Viquipèdia

Salvador Macip i Maresma

escriptor català
(S'ha redirigit des de: Salvador Macip)

Salvador Macip i Maresma (Blanes, la Selva, 18 de desembre de 1970)[1] és un metge, investigador i escriptor català.[2]

Infotaula de personaSalvador Macip i Maresma

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 desembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Blanes (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Formació professionalLlicenciat en medicina i cirurgia, doctor en fisiologia humana i genètica molecular
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina, ciència, genètica molecular, literatura de divulgació científica, literatura infantil i activitat literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, escriptor, prosista, científic, metge, investigador, investigador principal Modifica el valor a Wikidata
Activitat2005 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Oberta de Catalunya, catedràtic (2022–)
Universitat de Leicester, catedràtic (2022–)
Universitat Oberta de Catalunya, investigador, catedràtic (2020–)
Universitat de Leicester, investigador (2008–)
Mount Sinai Hospital, investigador (1998–2008) Modifica el valor a Wikidata
LlenguaCatalà, castellà i anglès Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmacip.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3779737 Facebook: salvador.macip Twitter (X): macips01 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1988-1994), on també es va doctorar en Genètica Molecular i Fisiologia Humana (1998).[3] Entre finals del 1998 i principis del 2008, va treballar a l'hospital Mount Sinai de Nova York, fent recerca oncològica i sobre l'envelliment cel·lular.[3] Des del 2008 continua aquestes investigacions al Mechanisms of Cancer and Ageing Lab[4] que dirigeix a la Universitat de Leicester, Regne Unit, on és catedràtic de medicina molecular del departament de Biologia Molecular i Cel·lular.[5] El 2020 es va unir, també, com a professor i investigador a la Universitat Oberta de Catalunya, i va passar a ser-ne catedràtic el 2022.[6] Des de principis del 2023, n'és el Director dels Estudis de Ciències de la Salut.[7] El 2023 es va incorporar com investigador a l'Institut de recerca conta la leucèmia Josep Carreras, on dirigeix un nou laboratori.[8] Els seus estudis han contribuït, entre altres coses, a definir nous tractaments per a la leucèmia[9] i dissenyar fàrmacs per frenar l'envelliment.[10]

El 1995 va quedar finalista del XIX Premio Antonio Machado amb el conte La bèstia amagada (publicat al recull Los mosquetones ebrios y otros relatos i, després, a Quina gran persona!). La seva primera novel·la, Mugrons de titani, coescrita amb Sebastià Roig, va guanyar el premi Vall d'Albaida el 2005. El 2006 va guanyar el VII premi Vila d'Almassora amb el recull de contes Quina gran persona! La seva segona novel·la en solitari, El joc de Déu, va obtenir el Premi Ictineu (a la millor novel·la escrita en català), premi que també va obtenir pel conte Plàstic el 2019. El 2010 va guanyar el premi Joaquim Ruyra per Ullals, coescrita de nou amb Sebastià Roig, novel·la de la qual ell mateix en va escriure el guió per a l'adaptació cinematogràfica.[11] El 2012 va guanyar el 1r Premi Carlemany de Foment de la Lectura amb la novel·la Hipnofòbia i el 2016, el Ramon Muntaner per Herba Negra. Els seus llibres han estat traduïts al castellà, al francès, a l'italià, a l'alemany, a l'anglès, al coreà, al portuguès i al gallec.[12] Va ser un dels membres fundadors de la SCCFF. Des del 2005 escriu el blog personal bloGuejat, una entrada del qual figura en el llibre La catosfera literària 08. Des del 2013 al 2020 va ser jurat del Premi Lletra d'Or. Ha proclamat que no creu en l'etiqueta de "literatura juvenil" i que prefereix fer servir crossover per definir les seves novel·les que també poden interessar a un públic adolescent.[13] El 2019, va fer el pregó de la Festa Major de Blanes.[14] El 2022, va ser el convidat d'honor a la CatCon.[15] Des del 2022, és el comissari del Festival Empíric de Ciència i Literatura que se celebra a Cerdanyola.[16]

En el camp de la divulgació científica, ha guanyat el XIX Premi Europeu de Divulgació Científica i el XIX Premio Nacional de Edición Universitaria (ambdós per Jugar a ser déus), va portar un blog de divulgació per a El Mundo (2009-2011)[17] i actualment escriu regularment per a El Periódico i l'Ara. Va fer la secció de ciència del programa de ràdio Via lliure de RAC 1 entre 2010 i 2014[18] i des del 2016 col·labora al programa "El Balcó" de la Cadena SER.

 
Salvador Macip - Salon du livre de Paris - 24 març de 2013

Premis literaris modifica

Llibres publicats modifica

Novel·la

  • Cicle de la manipulació
    • El rei del món. Columna, 2007.[27]
    • El joc de Déu. Bromera, 2010.[27]
    • Hipnofòbia. Proa, 2012.[28]
  • Cicle de l'emigrant
    • Els finals no arriben mai de sobte. Enciclopèdia, 2019.

Narrativa breu

  • Quina gran persona! Herois quotidians i savis maldestres. Brosquil, 2007.[27]
  • Una porta s'obrirà (amb Manel Esteller). Pagès, 2021.[34]

Infantil

  • Les aventures d'Oriol i Tururut (il·lustracions de Sylvie Muzard).
    • Arno et Tururut. Les Intouchables, 2006.[35] (Oriol i Tururut, Cruïlla, 2007).[36]
    • L'anniversaire. Les Intouchables, 2006.[37]
    • Au zoo. Les Intouchables, 2006.[38]
  • Les aventures d'en Biel i en Picapoc (il·lustracions de Carme Sala).
    • Cinc dies en un altre planeta. La Galera, 2013.[39]
    • Cinc setmanes de colònies. La Galera, 2016.
    • Cinc minuts tard, La Galera, 2020.
  • El secret de la banya embruixada (amb Sebastià Roig). Animallibres, 2015.[40]
  • Sóc un animal (amb Lluís Llort, il·lustracions de Sergi Càmara).
    • Un viatge inesperat. Barcanova, 2015.
    • L'Arman i la fàbrica podrida. Barcanova, 2015.
    • Missió (gairebé) impossible. Barcanova, 2016.
    • Rescat a Katxatxof. Barcanova, 2018.
  • Dins la capsa meravellosa (il·lustracions d'Emilio Urberuaga). Flamboyant, 2018.
  • La maleta de la memòria (amb Àngels Bassas, il·lustracions de Lluís Farré). Cruïlla, 2019.

No-ficció

  • Immortals, sans i perfectes. Edicions 62, 2008.[27]
  • Les grans epidèmies modernes. La Campana, 2010.[27]
  • Milloringlix (amb Carles Roca-Font). Bromera, 2011.[41]
  • Què és el càncer i perquè no hem de tenir-li por. Ara llibres, 2012.[42]
  • Jugar a ser déus (amb Chris Willmott). Bromera, 2014.[43]
  • ¿Es posible frenar el envejecimiento? Materia, 2016.[44]
  • Enemigos microscópicos. Materia, 2016.[44]
  • Ramón y Cajal. Ara i aquí. Angle, 2016.[45]
  • 100 preguntes sobre el càncer (amb Daniel Closa). Cossetània, 2018.
  • Viurem per sempre? (amb Chris Willmott). Eumo, 2020.
  • Lliçons d'una pandèmia. Anagrama, 2021.[46]
  • Què ens fa humans? Arcàdia, 2022.[47]
  • El secret de la vida eterna (amb Maner Esteller). Rosa dels vents. 2023[48]

Contribucions en antologies

  • Los mosquetones ebrios y otros relatos. Fundación de los Ferrocarriles Españoles, 1995.[49]
  • Els fills del Capità Verne. Pagès editors, 2005.[50]
  • La catosfera literària 08. Cossetània, 2008.[51]
  • Tot està per fer i tot és possible (El llibre de la Marató). Ara llibres, 2012.[52]
  • Científics lletraferits. Mètode, 2014. Co-editada amb Jordi de Manuel.[53]
  • Punts de fuga. Males Herbes, 2015.[54]
  • Relats curts d'un llarg viatge. El Periódico, 2017.[55]
  • Assassins de Girona. Llibres del Delicte, 2017.
  • Versos contra la violència. Onada, 2017.
  • Paper cremat. Apostroph, 2020.
  • Delinqüents. Llibres del Delicte, 2021.[56]
  • Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? Crims.cat, 2021.[57]
  • Barcelona 2059. Ciutat de posthumans. Mai més, 2021.[58]
  • Vapor negre. Barcelona steampunk 1911. Crims.cat, 2023.[59]

Referències modifica

  1. ↑ «Salvador Macip i Maresma». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  2. ↑ Roca, Elisenda «Salvador Macip: Retallar la investigació científica és molt perillós». Ara [Barcelona], núm. 372, 07-12-2011, p. 23. ISSN: 2014-010X.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Gran Enciclopèdia Catalana».
  4. ↑ «The MOCAA Lab» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2014].
  5. ↑ «Salvador Macip» (en anglès). Universitat de Leicester.
  6. ↑ «El médico Salvador Macip, catedrático de la Universitat Oberta de Catalunya».
  7. ↑ «El blanenc Salvador Macip, nou director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC». Diari de Girona, 23-01-2009.
  8. ↑ «SL’investigador Salvador Macip s’uneix a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras». Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras.[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Buss, Cathy «Drug may be breakthrough in treatment of leukaemia after patient has "complete clinical recovery"». Leicester Mercury, 14-01-2016.[Enllaç no actiu]
  10. ↑ Kardoudi, Omar «Científicos españoles crean ‘anticuerpos bomba’ que frenan el envejecimiento». El Confidencial, 21-10-2021.
  11. ↑ Hopewell, John «Escandalo greenlights ‘Fangs'». Variety, 12-01-2025.
  12. ↑ «AELC». Arxivat de l'original el 2013-11-01. [Consulta: 30 octubre 2013].
  13. ↑ «La literatura juvenil no existeix».
  14. ↑ Clara Julià «Salvador Macip: «Moltes de les coses que han definit com soc van començar aquí, a Blanes»». Diari de Girona, 21-07-2019.
  15. ↑ Lluís Llort «Beukes i Macip, a la convenció CatCon». El Punt Avui, 16-05-2022.
  16. ↑ Xavier Pujol Gebellí «Una setmana farcida de ciència per a tothom». Diari Ara, 11-11-2022.
  17. ↑ «Blog Investigación (El Mundo)».
  18. ↑ «Podcasts Via Lliure (RAC1)». Arxivat de l'original el 2011-05-26. [Consulta: 9 juny 2011].
  19. ↑ «"Mugrons de Titani" ha estat la novel·la guanyadora del Premi de Narrativa Eròtica de la Vall d'Albaida 2005.». VilaWeb, 16-07-2005.
  20. ↑ «Premio para Salvador Macip». El Periódico Mediterráneo, 16-01-2010.
  21. ↑ Gaillard, V.; Maigí, R. «Beethoven i txa-txa-txa». El Punt Avui, 18-12-2010.
  22. ↑ «Salvador Macip guanya el primer Premi Carlemany al foment de la lectura amb 'Hipnofòbia'». VilaWeb, 19-01-2012.
  23. ↑ «Andreu Martín guanya el Ciutat d'Alzira amb una novel·la negra sobre la crisi i la corrupció». El Punt Avui, 19-11-2013.
  24. ↑ «Los mejores libros publicados por las universidades españolas en 2015». Arxivat de l'original el 2016-10-23. [Consulta: 15 setembre 2016].
  25. ↑ «Xevi Sala guanya el Prudenci Bertrana de novel·la». El Punt Avui, 23-09-2016.
  26. ↑ «Enric Herce i Salvador Macip, Premis Ictineu 2022», 22-05-2022.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 27,6 «Qui és qui. Institució de les Lletres Catalanes». Arxivat de l'original el 2013-11-12. [Consulta: 12 novembre 2013].
  28. ↑ «Editorial Proa».
  29. ↑ «L'Illa dels Llibres». [Consulta: 23 novembre 2014].
  30. ↑ «"Maria Barbal, Ramon Solsona y Francesc Serés, en la nueva temporada de otoño"». La Vanguardia.
  31. ↑ «La Galera». [Consulta: 14 octubre 2026].
  32. ↑ «Fanbooks». [Consulta: 18 octubre 2009].
  33. ↑ «Fanbooks». [Consulta: 19 febrer 2010].
  34. ↑ «"Manel Esteller i Salvador Macip salten de la ciència a la ficció"». El Punt Avui.
  35. ↑ «Editions Les Intouchables». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 25 novembre 2013].
  36. ↑ «Editorial Cruïlla». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 30 octubre 2013].
  37. ↑ «Editions Les Intouchables». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 25 novembre 2013].
  38. ↑ «Editions Les Intouchables». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 25 novembre 2013].
  39. ↑ «La Galera».
  40. ↑ Prieto, David «"De què va?"». Diari de Girona, 15-04-2015.
  41. ↑ «Edicions Bromera».
  42. ↑ «Ara Llibres». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 25 novembre 2013].
  43. ↑ [enllaç sense format] http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/jugar-a-ser-deus.html
  44. ↑ 44,0 44,1 «Descubrir la ciencia».
  45. ↑ «Angle Editorial».
  46. ↑ «"Pensaments angulars"». El Punt Avui.
  47. ↑ «"Salvador Macip, genetista: La persona que se va a tomar la primera pastilla antienvejecimiento ya ha nacido"». Nius.
  48. ↑ Error en el títol o la url.«».
  49. ↑ «Fundación de los Ferrocarriles Españoles». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 25 novembre 2013].
  50. ↑ «Pagès Editors». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 25 novembre 2013].
  51. ↑ «Cossetània Edidcions».
  52. ↑ «Ara Llibres». Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 25 novembre 2013].
  53. ↑ [enllaç sense format] http://metode.cat/Noticies/Metode-publica-Cientifics-lletraferits
  54. ↑ «'Punts de fuga', 26 viatges en el temps». ARA. [Consulta: 15 abril 2018].
  55. ↑ «41 relats per a un Sant Jordi solidari». [Consulta: 17 abril 2026].
  56. ↑ «"L'editorial Llibres del Delicte publica el seu 50é títol amb el recull ‘Delinqüents’"». Vilaweb.
  57. ↑ «[hhttps://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20210911/antologia-distopies-negres-catala-12067097 "Les distòpies en clau ‘noir’ també se somien en català"]». El Periódico.
  58. ↑ «"Tarde de fantasía y ciencia ficción en La Capona este viernes"». Diari de Tarragona.
  59. ↑ «4Vapor negre. Barcelona steampunk 1911». [Consulta: 23 febrer 2027].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvador Macip i Maresma


Premis i fites
Precedit per:
Bea Cabezas
La ciutat vertical 		Premi Carlemany per al foment de la lectura
2011 		Succeït per:
Núria Pradas i Andreu
Sota el mateix cel
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salvador_Macip_i_Maresma&oldid=33123030»