadors (Robert H. Hewsen, Charles Dowsett, Vladimir Minorsky, Claude Mutafyan), agafant el mateix text de Movses Kaghankatvatsi, interpreten que Sahl fou nakharar de Siunia, pare d'Artnerseh (casat amb Spram), i per tant rebutja aquesta ascendència aranshahíkide. Per Minorsky la qualificació de aranshahíkida que li dona Kaghankatvatsi és a causa de l'anticipació d'agafar el títol que havia ostentat el darrer mihrànida, Varaz Terdat II. Dowsett considera per la seva part que no es pot excloure que la genealogia aranshahíkida fos una falsificació feta per Sahl o per Kaghankatvatsi (o la seva font), per enfortir la reclamació de Sahl a l'Albània del Caucas o Aghuània. Hewsen considera a Sahl un siunida que hauria aconseguit el control de les terres familiars del Gelarquniq en les quals s'hauria fet autònom, fundant sobre aquesta base el principat de Khatchen el 821 . Mutafyan accepta també aquest darrer origen pel principat de Khachen o Khatchen.

Un bagràtida?Modifica

L'historiador georgià Nodar Assatiani creu que Sahl i els senyors d'Herètia que el van succeir, serien una branca dels bagràtides. Cyril Toumanoff creu no obstant, que una aliança matrimonial inicial de la dinastia d'Herètia amb una princesa bagràtida és més probable i seria l'origen dels noms de Sahl (Sahl que podria ser el nom Sahak deformat), el seu pare (Smbat) i el seu fill (Adarnaseh). Cristian Settipani pensa que fins i tot el pare de Sahl, Smbat, seria fill d'una princesa bagràtida possible filla de Smbat Bagratuní VI.

RegnatModifica

En fonts armènies, Sahl i els seus germans són esmentats per la seva lluita victoriosa contra els invasors àrabs a les muntanyes de l'Artsakh. El primer xoc del que hi ha notícies es va produir el 822 durant la invasió de la comarca d'Amaras. L'autoritat del califa a la regió es va afeblir substancialment per la revolta de Babak el khorramita a l'Azerbaidjan (822-837); Babak es va casar amb una filla de Vasak, príncep de Siunia, i junts van combatre contra els conqueridors musulmans, el que no va impedir que a la mort de Vasak el 822, el khorramita es girés contra el seu llinatge i va tractar de dominar Siunia i Artsakh, i els anys 826 a 831 va cometre atrocitats contra els revoltats armenis de Balq (o Balk o Baghq), Gegharkunik i Berdzor (les tres comarques de la Siunia); en el relat de l'historiador Movses Kaghankatvatsi, Babak és descrit com "una bèstia assassina, devastadora i assedegada de sang". Els armenis van enfrontar-se amb persistència a Babak a la regió de l'Artsakh. Sahl, príncep de Shaki (ciutat a la part sud-est d'Herètia), va aprofitar la situació per estendre la seva autoritat sobre Aghuània (Albània del Caucas), on el darrer governant de la decadent dinastia mihrànida, Varaz Terdat II, va ser assassinat el 822/823. La filla d'aquest últim, anomenada Spram, es va casar amb el fill de Sahl, Adrnerseh/Adernaseh, a la fortalesa de Khatchen, i els prínceps de Shaki es van estendre cap a Gardman i l'Artsakh.

Vardan Areveltsi assenyala que el 837-838, Afxin Khaydar ibn Kawus, general del califa abbàssida Al-Mutasim, va ser enviat a Armènia per lluitar contra Babak. Aquest fou derrotat i es va refugiar a les muntanyes controlades per Sahl, que el va fer presoner i el va lliurar a Afxin, rebent la recompensa oferta d'un milió de dirhams de plata. Segons Movses Kaghankatvatsi, el califa posteriorment li va concedir la sobirania sobre Armènia, Geòrgia i Albània del Caucas.

ExiliModifica

El 854 segons Tomàs Artsruní, Sahl va patir la mateixa sort que moltes dinasties armènies, i va ser exiliat a Samarra com a resultat de les operacions militars i polítiques del general d'origen turc Bugha, enviat pel califa per recuperar el control de la regió.[2] El destí ulterior de Sahl no es coneix, encara que se sap que va morir després del 855. El seu fill va retornar al cap de poc temps a Sotk (o Sotq o Zod) una vila del Gelarquniq.

ReferènciesModifica

  1. The Cambridge History of Iran. — Cambridge University Press, 1975. — vol. 4. — p. 506
  2. Baumer, Christoph. History of the Caucasus: Volume 1: At the Crossroads of Empires (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2021, p. 243. ISBN 9780755639694. 

BibliografiaModifica

  • (en) Charles J. F. Dowsett, « A Neglected Passage in the History of the Caucasian Albanians », al Bulletin of the School of Oriental and African Studies, vol. 19, n° 3 (1957), pàg. 463.
  • (ru) Al-Mas'ûdî, Meadows of Gold and Mines of Gems. vol VIII [archive]
  • (en) C. E. Bosworth, « Arrān », a Encyclopædia Iranica.
  • (en) Vladimir Minorsky, « Caucasica IV », al Bulletin of the School of Oriental and African Studies, vol. 15, n° 3 (1953), pàg. 504-529.
  • (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, part II, « States and Dynasties of Caucasia in the Formative Centuries», pàg. 257-258.
  • (en) Movsès Kaghankatvatsi, Histoire de l'Aghbanie, text crític i introducció de Varag Arakelyan, Acadèmia armènia de les ciències, Erevan, 1983, 2.17, 3.19-22.
  • (en) Robert H. Hewsen, Armenia: A Historical Atlas, University of Chicago Press, 2001, pàg. 119, 163.
  • Claude Mutafian i Éric Van Lauwe, Atlas historique de l'Arménie, col. « Atlas », 2005 (ISBN 978-2746701007), pàg. 46.
  • Nodar Assatiani i Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, Paris, l'Harmattan, 1997, 335 pàgs. (ISBN 2-7384-6186-7)
  • Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle, Paris, de Boccard, 2006, 634 pàgs. (ISBN 978-2-7018-0226-8).
  • (hy) Vardan Areveltsi, Havakumn Patmutsyun (Història universal), Erevan, 2001, pàgs. 118-119.