Salvatore De Giorgi

cardenal catòlic

Salvatore De Giorgi (nascut el 6 de setembre de 1930) és un cardenal italià, arquebisbe emèrit de Palerm i membre de la Casa de Giorgi.

Infotaula de personaSalvatore De Giorgi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 setembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Vernole (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
  Arquebisbe emèrit de Palerm
4 d'abril de 1996 – 19 de desembre de 2006
Dades personals
NacionalitatItàlia
ReligióCatolicisme
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1973–), sacerdot catòlic (1953–) Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà28 de juny de 1953
per Egidio Vagnozzi
Consagració27 de desembre de 1973
per Francesco Minerva
Proclamació cardenalícia21 de febrer de 1998
per Joan Pau II
Cardenal-Prevere de Santa Maria in Ara Coeli
Participà en
19 abril 2005Conclave de 2005 Modifica el valor a Wikidata
Premis

In charitate pax

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Biografia modifica

De Giorgi va néixer el 6 de setembre de 1930 a Vernole, a la Pulla. Va rebre l'ordenació sacerdotal el 28 de juny de 1953 de mans del bisbe Francesco Minerva, dedicant-se a fer de rector de parròquia i a l'ensenyament de religió. També serví com a capellà diocesà del Moviment de Professors d'Acció Catòlica.[1]

Nomenat pel Papa Pau VI bisbe titular de Tulana i bisbe auxiliar d'Oria, rebé la consagració episcopal a la catedral de Lecce el 27 de desembre de 1973 de mans del bisbe Francesco Minerva. El 29 de novembre de 1975 va ser nomenat bisbe coadjutor d'Oria; succeí a la mateixa seu el 17 de març de 1978.[2] La seva tasca pastoral es caracteritzà per l'accentuació de l'espiritualitat, la formació del clergat i la promoció dels laics. Atent al diàleg ecumènic i interreligiós, també va ser molt sensible als problemes socials, especialment els relatius a la família, la joventut i la promoció de la vida, dirigint una atenció especial vers la situació dels marginats.[3]

El 1981 va ser promogut a arquebisbe de Foggia. El 1988 va ser traslladat a Tàrent,[2] seu que ocupà fins al 1990, quan va ser nomenat assistent general d'Acció Catòlica.

El 1996 esdevingué arquebisbe de Palerm, sent també elegit President de la Conferència Episcopal Siciliana. Sovint condemnà el crim organitzat i la Mafia. Visità emigrants de Palerm a les comunitats italianes de Melboune, Chicago, Milwaukee, Toronto o Londres.[3]

De Giorgi va ser creat cardenal pel Papa Joan Pau II al consistori del 21 de febrer de 1998.[4] El 2005 participà en el conclave que escollí el Papa Benet XVI.

Des del 19 de desembre de 2006[1] és arquebisbe emèrit de Palerm, en haver superat el límit d'edat. Va ser succeït per l'arquebisbe Paolo Romeo.

El 31 de gener de 2007 la Conferència Episcopal Italiana el nomenà president de la Federació Italiana d'Exercicis Espirituals.

El 6 de setembre de 2010 complí els 80 anys, perdent el dret a participar en qualsevol conclave futur.

Ha estat membre de la Congregació per al Clergat, del Consell Pontifici per als Laics, del Pontifici Consell per a la Família i de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.[1]

El 24 d'abril de 2012 va ser nomenat col·laborador de la comissió constituïda pel Papa Benet XI per indagar sobre el filtratge de documents i cartes reservades del Vaticà, conjuntament amb els cardenals Julián Herranz Casado i Jozef Tomko.[5]

El 25 de maig de 2013 presidí el ritu de beatificació de don Pino Puglisi, sacerdot assassinat per la màfia el 15 de setembre de 1993.[6]

Honors modifica

  Balí cavaller de Gran Creu de Justícia del Sacre Orde Militar Constantinià de Sant Jordi (Casa de Borbó-Dues Sicílies)[7]

Referències modifica

Enllaços externs modifica

Fitxa a catholic-hierarchy.org


Precedit per:
Joseph Bonhomme, O.M.I.
 
Bisbe titular de Tulana

21 de novembre de 1973 - 17 de març de 1978
Succeït per:
Manuel C. Sobreviñas
Precedit per:
Alberico Semeraro
 
Bisbe d'Oria

17 de març de 1978 - 4 d'abril de 1981
Succeït per:
Armando Franco
Precedit per:
Giuseppe Lenotti
 
Arquebisbe metropolità de Foggia

4 d'abril de 1981 - 30 de setembre de 1986
Succeït per:
-
Precedit per:
Giuseppe Lenotti
 
Bisbe de Bovino

4 d'abril de 1981 - 30 de setembre de 1986
Succeït per:
-
Precedit per:
Giuseppe Lenotti
 
Bisbe de Troia

4 d'abril de 1981 - 30 de setembre de 1986
Succeït per:
-
Precedit per:
-
 
Arquebisbe metropolità de Foggia-Bovino

30 de setembre de 1986 - 10 d'octubre de 1987
Succeït per:
Giuseppe Casale
Precedit per:
Guglielmo Motolese
 
Arquebisbe metropolità de Tàrent

10 d'octubre de 1987 - 11 de maig de 1990
Succeït per:
Benigno Luigi Papa, O.F.M.Cap.
Precedit per:
Camillo Ruini
(pro tempore)
 
Assistent eclesiàstic general de l'Acció Catòlica Italiana

2 de febrer de 1990 - 4 d'abril de 1996
Succeït per:
Agostino Superbo
Precedit per:
Salvatore Pappalardo
 
Arquebisbe metropolità de Palerm

4 d'abril de 1996 - 19 de desembre de 2006
Succeït per:
Paolo Romeo
Precedit per:
Salvatore Pappalardo
 
Primat de Sicília

4 d'abril de 1996 - 19 de desembre de 2006
Succeït per:
Paolo Romeo
Precedit per:
Salvatore Pappalardo
 
Gran prior per la Itàlia-Sicília de l'Orde Eqüestre
del Sant Sepulcre de Jerusalem

4 d'abril de 1996 - 19 de desembre de 2006
Succeït per:
Paolo Romeo
Precedit per:
Salvatore Pappalardo
 
Gran canceller de la Pontifícia facultat teològica
de Sicília "San Giovanni Evangelista"

4 d'abril de 1996 - 19 de desembre de 2006
Succeït per:
Paolo Romeo
Precedit per:
Salvatore Pappalardo
 
President de la Conferència Episcopal Siciliana

de setembre de 1996 - 19 de desembre de 2006
Succeït per:
Paolo Romeo
Precedit per:
Juan Landázuri Ricketts
 
Cardenal prevere de Santa Maria in Ara Coeli

dal 21 de febrer de 1998
Succeït per:
al càrrec